Fa uns dies, el cantautor Eloi Duran (Tarragona, 1997) guanyava el 23è Sona9 i la mateixa setmana el concurs Portautors-es que organitza el Port de Tarragona per a descobrir el talent artístic del territori, amb el premi jurat i el del públic. 'El que veig quan miro' (autoeditat, 2023) és el seu segon curta durada (el primer es deia 'Sonder'), que es va publicar aquest passat mes de maig, produït pel Pau Vinyals, també a l’electrònica, i format per set cançons.
El músic ja el va preestrenar a la FIM de Vila-seca i al Festival Límbic de Sitges. I fa uns mesos va fer el concert de presentació a la sala Harlem Jazz Club de Barcelona. Hem anat fins a la seva nau espacial per entrevistar-lo i perquè ens expliqui més sobre la seva sonoritat pròpia, els seus referents musicals i com veu el futur després d'aconseguir aquestes fites.
El teu estil és ben personal, barreges la cançó d'autor a ritme d’indie pop electrònic. Què busques amb les teves cançons?
M’interessa que les meves cançons tinguin un missatge alhora que siguin fàcils d’escoltar. Busco posar sobre la taula temes que poden ser incòmodes o emocionar, però que estiguin envoltats per una música que sigui fresca i entri bé.
I quins són els teus referents musicals? Algun o alguna artista en especial o grup?
M’agrada tenir molts referents i que vagin evolucionant, igual que ho fa la meva música. Pau Vallvé o Ferran Palau m’inspiren molt, sobretot per les seves lletres agredolces. M’encanta l’electrònica de Maria Arnal i Marcel Bagés o b1n0. També Anna Andreu o Magalí Datzira per la delicadesa i l’intimisme que transmeten.
Assegures que les teves cançons curen el cor. Ens amplies aquest concepte?
Per definir la meva música m’he inventat un estil propi: l’Indie pop que cura el cor. L’objectiu que té és que la gent que escolti la meva música o vingui als meus concerts marxi millor de com ha arribat i amb el cor una mica més sanat. Em sembla un concepte molt concret, però a la vegada molt ampli, i això ens permet molt de joc. Hi ha moltes maneres de curar el cor, es pot explicar a través de la tristesa o la nostàlgia, però també des de l’alegria, l’eufòria o fins i tot des de la ràbia. Tinc cançons que exploren totes aquestes emocions per generar un espai d’introspecció.
D’on et ve aquesta fal·lera per la música? Quan te n’adones que vols dedicar-t’hi?
Jo he estudiat música des de petit. De fet, vaig començar tocant la flauta travessera. D’adolescent em vaig anar interessant pel cant i vaig aprendre a tocar la guitarra per poder acompanyar-me. A casa també sempre hem escoltat molta música, el meu pare em posava artistes com James Blunt o Dires Straits. Arran d’aquests estímuls vaig començar a experimentar escrivint les meves primeres cançons per posar paraula a les coses que em passaven.
És el 2021 quan decideixo portar la meva música a un àmbit més professional. Considero que és diferent el procés de fer música només per un mateix que fer-la perquè l’escoltin altres persones. Hi entren molts més factors a tenir en compte que formen part de la figura d’artista.
El teu segon EP, 'El que veig quan miro', té un estil electrònic que ve de la mà de Pau Vinyals, d’on prové la vostra col•laboració?
El Pau i jo ens vam conèixer d’un amic en comú, el Gerard Rodríguez, qui col·labora en la cançó “Res a fer”. Precisament va ser treballant en aquest tema que buscàvem productor musical i el Gerard em va dir que tenia un amic del seu poble que s’havia format en això. El talent del Pau és immens. Estic molt content perquè ens entenem moltíssim treballant i ens complementem. De fet, ens agrada fer broma i dir que som els nous Maria Arnal i Marcel Bagés.
I a banda d’actuar amb en Pau, darrerament has fet alguna altra col·laboració?
Precisament, aquest dimecres 29 de novembre es publica “Res de tu”, una col·laboració amb la Núria Duran, també finalista del Sona9 i el Portautors/es. Arran del concurs ens hem fet amics i em va proposar cantar en un dels temes que formaran part del seu primer disc. Em fa molta il·lusió perquè jo mai havia col·laborat en el projecte d’una altra artista.
El fet de guanyar el 23è Sona9 com et fa sentir? Tens alguna idea en ment de cap on vols dirigir la teva carrera musical?
És molt bonic aquest reconeixement que és guanyar el Sona9 2023. El món de la música com qualsevol vessant artístic és un món amb molta competència i a la vegada molt precari. Que et reconeguin la feina sempre ajuda a visibilitzar una proposta emergent. Ara toca aprofitar aquesta oportunitat per treballar i ensenyar tot el que tinc a dir.
No em tanco a res en la meva carrera. Hi ha moltes ganes de fer nova música i explorar noves sonoritats. Ara toca seure i pensar què vull fer amb el meu equip. Hi ha idees per un disc. També per continuar experimentant les possibilitats que té el directe. Artistes com la Maria Arnal, per exemple, m’inspiren molt perquè treballa en més d’un format com dj set, concerts únics o espais sonors en col·laboració amb altres projectes.
També sabem que ets actor. Quina és la teva vinculació amb les arts escèniques? Fa uns mesos estaves actuant al Teatre Tantarantana a l’obra “Swimming pool”, amb la Companyia laMare, i també t’hem vist actuar a Tarragona en els balls parlats de les festes de Santa Tecla, concretament a la Sebastiana del Castillo dirigida per Marc Chornet. Aquest bagatge previ amb les arts escèniques suposo que també t’ha donat eines per implementar-les dalt de l’escenari, com a músic.
Més enllà de la música, també m’he format com a actor al Col•legi de Teatre de Barcelona i a l’Estudi per l’actor Laura Jou. El món de la interpretació m’interessa moltíssim i he trobat en el meu projecte musical un espai on puc combinar les meves dues passions i on em sento molt còmode.
Idear la posada en escena dels concerts és una de les parts que més em diverteix. La meva experiència en el món del teatre m’ha ajudat a tenir consciència del públic i a crear-me un personatge a dalt de l’escenari. També em permet jugar molt a l’hora de cantar les cançons i donar-hi dinàmiques. Crec que d’alguna manera és el segell que dona personalitat al meu projecte: la manera en com interpreto els meus temes i la connexió que genero amb el públic.
Doncs, et veurem en algun altre projecte teatral properament?
Ara per ara no. Hi ha la idea de continuar girant l’obra de teatre “Swimming pool” de la meva companyia. Més enllà d'això, ara tinc ganes de centrar-me en la música i aprofitar el màxim les portes que s’estan obrint.
