Entrevista

‘‘Pinto és absolutament conscient del terratrèmol que ha provocat’’

William Bourdon és un advocat que ha representat filtradors molt coneguts. Ara porta l’equip d’advocats encarregat de la defensa de Rui Pinto, l’home que hi ha al darrere de les revelacions de Football Leaks. En aquesta entrevista Bourdon parla sobre els motius del seu client i de l’amenaça de ser extradit a Portugal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La setmana passada, la policia de Budapest va detenir Rui Pinto. Ens pot dir si hi ha cap diferència entre Pinto i «John», l’informant de Football Leaks?

– Rui Pinto és «John». Dit això, no estic dient que sigui l’únic informant de Football Leaks. És part de Football Leaks, però, esclar, hi ha més fonts.

Com és que sí que revela la seva identitat ara?

– La detenció li ha ocasionat un estrès inhumà. Un cop recuperat, resultava evident que havia de confirmar el fet que ell és «John». Necessitava una mica de temps, cosa que és comprensible. Que et detinguin i gairebé t’extradeixin ha estat devastador per a ell i per a la seva família. A més a més, tot just acabat d’arrestar, els mitjans portuguesos el van presentar com un simple hacker, essent com és un filtrador molt destacat.

En quines condicions es troba el seu client? Com ha afrontat els esdeveniments dels darrers dies?

– Vaig tenir l’oportunitat de quedar amb els seus pares, que li donen tot el seu suport. És clar que estan espantats per tota la cobertura mediàtica. Vam tenir una reunió molt intensa en la qual vaig preparar la seva defensa. I ara estic plenament convençut que té un equip legal internacional d’allò més competent dedicat en exclusiva a defensar-lo. Creiem que podem reunir arguments sòlids i convincents. I, és clar, no som ingenus. Considero que és un cas sense precedents, històric, per a Europa. Està basat en els contrastos entre les agressives accions de les autoritats portugueses, d’una banda, i de l’altra, l’interès de molts òrgans d’instrucció per obtenir el seu testimoni i l’accés a totes les dades i els discos durs per a les seves investigacions.

Quant de temps fa que Rui Pinto és client seu?

– Des de l’estiu passat.

Per què va acceptar el cas?

– M’he passat més de trenta anys intentant ajudar gent que es troba en situacions dificilíssimes perquè han demostrat una valentia extraordinària, particularment quan tenen bones intencions i estan disposats a ficar-se ells mateixos en perill pel bé comú. I, per descomptat, tota la feina que he fet en representació dels filtradors ha contribuït que fos d’allò més natural per a mi representar Rui Pinto.

Qui li paga a vostè?

– No cobro per defensar Pinto, de moment. Als advocats hongaresos i portuguesos sí que els paguen, i me n’alegro. Però, com que soc membre del consell assessor de la Fundació Signals Network [una organització que presta assistència a filtradors], no seria ètic que jo rebés diners.

Quina és la seva impressió de Rui Pinto?

– És una combinació de caràcter fort, valentia i agudesa, i és també un jove de 30 anys. Està orgullós del que ha fet i alhora és molt humil. Però necessita que l’aconsellin perquè no sempre és del tot conscient de les complexitats i les conseqüències del que ha fet, tot i que sí que és perfectament conscient del terratrèmol que ha provocat.

Pinto va proporcionar a Der Spiegel i a la xarxa de periodistes d’investigació European Investigative Collaborations (EIC) l’accés a més de 70 milions de documents. Ell sempre ha negat que fos un pirata informàtic o que col·laborés amb hackers. Com va obtenir Pinto aquests documents?

– Jo no puc detallar com va obtenir aquests documents. L’únic que puc dir és que es tracta d’una història d’amor pel futbol. I aquest futbol s’ha vist perjudicat per les coses que ha descobert. I això ha tingut un efecte dòmino. Com més documents obria, més creixia la seva indignació, i més pensava que el seu deure era revelar al món en quina mesura el futbol, la seva passió, s’havia vist tan perjudicat per la delinqüència, l’avarícia, el blanqueig de diners i l’evasió d’impostos.

Vostè sap –o no ho sap– si Pinto és un pirata informàtic?

– Òbviament, no em pertoca a mi confirmar si és pirata informàtic o no. Només li diré que va tenir accés a un munt de dades diferents. I, en la seva opinió, allò que va descobrir li va imposar la punyent obligació de revelar aquesta informació.

Pot dir-nos si col·labora o ha col·laborat mai amb pirates informàtics?

– No, no puc respondre a això. No ho sé.

Les autoritats portugueses han acusat Rui Pinto d’intent d’extorsió. Diuen que va provar de fer xantatge a l’agència Doyen Sports, fent servir el nom Artem Lobuzov. Sostenen que el seu client va exigir diners; que, en cas contrari, publicaria documents incriminatoris per a Doyen. És una acusació molt seriosa. Quina és la seva resposta?

