«Venim del nord, venim del sud»

L’audiovisual de la primera edició dels premis El Temps de les Arts s’obria simbòlicament amb «Venim del nord, venim del sud», un dels temes més emblemàtics del cantautor Lluís Llach. Veus, accents, instruments i percussions de tots els territoris de parla catalana, representaven amb precisió i sentit de la transcendència el manifest que acompanyava els guardons i que parlava d’una cultura compartida. Una lectura que aportava llum i esperança renovada a aquest himne de la Transició que manté intacta la vigència.

«Venim del nord, venim del sud» va estar publicada en un dels discos més importants en la trajectòria de Llach, «El meu amic el mar» (1978). Després, ha estat enregistrat més vegades, però la cançó en origen era un tema solemne, amb una orquestració generosa, de cordes i vents acompanyant el piano i la veu del de Verges, que anava desdoblant-se en la mesura que progressava el tema amb cors amb un punt espectral i rotund que connectava amb els versos més punyents de la lletra: «(…) i no sabem himnes triomfals / ni marcar el pas del vencedor, / que si la lluita és sagnant / serà amb vergonya de la sang».

En la versió musical arranjada i dirigida per Alfred Tapscott que obri l’audiovisual de Lluís Danés, es manté el to de solemnitat, però se li atorga al tema una mica més de llum, un aire més esperançat. El cor In Crescendo, gravat en la Sagrada Família, arrenca amb els primers acords, acompanyats de grups de tambors de Barcelona, l’Alguer, Andorra, Perpinyà, València i Palma. I els primers i mítics versos cantats per Lluís Cartes, des de les muntanyes d’Andorra, acompanyat de la Cobla Bisbal Jove de Figueres. “I caminem per poder ser”, reprèn després Alidé Sans des de la platja de Cotlliure, amb la guitarra de Pau Figueres des del cementiri de Sinera, que remet a l’obra immortal de Salvador Espriu. I s’enganxa a la cançó el trio interterritorial Marala des del castell de Bellver mentre que Alfred Tapscott s’hi incorpora amb el seu piano des del Palau de la Música.

El tema va guanyant en matisos i riquesa musical, per la combinació d’instruments i accents: Davide Casu des de Catalunya del Nord, Elena Gadel des del mirador de Barcelona dels búnquers del Carmel, i Mireia Vives, fotografiada amb preciosisme en els paisatges de l’horta valenciana, acompanyada en la distància per l’acordió de Cati Planas. Llavors, en un final apoteòsic, totes aquestes mirades musicals se'n fan una, se sumen veus i instruments. Redoblen els tambors. «Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà». Amb la síl·laba final allargassada pels vocalistes fins al colp final. Una relectura emocionant. Que atorga una nova vida a la cançó.