El peix és el protagonista d'un relat amarg i, malauradament, cert, envers la realitat de la comunitat africana. Una de les principals fonts d'aliment i riquesa local, s'allunya mar endins però, en aquesta història, en vaixells industrials de la UE. Els joves es veuen obligats a abandonar casa seva per fugir de la fam i la pobresa, i migrar cap a terres europees en els mateixos caiucs amb els que abans pescaven. Al nord, no obstant això, els hi espera un futur condemnat a la criminalització, al rebuig i a la marginació social.
Catalunya s'ha presentat en aquesta edició a la Biennal d'Arquitectura de Venècia amb el projecte Following the Fish (Seguint el peix) capitanejat per Leve en col·laboració amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona (Top Manta), i produït per l'Institut Ramon Llull. Una proposta transformadora que pretén qüestionar-se l'arquitectura posant de manifest les realitats africanes amb nous espais d'inclusió i d'acollida del col·lectiu a les ciutats europees.
Durant la temporada d'estiu a Barcelona, molts venedors ambulants surten a vendre al carrer. Barcelona, juliol 2016.
Leve, que es defineix com un estudi d'arquitectura, de cinema i recerca híbrid, s'ha imposat al repte escollit per Lesley Lokko, comissària d'aquesta edició de la Biennal d'Arquitectura, amb una mirada descolonitzadora i descarbonitzadora que posa en crisis les dures polítiques migratòries de portes enfora. The Laboratory of the future (El laboratori del futur), amb Àfrica com a protagonista, és el mètode a través del qual Leve s'ha pogut apropar a Top Manta, i assolir un encontre de diàlegs que generen incògnites a resoldre des de la cosmovisió arquitectònica dels espais urbans.
L'equip de Leve, Top manta i Institut Ramon Llull al Pavelló català de la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2023. Flavio Coddou.
El sindicat, a través de la marca Top Manta, treu a la llum les històries de lluita, resistència i empoderament dels senegalesos per demostrar la seva capacitat creativa, crear un sistema empresarial que permeti la seva regularització a través de la contractació i, sensibilitzar les societats europees. En lloc d'exposar-hi productes per turistes, ara s'hi exposen històries que permeten reflexionar sobre els nous reptes de l'arquitectura.
A través d'un Taller de reparació i d'un Projecte expositiu dirigit per Leve, la comunitat senegalesa fa un apropament als visitants per transgredir temporalment les estructures i normes establertes, i fer replantejar la gestió dels espais de la ciutat.
Membres del Sindicat Top Manta fent una pluja d'idees sobre Seguint el peix. Institut Ramon Llull.
L'Eva Serrats, de Leve, ens parla del projecte arquitectònic com una oportunitat de reparar les fissures generades per l'espoli i integrar coneixement a les comunitats. L'objectiu de l'assaig és generar fórmules més sostenibles que permetin a les comunitats africanes viure dignament a les grans ciutats com Barcelona. L'Eva, remarca la necessitat de fer pedagogia a les escoles d'arquitectura per deixar de pensar el món des de fora, com s'havia fet fins ara. "És important ensenyar als joves estudiants d'arquitectura a pensar el món des de dins. Hem de baixar al carrer, ens hem de mesclar", afegeix.
Diagrama conceptual. Seguint el peix. Taller manter i de l'equip Font i Pont, dissenyadors gràfics.
Un centenar d'estudiants de sis escoles d'arquitectura internacionals han esbossat diverses propostes de gran potencial i capacitat reparadora que han adaptat a un enunciat per tal de previsualitzar un futur més sostenible en espais reals: les plantes en desús que l'Ajuntament de Barcelona ha adquirit per destinar-los a projectes de dinamització social i cultural. Han sorgit tres reptes: un restaurant antiracista, un espai d'acollida i formació per a persones migrants, i un equipament social a peu de carrer.
L'exercici necessita diferents mirades provinents de diferents realitats que donin el tomb als espais socialment predefinits, com és el cas d'un menjador social que per ell mateix és d'una morfologia excloent. "Hem de donar-li la volta i buscar models més sostenibles: on en mengen 4, en mengen 5."
Taller de reparació. Top Manta i Leve projects. Institut Ramon Llull
L'Eva remarca la sorpresa del col·lectiu africà en veure que l'arquitectura pot fer millorar la seva qualitat de vida i generar transformacions en la societat. "No s'havien associat mai amb arquitectes. S'ha de renovar el roll social de l'arquitecte." L'arquitecte està concebut com a una figura inconnexa amb les diferents formes de vida, una figura de despatx que projecta de forma autoritària. Leve trenca amb l'estereotip i per mitjà de les converses manteres i l'experiència col·lectiva, aprenen d'Àfrica. "Entenem la població africana com a subdesenvolupada perquè la considerem respecte nosaltres, però ells no s'hi reconeixen.", manifesta. "De fet, som nosaltres els qui hem abandonat estructures més sostenibles, com podien ser els menjadors pels treballadors de tota una fàbrica, o els rere botiga, també perduts."
"Malgrat la preocupació superior i l'intent d'afebliment de les comunitats africanes, han assolit una gran capacitat de treballar en xarxa, solidàriament i en cooperació." L'Eva explica amb gran admiració com han aconseguit revertir la situació i, a través de les mantes, materialitzar les idees, les lluites i els nous debats que haurà d'afrontar l'arquitectura. "El projecte ha d'interpel·lar a la comunitat migrant, a l'arquitectònica, però també a l'administració".
Disseny de l'espai expositiu al Pavelló català de la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2023. Institut Ramon Llull
"L'exposició és un mercat manter però, sense bosses de mà ni ulleres", afirma. La instal·lació consisteix amb una sèrie de mantes, produïdes per l'ocasió, penjades evocant un mercat manter, ara exposant idees i debats. Expressa un procés d'aprenentatge amb un inici i un fi: la primera manta, Àfrica origen, representa el principi del viatge al nord global i, l'última, Àfrica i aquí, simbolitza la seva vida actual en terres europees. La forma allargada de la nau genera un trànsit que al·ludeix al moviment dels carrers i a la trama urbana dels espais oberts. El muntatge, igual que els mercats manters urbans, mitjançant un senzill sistema de cordes, està preparat per recollir-se.
Seguint el peix arribarà a milers de visitants contrastant amb el racisme polític que recorre els carrers d'Itàlia i amb la intenció de ser un exercici de reparació de la mirada a través de l'arquitectura.