– És del tot cert que volia provar fins a quin punt estaria Doyen disposada a arribar. Va ser més aviat una criaturada. En última instància va renunciar als diners per decisió pròpia. No va passar res, ningú va pagar res. Així doncs, aquesta criminalització de Pinto ha estat molt exagerada. Estem convençuts que, amb el Codi penal portuguès a la mà, no pot ser condemnat. Això ens ho va explicar l’advocat portuguès de Rui, Francisco Teixeira da Mota. La part contrària (a Pinto) està tractant que es passi per alt el fet que és un filtrador destacat. Volen presentar-lo com un bergant i així desacreditar tot el que ha fet.

L’intent d’extorsió és un delicte penal greu.

– Però si intentes cometre un delicte i voluntàriament et fas arrere, sense més accions addicionals, no et poden processar. És un principi jurídic fonamental.

Fins i tot, encara que no sigui processat per intent d’extorsió, continua sent versemblant que Rui Pinto va actuar només per amor al futbol, sense cap altre propòsit?

– Jo no hi veig rastre de motius negatius, en la seva actitud. He conegut molts filtradors, i n’hi ha que no tenen unes intencions tan clares i desinteressades com les de Pinto. Crec que en el cas d’intent d’extorsió, molts haurien arribat fins al final. La cobdícia és una cosa tan universal... Però no veig ni una ombra de cobdícia en l’actitud de Pinto.

Què li diria a tota la gent, incloent-hi milers d’aficionats al futbol, que veuen en Rui Pinto algú que va robar informació i que va intentar fer xantatge a una persona?

– Pinto creu que, en conjunt, tot el tema serà positiu per al món del futbol a la llarga perquè, ara mateix, la cobdícia impera en els esports. Ell espera més respecte per l’imperi de la llei i els interessos dels contribuents. Aquestes filtracions de segur que han procurat que molts països europeus recobrin milions d’euros per a les seves arques públiques. Nosaltres percebem que ha començat a aflorar un decidit suport públic a favor d’ell, i que hauria d’anar a més, a Portugal i fora.

A la premsa portuguesa hi ha hagut denúncies sobre el fet que Rui Pinto va furtar 300.000 dòlars d’un banc de les Caiman. Pinto sosté que es va arribar a un acord extrajudicial amb el banc i que mai no va ser acusat. Té cap comentari a fer al respecte?

– Finalment va ser absolt. Si hi hagués hagut delicte, no entenc que el banc no continués presentant càrrecs contra ell. Si el banc ho hagués considerat un delicte, no haurien retirat els càrrecs. Queda absolutament clar. Res a debatre.

Les autoritats portugueses advoquen decididament per l’extradició de Rui Pinto a Portugal. Per què intenta impedir-ho?

– No és el moment més adequat perquè jo comparteixi la meva línia de defensa. El tribunal hongarès haurà d’haver-se-les amb una situació nova: l’aplicació d’un principi de proporcionalitat. D’una banda, hi ha acusacions menors –a saber, el pirateig i l’extorsió, que ha negat absolutament– . I de l’altra, hi ha el perill que, si és extradit, uns quants ministeris públics i administracions tributàries europeus es veurien privats de la possibilitat d’avaluar tots els documents i obtenir el testimoniatge del testimoni principal.

Què tem que passi si és extradit a Portugal?

– Portugal forma part de la Unió Europea; això no obstant, hi ha la possibilitat que la imparcialitat i la neutralitat del sistema judicial poguessin veure’s compromeses. Vull ser caut. Tinc un gran respecte per Portugal i sé que hi ha allí fiscals i institucions públiques que s’alegren del que Pinto ha fet. Però hi ha també una màfia que vol actuar en contra d’aquestes persones. Pot ser que ens sorprenguin positivament. De moment, seria ingenu no ser escèptic que els portuguesos estarien realment disposats a valorar les dades i emprendre accions contra el que sembla ser un món paral·lel tan poderós.

Per què descriu vostè el seu client com a filtrador?

– Pinto compleix tots els requisits per ser un filtrador segons el Tribunal Europeu de Drets Humans. Hauria d’estar protegit contra qualsevol causa judicial en la mesura que ha prestat serveis extraordinaris per a l’interès general. És absolutament evident que així ho ha fet. Amb l’excepció que, en aquest cas, no es tracta d’un filtrador que descobrís una conducta inapropiada en l’empresa per a la qual treballava, com per exemple Hervé Falciani en l’HSBC i Antoine Deltour de PwC. Pinto no treballava en el món del futbol. És un aficionat simplement. Això fa que aquest cas sigui universal. Qualsevol ciutadà té la possibilitat d’extraure les conclusions necessàries d’actes il·lícits que pugui detectar.

Té Rui Pinto antecedents penals?

– Que jo sàpiga, no.

