Barcelona inaugura el Museu de l’Art Prohibit, fundat per l’empresari Tatxo Benet, amb una col·lecció singular d’obres que han estat censurades o atacades arreu del món i al llarg de la història. L’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, no hi fa acte de presència, ni tampoc cap dels seus tinents.
El cor se li va aturar, a la Mo, quan va trobar-se per primera vegada davant l’obra de Santiago Sierra. El seu pare, Tatxo Benet, fundador de Mediapro, havia comprat “Presos polítics a l’Espanya contemporània” poc abans que fos retirada de la fira d’art on s’exposava —l’ARCO, l’any 2018— pel component polític de la instal·lació. Una de les protagonistes de la peça era Patricia Heras, amiga propera de la filla. Heras s’havia suïcidat anys enrere mentre complia condemna a la presó injustament, acusada de participar en un incident de què ella sempre negaria haver-ne format part.
Aquesta, l’obra que havia estat censurada a la fira per acusar el sistema judicial espanyol, per reivindicar víctimes com la Patrícia, seria la primera. La primera d’una col·lecció de peces prohibides. Per polítiques, dissidents o incòmodes. Per contràries a l’època, la religió o el règim. La llavor del Museu de l’Art Prohibit, que cinc anys després obre les portes a la ciutat de Barcelona.
La casa Garriga Nogués, un palauet modernista de l’Eixample —l’antiga seu de l'Enciclopèdia Catalana, la Fundació Godia i la Fundació Mapfre— fa d’escenari a dues-centes pintures, escultures, instal·lacions, metratges, gravats i fotografies d’arreu del món. Algunes, d’artistes de renom contemporanis com Ai Weiwei, Robert Mapplethorpe o Tània Bruguera. D’altres de protagonistes de la història de l’art com Picasso, Goya o Klimt.
Així, la col·lecció repassa obres censurades des de la il·lustració fins a la modernitat. Per exemple, s’hi pot trobar Not dressed for conquering, una escultura d’Inés Doujak que representa una escena de sodomització entre un gos, una dona i el rei emèrit, i que va costar la dimissió al director del MACBA l'any 2015. L’obra era part de la mostra que Bartomeu Marí, el director en aquell moment, va decidir clausurar per la semblança entre la figura masculina i Joan Carles I. Més tard, l’exposició es va reobrir.
Altres peces icòniques que es poden trobar a les sales del Museu d’Art Prohibit són Piss Christ, d’Andrés Serrano; La civilització occidental i cristiana, de León Ferrari o Silence, de Zoulikha Bouabdellah.
Inversió exclusiva, llibertat d’exposició
Fer aquest museu, explica Benet, el periodista i l’empresari que n’és impulsor, no ha estat gens fàcil. Calia imaginar-lo, decidir-lo, seleccionar les obres, plantejar una narrativa, trobar un lloc… Avui, amb la feina feta, el també impulsor de la Llibreria Ona es mostra orgullós del projecte que inauguren: “moltes de les obres que hi ha tenen un gran valor artístic, però presentar-les de la manera que ho estan, com a obres que han estat censurades, hi afegeix un punt d’interès molt gran”.
Malgrat que durant una temporada van plantejar el suport econòmic del fons d’inversió impulsor de l’Hermitage Barcelona, al final Benet va decidir fer-se enrere. “Amb el fons de l’Hermitage hem tingut una relació estupenda, però al final vaig pensar que això era un projecte personal i que les decisions no les podia compartir”, confessa el fundador. Evitar la censura al museu de la censura. “Això és molt delicat, no pot ser que hi hagi una discussió sobre si una obra, vaig creure pensar que la decisió havia de ser meva”, afegeix.
Tres presidents de la Generalitat i cap alcalde de Barcelona
La inauguració de l’equipament cultural, una iniciativa privada de gran magnitud que ha escollit el sòl de la capital catalana per establir-se, ha atret el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i als expresidents Quim Torra i Artur Mas, a més d’altres figures polítiques com Laura Borràs. Qui no hi ha fet acte de presència ha estat l’alcalde de la ciutat, el socialista Jaume Collboni. Ni ell ni cap dels seus tres tinents d’alcalde. “Deuen pensar que no és important o potser tots tenien coses molt més importants a fer. Ha vingut el regidor de cultura, i molt honrats i agraïts que hagi vingut.”, ha sentenciat Benet.
