El taller de la ceramista Caterina Roma acull una exposició inèdita de dissenys tèxtils de l’artista japonesa establerta a Catalunya.
Avegades se sent dir que darrere un gran home hi ha una gran dona. O una cosa per l’estil. Joan Gardy Artigas és ceramista, fill de Josep Llorens Artigas, referent de la ceràmica contemporània catalana. En Joan té per esposa a la Mako, que passa per ser una muller discreta i humil. Doncs resulta que també té una història artística. Ha fet ceràmica, també. Però el seu ofici més genuí és el disseny tèxtil. Per Mako —li hem demanat— disseny tèxtil i ceràmica són tècniques totalment diferents. Ceràmica n’ha fet molt més tard.
Dibuixava els motius per roba i també cortines, catifes, papers pintats. Aquesta disciplina l’ha acompanyada des de sempre il’havia portat a col·laborar per grans marques de moda, com Paco Rabanne, Nina Ricci o André Courrèges. Li vam demanar si li va ser difícil donar-se a conèixer i ensdiu “que sí i que s’aconsegueix treballant”.
Ara amb 86 anys aquella etapa va quedant endarrere i si no fos per la curiositat de comissaris i ànimes sensibles quedaria oblidat.
A Púbol, al costat delcastell Gala-Salvador Dalí hi ha des de fa uns tres anys, el taller de la ceramista Caterina Roma, emplaçat en un habitatge d’origen antic. Hi té el taller, l’habitatge i un espai ampli per exposició. Caterina Roma va oferir el seu espai per muntar una exposició, que ha comissariat Ricard Bru i on es mostren originals dels dissenys tèxtils que la Mako guardava. L’exposició mostra dibuixos fets amb cera sobre paper d’arròs, al costat d’objectes de ceràmica de la Caterina Roma. Es podrà veure durant el mes de juliol.
Ricard Bru s’ha imbuït de la producció de la Mako i a més comissaria una exposició similar al Museu Etnològic de Barcelona —al carrer Montcada—, dedicada, però a Serizawa, també dissenyador tèxtil i “mestre” de la mateixa Mako, que també hi té alguna peça exposada per subratllar-ne la influència. Tant una com altra exposició permeten veure obra realitzada amb la tècnica d’estampació “katazome”, en què s’utilitzen plantilles per transferir els motius.
Repàs biogràfic
Mako Artigas és nascuda a Tòquio el 1937. Ella viu al Japó dels estralls de la Segona Guerra Mundial i la reconstrucció del país. Els seus pares la matriculen a l’escola catòlica Seisen Joshi Gakuin. Quan comença la carrera a la Universitat de Belles Arts de Tòquio, ja fa estudisen l’especialitat de Disseny tèxtil i estampació. En part segueix la tradició familiar, perquè tant el seu pare com la seva mare ja treballaven al tèxtil.
És el 1960, amb 23 anys, que marxa a Europa. S’està primer a Roma, en ocasió dels Jocs Olímpics. Després, a Madrid. Diu que volia visitar el Prado. I finalment es trasllada a Barcelona. Animada per Eudald Serra s’inscriu a estampació a l’Escola Massana. Allà hi havia Josep Llorens Artigas que feia ceràmica. Serra, que feia escultura i Llorens Artigas faran també viatges al Japó, per conèixer la seva cultura i ajudar en la reconstrucció del país. Fa poc al MNAC es va fer l’exposició que subratllava la relació d’Artigas amb el ceramista japonès Hamada.
Artigas tenia un fill, en Joan, que també serà ceramista i es casarà amb la Mako, el 1962. Amb en Joan Gardy Artigas, Mako tindrà dos fills: en Kenji i l’Isao, que segueix una carrera artística.
Mako, el seu home i l’Isao viuen actualment a Gallifa on tenen els tallers, els forns i un espai de residència per artistes.
Tornem al repàs biogràfic: el 1963, Joan i Mako, marxen a París. Allà Mako treballarà pels tallers Paul Hargittai, però més tard treballarà de forma independent. Uns anys més cap aquí, el 1986, s’associarà amb dues antigues companyes dels tallers de Hargittai: Catherine Maeght i Florence Marganne i totes tres van crear el grup Artigas – Maeght –Marganne. Continuaran proposant dissenys tèxtils per clients de tot el món.
Alguns dels dissenys fets durant aquesta carrera tant plena són els que es mostren a l’exposició a Púbol. Mako ens explica que el dibuix és l’origen. A vegades fa proves i la peça és el resultat. Hi ha dissenys abstractes, geomètrics i florals. Alguns dels dissenys tenen empeltat el contacte personal amb altres artistes, com Joan Miró, amb qui el taller dels Artigas estava en contacte, per exemple, per fer els grans murals de ceràmica, com el de l’aeroport de Barcelona o el de l’edifici IBM, ara al MNAC. L’hi he demanat que recordava més de la relació amb Miró, i diu “la senzillesa, el talent i l’amabilitat”.
Els papers d’arròs decorats es completen amb ceràmica de la Caterina Roma. Algunes de les peces de Roma, que es poden veure formen part de la sèrie “kintsugui”, en què s’utilitza una cola amb pa d’or per enganxar i recuperar peces ceràmiques. És una tècnica japonesa. Roma l’ha usada amb peces que es van trencar durant el procés de cocció amb un forn de llenya que té al mig del bosc. L’exposició lliga de forma genial Japó amb tècniques tradicionals i Tokio, París i Barcelona. A Mako li agrada com ha quedat l’exposició perquè l’espai és bell i el treball de la Caterina està influenciat pel Japó i lliga tot molt bé.