Continuaria escaient-li a Pinto el títol de filtrador si resultava que havia obtingut els documents filtrats de manera il·lícita?

– Com més implacablement perpetri el món criminal els seus crims i més operi en el secretisme, tant més se sentirà un hom impel·lit a revisar la llei si el que un hom vol és revelar la realitat d’aquests negocis bruts. El filtrador Antoine Deltour va ser acusat de robar documents i d’irrompre il·legalment en sistemes informàtics, però en última instància va ser absolt perquè va destapar com les grans empreses obtenien acords fiscals favorables amb l’ajuda de les autoritats de Luxemburg.

Els informes de Football Leaks publicats per Der Spiegel i l’EIC han conduït a un gran nombre d’investigacions en la indústria del futbol, i en molts casos a acusacions de frau fiscal. Vostè va fer saber que Pinto està treballant amb Parquet National Financier, la institució judicial francesa encarregada de perseguir la gran delinqüència econòmica i financera. També es va oferir a cooperar amb un fiscal suís. Pot explicar aquesta cooperació més detalladament?

– No puc, ja que el caràcter d’aquesta cooperació és confidencial. Sí que puc, però, dir-li un parell de coses. Primera: la cooperació amb França és constant. Segona: vaig tenir una conversa amb Damian Graf, el fiscal suís especialment encarregat de l’afer FIFA, i en aquests moments estem explorant com podríem accelerar aquesta cooperació. El fiscal suís ha expressat un interès evident per tirar endavant aquesta cooperació. També ens vam posar en contacte amb el fiscal federal a Brussel·les, qui va confirmar el seu desig de col·laborar amb Pinto i, si era possible, obtenir accés a les dades al més aviat possible.

Hi ha altres organismes d’investigació que hagin abordat Pinto amb peticions de cooperació?

– Tenim informació que, fa un parell d’anys, algunes autoritats fiscals es van posar en contacte amb Pinto. Però en aquell moment ell actuava completament de manera anònima. No hi havia ningú que l’aconsellés i no sabia què fer amb aquestes investigacions. Com a conseqüència, les respostes que va donar no van ser sempre les ideals. Ara tinc l’encàrrec de posar-me en contacte amb les autoritats, incloent-hi les autoritats fiscals d’Alemanya i altres països, com Espanya i Portugal. Es dona una paradoxa significativa entre la gran quantitat d’organismes que estan desitjant de cooperar amb ell, d’una banda, i, de l’altra, les accions penals incoades contra ell.

Alguns documents de Football Leaks van destapar les acusacions de violació contra Cristiano Ronaldo. Arran d’aquestes revelacions la passada tardor, la policia de Las Vegas va reprendre la investigació del cas. S’han posat en contacte amb el seu client investigadors estatunidencs en referència a aquest cas?

– Tenint en compte l’excepcional importància de les dades, és lògic que molts organismes mostrin curiositat amb relació a aquesta qüestió. Jo no facilitaré més informació sobre el caràcter dels diversos contactes que he tingut amb fiscalies.

És cert que les autoritats hongareses li van confiscar els ordinadors i els discos durs en el moment de la detenció de Rui Pinto?

– Sí.

Quina mena de dades contenien?

– No respondré a aquesta pregunta.

Pot dir-nos què pensen fer-ne les autoritats hongareses?

– No sabem què intenten fer-ne. En virtut de la llei d’extradició internacional, pel principi d’especialitat, podria ser absolutament il·legal proporcionar als fiscals portuguesos accés a qualsevol dada que no estigui vinculada a l’ordre de detenció. L’ordre només contempla la demanda de temptativa d’extorsió i l’accés a les dades de Sporting Lisbon.

Així, doncs, l’ordre en si només contempla els fets del 2015?

– Sí, res més. Per això seria absolutament il·legal permetre que Portugal tingués accés a les dades de tots els discs durs.

La premsa portuguesa ha acusat Rui Pinto de robar documents del Benfica. Aquests documents es van publicar i van destapar més que una mera falta d’ètica professional dins del club. Les revelacions van desencadenar un nombre elevat d’investigacions, i el Benfica va ser acusat de corrupció. Quin és el paper de Pinto en tot aquest afer?

– Hi ha una campanya en contra de Pinto conduïda per alguns mitjans portuguesos i s’han escampat molts rumors. El del robatori al Benfica, per exemple. Com a advocat, no me’n fio, dels rumors escampats, sigui quin sigui el seu origen. Jo em centro en la defensa del senyor Rui Pinto i del que ell representa.

Estan disposats vostè i el senyor Rui Pinto a cooperar amb associacions com la UEFA i la FIFA si es posaven en contacte amb vostès?

– El desig de Pinto és que tota informació que sigui útil per a l’interès public sigui divulgada. En conseqüència, s’estudiaran moltes vies.

 

Traducció de l’anglès per Francesc Sellés

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.