L'art i la literatura, fusionats en una dansa d'imaginació i expressió, són les dues forces que van alliberar Joan Brossa d'una realitat opressora i castrant a l'Espanya dels anys quaranta. L'exposició “Joan Brossa. La sensació mental d’una felicitat completa,” a cura d'Anna Llopis al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, és una oportunitat captivadora per treure el cap per les moltes finestres que té la ingent obra del poeta barceloní.
L'exposició s'obre com una invitació a la lectura poètica, una proposta que no és un punt de destinació sinó un punt de partida. Com Brossa afirmava, “ens interessa més allò que està per fer.” Amb aquesta visió en ment, l'itinerari de dotze parades es converteix en un viatge profund que revela els conceptes definitoris de la poesia de Brossa. Aquest itinerari no és només una oportunitat d'immersió, sinó una peça orquestrada que connecta l'observador amb el teixit intrincat de la seva creativitat.
La diversitat de la poesia de Brossa es fa evident en la seva exploració de diferents formes poètiques. Des de la prosa poètica fins a la poesia visual, passant per la poesia escènica i el poema objecte, Brossa va desafiar els límits del llenguatge i de la poesia mateixa. Va utilitzar les possibilitats del llenguatge visual i plàstic com a mitjà per comunicar-se, enriquint cada forma amb la seva pròpia empremta distintiva. A través de l'exposició, es destaca la relació indissoluble entre l'autor i la seva obra. Brossa es va considerar “sempre un poeta” i va explorar els límits del llenguatge i la poesia amb la convicció que “un poema és una idea.” Aquesta perspectiva va conduir-lo a trencar les fronteres caduques dels codis establerts, posant-se només al servei de la idea, amb l'art i la literatura com a mitjans d'expressió i fugida.
Els orígens de Brossa com a poeta es remunten als funestos anys de la Guerra Civil Espanyola, quan va començar a escriure al Front de Catalunya. Després de la guerra, enmig del context gris i cru dels primers anys de postguerra, va trobar refugi en l'avantguarda cultural catalana, on va coincidir amb personalitats cabdals com Joan Miró i J.V. Foix, que el van orientar i encaminar a començar a explorar els codis literaris i plàstics.
La mostra no evita explorar les complexitats i contradiccions de Brossa com a individu i com a poeta. Arnau Puig va afirmar que Brossa era “una persona renyida amb la realitat,” i aquesta exposició confronta el visitant amb la realitat que va conduir Brossa a l'única via de fugida: l'art i la literatura com a ampliació de la ment.
Brossa emergeix com un poeta contestatari i mordaç, capaç de destruir el món absurd que l'envolta amb sarcasmes, ironies i més absurds. Però més enllà d'aquesta mordacitat, l'exposició revela un poeta compromès amb el seu temps i la seva condició humana. La seva obra reflecteix la necessitat ineludible de comunicar-se, no només des del compromís individual sinó també col·lectiu. L'observador es troba davant d'un Brossa que va viure la seva vida i va crear la seva obra amb una profunda consciència del poder transformador de l'art i la literatura. La curadora Anna Llopis ofereix una profunda immersió en la vida i obra del poeta a través de més d’una dotzena d’àmbits conceptuals: poesia, somni, fascinació, vigília, ombra, consciència, llibertat, revolta, essència, foc, silenci i teatre. Aquests dotze conceptes, segons la curadora, ajuden a constel·lar el poeta, traçar un discurs circular que comença per la poesia i acaba al teatre, fent que aquests dos conceptes —probablement els que més intensament travessen Brossa— es toquin en aquesta lectura cíclica proposada.
L'exposició captura la complexitat i la diversitat de l'obra de Joan Brossa, revelant els múltiples camins pels quals va explorar les fronteres de la creativitat i va desafiar la “realitat” establerta. Cal tenir en compte, a més, que l’exposició és hereva de les mostres que l’han precedit al mateix espai: “Altres Brosses” (2023), a cura de Joan M. Minguet Batllori, i “Joan Brossa. La serp viva” (2021-2023), per David Bestué, que ja suggerien lectures diverses sobre la ingent producció literària, dramatúrgica i artística de Brossa. En paraules seves: “el valor d’un poema el determina el nombre de finestres que obre al lector.” En última instància, la mostra “Joan Brossa. La sensació mental d’una felicitat completa”, igual que les que l’han precedit, no pretén oferir respostes definitives, sinó apropaments possibles a una obra que ressona en present. Anna Llopis aconsegueix amb aquesta exposició, obrir finestres a l'ànima de Joan Brossa i convida els visitants a explorar el seu propi món poètic dins d'aquest vast univers creatiu.