Judici 1-O

Els set mesos dels presos polítics a Catalunya

Repassem què han suposat els dies que ha passat els líders independentistes a les presons catalanes. Aquest divendres són transportats a Madrid a expenses que comenci el judici, encara sense data.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com hi ha món que, el migdia del 3 de juliol, a l'esplanada de davant la presó de Lledoners i la de Puig de les Basses hi queia un sol de justícia. Així ho testificaven, l'endemà, els clatells envermellits dels centenars de persones que s'hi van aplegar durant tota la tarda. Després de vuit mesos a les presons de Soto del Real, Estremera i Alcalà Meco els presos polítics que havien liderat el procés independentista arribaven a les presons catalanes. Bé, no tots. Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn encara haurien d'esperar fins al dia 10 perquè es dugués a terme el seu trasllat. L'avançada la van fer Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i Raül Romeva.

Al cap de pocs dies, Forcadell demanaria el trasllat a la presó de Mas d'Enric a El Catllar (Tarragonès) per estar més a prop de la seva família.

D'aquesta manera es posava fi a la doble condemna que suposaven els vora 800 quilòmetres -sumant anada i tornada- de distància per als presos polítics i els seus familiars. S'iniciava, també, la paradoxal situació que la Generalitat, que té competències en matèria de presons, esdevenia carcellera dels que havien estat els seus dirigents sense poder-los deixar anar.

Aquella mateixa nit, la del 3 de juliol, la primera, un xicot de 22 anys megàfon en mà, s'acostaria a les voravies de la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), per dir "bona nit" als presos polítics. Seria el tret de sortida d'un seguit de mobilitzacions, més o menys espontànies, que no pararien de succeir-se als afores de les presons. Des de sopars grocs -en referència al color que està simbolitzant la solidaritat amb els encausats pel referèndum de l'1 d'octubre- a cantades, passant per enlairaments de globus, concerts, actes polítics i actuacions castelleres.

Les més sonades, potser, arribarien a les dates dels aniversaris dels empresonaments o durant les festes de Nadal. Dies especialment intensos on es van arribar a aplegar més de deu mil persones a l'esplanada de darrere la presó de Lledoners per entonar una versió de la cançó Bona nit d'Els Pets versionada especialment per als presos polítics. Molts dels que hi van ser, recorden especialment com, cridant a cor que vols, Oriol Junqueras es faria sentir des de dins de la presó.

Política entre reixes

Més enllà d'allò què passava a fora, les presons de Puig de les Basses, Mas d'Enric i, especialment, Lledoners, es van anar convertint amb el pas dels dies en el veritable centre neuràlgic de la política catalana a l'interior. Amb una dinàmica similar a l'establerta amb els dirigents a l'exili instal·lats a Brussel·les, els presos polítics van començar a despatxar representants institucionals de tota mena i també, és clar, advocats que, segons expliquen fonts coneixedores, hi han passat llargues tardes preparant l'estratègia de defensa per al judici que ha de començar a principis de febrer.

La rutina de presó, les activitats, les cartes rebudes i les respostes, els llibres amuntegats i llegits -tots, gairebé, tenen en comú la lectura de la biografia sobre Nelson Mandela- es veien alterats per les constants visites. Gairebé cada dilluns els òrgans directius del PDeCAT es reunien amb Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull que, des de la presó estant, són encarregats de gestionar la difícil confluència del partit amb la Crida Nacional de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez.

Tampoc els dirigents d'Esquerra Republicana no han parat de rebre visites. Entre els militants de la formació és unànime el reconeixement del fet que tothom que passava a visitar Oriol Junqueras en sortia amb una gran llista de feines a fer i persones amb qui trobar-se. Potser, una de les trobades més destacades va ser la que Junqueras va tenir amb el líder de Podemos, Pablo Iglesias per parlar dels pressupostos. Sànchez, al seu torn, ha exercit com un dels principals ideòlegs de l'impuls de la Crida Nacional. Carme Forcadell, alhora, ha anat manifestant per les seves xarxes socials la tasca que intentava impulsar dins la presó per tal de millorar els drets de les recluses. De tots aquests encontres ha emanat la direcció política que han pres els partits polítics independentistes després de les eleccions del 21 de desembre de 2017.

Els darrers mesos, però, un sol tema ha ocupat gairebé la totalitat de l'atenció dels presos polítics: el judici. "No parlen de res més", expressava fa pocs dies un dels advocats que els visiten habitualment. L'atenció i la cura per memoritzar tot allò que pot entrar en escena al judici ha omplert les hores entre reixes abans d'un nou trasllat. El d'aquest divendres, cap a Soto del Real -els homes- i Alcalá Meco -les dones- serà el darrer pas previ a l'esperada vista davant la Sala Segona del Tribunal Suprem. Als advocats defensors els hauria agradat que el judici se celebrés a Catalunya i amb els presos fora de presó per tal de poder preparar bé les defenses per a unes sessions que es preveuen intensives. No obstant això, finalment els tocarà jugar "a camp contrari".

Aquest divendres, però, les mostres de suport a les portes de la presó de Can Brians II, on fan parada abans de ser transportats fins a Madrid, són la darrera empenta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.