Kataezome o el valor de les col·leccions

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Imaginem que estem preparant o travant un viatge al Japó per aquesta tardor o hivern. En les moltes hores de vídeos, pòdcasts, blogs, guies i converses que veurem, escoltarem, llegirem i tindrem, ens podrem fer una bona idea del país on anirem i la seva cultura, però ens faltarà poder-nos endinsar encara més. Com sempre ens acaba passant, només rasquem la superfície de les realitats paral·leles que ens envolten. Accentuat en el moment precís que canviem de continent, país i tradició.

Aquest sentiment de descoberta, però al mateix temps de desconeixement no és només nostra i tampoc de la nostra generació -segurament amb alemany hi ha una paraula per descriure aquesta sensació- Tot i això, sempre hi haurà algú, en algun lloc que ens pot ajudar, sempre!

Kataezome. El llegat artístic de Serizawa Keisuke
Comissari: Ricard Bru
Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona - Seu del carrer Montcada
Fins al 7 de gener de 2023

Un bon exemple d’aquesta feina feta és la mostra del Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona, a la seu del carrer Montcada, “Kataezome. El llegat artístic de Serizawa Keisuke”. Comissariada per Ricard Bru, un dels grans experts en l’art del Japó i la seva influència a Catalunya, l’exposició vol descobrir-nos a un dels grans artistes nipons del segle XX, Serizawa Keisuke (芹沢 銈介,  Shizuoka, Shizuoka, 1895 -Tòquio, 1984). Qui estampà els seus dissenys d’art popular nipó sobre kimono, impressions en paper, rotlles de paret, paravent, cortines, ventalls i calendaris.

Entrada a l’exposició Kataezome. El llegat artístic de Serizawa Keisuke amb les obres vinculades a l’Escola Massana de Barcelona

Però no ens quedem només en la superfície. A través del fons del MECMB, podem descobrir el llegat del dissenyador tèxtil japonès, però també la fascinació que aquest i el seu estil i escola causà a personatges com Eudald Serra i Güell (Barcelona, 1911-2002) o Cels Gomis i Serdañons (Barcelona, 1912 - 2000). Catalans que residiren al Japó algunes temporades, entrant en contacte amb els moviments artístics locals i adquirint peces i elements populars per a col·leccions privades o públiques -gairebé com un autor pop.

Moltes d’aquestes obres portades per Serra i Gomis, algunes conservades al mateix museu i altres en col·leccions particulars, formen, segons el comissari “una de les principals col·leccions d’obres de Serizawa Keisuke i els seus deixebles conservades fora del Japó.”

Tornant a Serizawa Keisuke, qui fou el primer artista en la categoria d’estampació kataezome a ser declarat Tresor Nacional Vivent del Japó l’any 1956, al llarg de la mostra descobrim la seva vida i obra. S’ha de considerar a l’artista com un dels testimonis més reeixits de l’impuls i els fruits del moviment de recuperació de l’art popular japonès (mingei) desenvolupat al Japó a partir de la dècada de 1920. Serizawa va renovar l’art de l’estampació amb uns dissenys únics i personals que van permetre preservar i actualitzar la tradició sense renunciar-hi; al contrari, la va prendre com a model i punt de partida.

Serizawa Keisuke, ventall uchiwa, c. 1956-1957. Museu Etnològic i de Cultures del Món. MEB 87-812. Foto: Pep Herrero. Reproduïda per cortesia de Serizawa Keiko

A banda de Serizawa, a la mostra també ens aproxima a l’obra d’alguns dels seus deixebles com Kojima Tokujirō, Mori Yoshitoshi o Okamura Kichiemon. Dissenyadors i estampadors sobre tèxtil, cadascú amb el seu estil propi però seguidors del moviment de Serizawa i perpetuadors de les tècniques tradicionals vinculades a les produccions més contemporànies i de postguerra.

Yoko Kataoka, Ratafia, 2012. Col·lecció particular. Fotos: Pep Herrero. Imatges reproduïdes per cortesia de les artistes.

La connexió amb el present o el fet contemporani també el trobem a l’exposició amb la presència d’obra de dues autores nipones establertes a Catalunya: Mako Artigas i Yoko Kataoka. Artistes que també dediquen la seva producció al disseny i estampació tèxtil o sobre paper. Però el camí constant i continu cap a la modernitat, i fins i tot passar-nos al futur, no acaba aquí.

Mako Artigas, Composició, c. 1990. Fundació J. Llorens Artigas

La primera, o darrera, part de la mostra ha comptat amb la complicitat i la col·laboració de l’Escola Massana, gràcies a la qual Sonia Benítez, Marieke Peyrounette, Marta Poca, Josep Safont i Moeki Yamada han creat expressament pel projecte cinc peces contemporànies, després d’aprendre la tècnica tradicional d’estampació tèxtil japonesa bingata sota el guiatge de Kataoka, per a reinterpretar-la en aquestes creacions realitzades a propòsit per a l’exposició.

Amb tot aquest recorregut, de la mà del comissari i guiats per un conjunt d’obres que segueixen les petjades de la tradició artística i ancestral: des de Serizawa Keisuke, als seus deixebles i les interpretacions presents i futures de les seves tècniques. Podem entrar una mica més en aquella primera rascada superficial del nostre futur viatge a la terra del sol naixent.

Ah! A la mateixa seu del museu al carrer Montcada, per seguir descobrint elements vinculats amb la cultura i tradició del Japó, només cal accedir a les plantes superiors, on trobem l’exposició permanent. Més de 250 peces ens aproximen a les expressions tradicions culturals i artístiques de l’Àsia. Una altra forma de viatjar!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.