És possible que aquells que puguen assistir al muntatge 'INERT?', que es podrà veure en doble sessió els dies 1 i 2 de març en La Mutant Espai d’Arts Vives, canvie la seua percepció sobre la nostra relació amb els objectes. Investigar aquesta connexió és almenys la intenció de nyamnyam (Ariadna Rodríguez i Iñaki Àlvarez), col·lectiu artístic amb base a Mieres (la Garrotxa) que planteja en escena una instal·lació performativa feta de moviment, fragments textuals i sonors a partir dels objectes de La Mutant.
Una posada en escena complementada amb una Restart Party, un esdeveniment públic en el qual tècnics voluntaris ensenyen els assistents a reparar els seus aparells elèctrics i electrònics. Una altra manera d’investigar sobre la nostra relació amb els objectes al mateix temps que es fa sensibilització de l’estalvi econòmic i ecològic que es pot aconseguir. De tot això conversem amb una de les potes de nyamnyam, Ariadna Rodríguez, un parell de dies abans de presentar el seu treball a València.
Abans d’entrar en INERT? m’agradaria que parlares una mica del vostre col·lectiu, que el definires, perquè teniu una mirada molt multidireccional.
Diria que és una visió molt transdisciplinari, la qual cosa és causada per les nostres eines i formació: Iñaki ve més de les arts visuals i jo vinc més de les arts escèniques, la dansa, la música. Després, pel que fa a temàtiques, del que explorem, ens interessa molt ficar-nos en diferents mogudes, des d’una perspectiva que té a veure amb la psicologia social, com passa en aquesta peça, o amb temes d’agroecologia, decreixement... Fem servir les nostres eines, una escena, un format, per poder investigar. I això ho fem en col·laboració amb altres persones, com passa amb INERT?
En tot cas, hi ha un canvi respecte dels vostres treballs recents, en què treballàveu qüestions ecològiques o la relació entre el paisatge i les arts visuals. INERT? explora un altre terreny, el de la relació amb els objectes quotidians. Com definiries la proposta?
Doncs va per aquí, és molt important el signe d’interrogació que acompanya el títol. De vegades, amb els objectes tenim aquesta relació quotidiana, però hem de pensar en què hi ha darrere. I aquí podem començar a parlar de moltes capes: un objecte és de plàstic, però el plàstic està fet de petroli, de microorganismes que eren vius en el seu moment. Què passa amb aquestes continuïtats en el temps i l’espai? Doncs INERT? ens interroga sobre allò inert i els objectes quotidians que ens envolten. Per a mi no és tan diferent com tu deies d’una reflexió sobre el paisatge. En la investigació ens ha ajudat gent com la Blanca Callén, que ve de la psicologia social i ens aporta tota la part teòrica, perquè fa molt de temps que investiga la relació amb els objectes. Després, hi ha la Carme Torrent, que treballa des de la coreografia, el moviment i la dansa, ens ajuda a entendre on comença el cos i on acaba l’objecte i a l’inrevés. També fa molt de temps que investiga. I hi ha les dues capes de la instal·lació sonora i de llum, que aporten Daniel Moreno i Manel Quintana. Es tracta de reunir gent que treballa sobre la mateixa cosa, però des de camps molt diferents, i els agrupes per crear un treball que té totes aquestes capes. Tot, per evidenciar que en l’art hi ha molta part d’investigació i recerca que de vegades sembla que no es vegi perquè veus coses acabades. Després, cal trobar una formalització. De vegades, un mateix projecte adopta formes diferents.
En INERT? hi ha una mica de tot, una part performativa, però també una part textual i una exploració sonora pel que fa als objectes...
Es tracta d’objectes de La Mutant. Anem al lloc i entrem en diàleg amb l’espai, amb els seus objectes, amb els materials... Ara mateix vinc que m’expliquin històries: hem trobat una escenografia d’El Conde de Torrefiel de fa vuit anys [riures]. I això ho introduïm en el text de la peça. Parlem molt de treball contextual: hi ha com una guia, però el contingut canvia en cada lloc per parlar-nos d’aquell lloc. És més una metodologia contextual que no una peça específica, un concepte com molt ecològic perquè treballes a partir del que hi ha.
I ja sabeu el que hi ha?
En això estem. És un treball molt bonic, perquè entres als magatzems, parles molt amb els tècnics, amb la gent de producció, etcètera. Fas una investigació in situ que sempre et porta a conèixer l’espai des d’un altre lloc. Després la gent, quan ve, reconeix coses, com per exemple el cartell d’un festival de fa anys. I comença a rememorar.
Si es tracta de buscar coses, La Mutant és un espai bastant singular.
És un espai singular i, per a mi, bastant emblemàtic. Em genera molt de respecte, fa una tasca superessencial per a les arts en viu. És un espai que programa no només amb risc. No és tan sols una qüestió de risc, sinó realment amb una visió global del que està passant en l’escena contemporània, no només de València i del territori estatal: aquí hi ha hagut peces que no s’han vist a Madrid i a Barcelona, encara, com la performance de Volmir Cordeiro [diu en referència a Outrar, del ballarí i coreògraf brasiler]. No es tracta d’anar més de pressa o més lent: la Tatiana [Clavel] té una visió i dirigeix l’espai amb una perspectiva molt completa i molt potent. No és fàcil en l’actual context i em sembla un espai clau. Per a la gent jove, que encara està estudiant, poder tenir accés a treballs d’aquesta naturalesa quan t’estàs formant et passa o no et passa. La seua visió de les arts escèniques serà diferent, no és una qüestió de copiar, sinó de rebre material amb el qual puguis pensar per fer la teva feina.
Parleu de la complicitat dels llocs on s’ha treballat ja INERT?, com el Festival Sismògraf d’Olot, El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles... Hi ha recorregut molt potent al darrere.
Sí, ens anem quedant amb trossets de cada lloc. Hi ha una part de tots els llocs que ens han donat suport en l'àmbit de la recerca, com l’Institut Coreogràfic de Montpeller, que ha estat un lloc molt clau, el primer lloc on començàrem a treballar la instal·lació per ajuntar-la a tota la part del moviment. Llavors hi ha coses que es queden, alguna frase, algun objecte que ens el donen... Tenim una mena de col·lecció! Cada lloc és important perquè en cada lloc es torna específica la peça.
Parla’ns ara del Restart Party que complementa INERT?, perquè és una iniciativa també molt singular, un xicotet o gran acte de rebel·lió contra l’obsolescència programada.
[Riures] Totalment! I un acte molt en relació amb la peça. Tenim la sort que la Blanca Callén és una de les iniciadores del col·lectiu Restarters Barcelona. El concepte ja té un temps i funciona a escala global, en petites associacions que estan connectades i tenen les eines per brindar-les a altres col·lectius que volen fer festes de reparacions. És una feina, a més a més, que es fa de manera voluntària. El que ha passat aquí —i és una història molt bonica— és que abans de saber que veníem a La Mutant, Restarters Barcelona es va posar en contacte amb Restarters València, un col·lectiu que acabava de començar. I el que està passant en aquest moment és que a partir d’una peça escènica, aquesta col·laboració es traduirà en una festa, hi haurà com una mena de transmissió de coneixement. Aquestes festes són una cosa molt peculiar i molt guai, perquè els tècnics i tècniques passen de treballar sols a obrir els aparells davant de la gent. Ensenyen les tripes i prenem consciència de la nostra relació amb els aparells, també hi ha una part emocional que es repara i que la Blanca explica en la peça. Hi ha una part molt emocional en això perquè a través de la reparació repares també la relació que tens amb els objectes. I clar, venir a la festa amb la teua torradora o el teu Casio i quedar-te a la peça és com una cosa molt rodona, permet percebre de maneres diverses el que t’estem explicant. És una peça molt inclusiva perquè cadascú troba el seu lloc. I passar abans per la festa de reparació és potent. No és teatre de text, la nostra idea és que entris des de llocs molt sensorials. Per això el treball de moviments, de llum i de so, és molt important. INERT? és un viatge.