PSIB-PSOE

«Hem fet moltes coses i bones per als ciutadans»

Andreu Alcover (Manacor, 1966), filòleg, funcionari, va ser gerent de la Universitat de les Illes Balears
(1999-2007), tinent de batlle d’Hisenda de l’Ajuntament de Palma (2007-2011), regidor a l’oposició del consistori (2011-2015) i des de 2015 és diputat del Parlament i portaveu parlamentari del PSIB.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des del seu punt de vista, com es pot definir, en poques paraules, aquesta legislatura?

—Clarament, com la de la recuperació de drets i del millor repartiment de la riquesa. Són els dos eixos que han marcat la legislatura. Les àrees [del Govern] de sanitat, educació, benestar social i treball han estat les grans apostes. La millor distribució de la riquesa és un avanç molt important. El fet que els convenis col·lectius hagin apujat els sous el triple del que ho ha fet la mitjana dels convenis estatals dona el to de la intensitat de la millora del repartiment de la riquesa que s’ha viscut a Balears durant aquesta legislatura.

Una legislatura que encara no ha vist aprovat el Règim Especial de Balears [REB], la gran promesa de Francina Armengol.

—Si la legislatura acaba així, sense el REB, serà una mala notícia. Ara, tinguem present que encara no ha acabat la legislatura. És cert que havia d’estar llest l’1 de gener i ja veus quin dia estam i encara l’esperem. Però siguem clars: no depèn del Govern sinó de Madrid. Per tant, hi  influeixen molt factors que s’escapen a la voluntat del Govern de Balears. De tota manera, esper que abans que acabi la legislatura tindrem aprovat el REB.

Està segur que n’hi haurà, de REB?

—Jo tinc plena confiança que n’hi haurà. Perquè és una reivindicació que aquí a Balears genera unanimitat i perquè és de pura justícia. Som unes illes, estam separats [del continent] i això implica un cost pel fet geogràfic que mai se’ns ha compensat. Tot el contrari: sempre se’ns ha tractat incorrectament en el finançament per part de tots els governs [de Madrid], així que és ben hora i de justícia que a la fi se’ns compensi a través de l’aprovació del REB.

Si tan bona sintonia hi ha, com diuen els socialistes, entre el PSIB i el PSOE federal i entre els governs de Palma i el de Madrid, aleshores com s’explica que es torbi tant a ser aprovat, el REB?

—Pensa que és una llei que s’haurà d’aprovar al Congrés, a Madrid, i que per tant té implicacions que superen l’àmbit estricte de Balears. El REB suposa recursos que vindran aquí i que per tant no aniran a una altra banda. Els comptes són una qüestió de suma zero: tants n’hi ha [de diners], tants en surten; si en poses d’una banda n’has de llevar d’una altra. Això funciona així. Per tant, que nosaltres aquí vegem el REB com una necessitat i com una qüestió de justícia no vol dir que per força a Madrid s’hagi de veure igual, sinó que allà influeixen altres aspectes també.

Sovint es parla a Palma que la ministra d’Hisenda, María José Montero, seria la que s’hi oposaria perquè entendria que el REB és un privilegi.

—No he sentit que mai hagi dit això. Si ho hagués dit, jo l’hi discutiria. En absolut és un privilegi. Però ja t’he dit, no l’hi he sentit a dir mai.

Madrid ens maltracta?

—Jo diria que Madrid no acaba d’entendre bé què són les illes Balears, quins són els problemes estructurals que patim aquí. S’ha creat una imatge de Balears que és difícil de desfer, que som una comunitat rica on es viu la mar de bé, com si això volgués dir que no tenim cap tipus de problemes ni necessitats. Tanmateix, la realitat marca que els últims anys hem perdut llocs en la classificació autonòmica de riquesa. Això volem fer entendre. Nosaltres confiem que al final el Govern [de Madrid] entengui la nostra posició, que és la unànime [a les Illes], i aprovi el REB no com un privilegi, que no ho és, ni tan sols com el resultat de la petició de voler tenir més recursos, sinó simplement com el que ha de ser: la compensació dels costos que implica la insularitat i que afecten negativament empreses i ciutadans de les Balears.

Els Pressupostos Generales de l’Estat s’han presentat amb una baixada d’inversió a Balears de l’11,5%, quelcom que ha deixat bocabadat tothom.

—És vera que resulta insuficient. Però també et vull dir que no totes les inversions que fa l’Estat a Balears apareixen territorialitzades en els Pressupostos.

El Govern de Pedro Sánchez hauria de saber que aquesta minva d’inversions en els Pressupostos perjudica la imatge de Francina Armengol a Balears. I hauria estat tan senzill evitar-ho com augmentar una petita quantitat de diners en la inversió prevista, que per a Madrid seria una quantitat ridícula, i ja no hauria estat tan cridanera, la retallada. Com es pot explicar que s’hagi fet com s’ha fet?

—És ben cert, la inversió prevista de manera territorialitzada és esquifida, sens dubte. Però es pot explicar perquè, per una banda, i com he dit, hi ha molta inversió prevista via convenis que no apareix territorialitzada i, per una altra, com he comentat també, si s’aprova el REB, que s’aprovarà, com que preveu que les inversions totals a Balears per part de l’Estat estaran a la mitjana d’inversió [estatal a les comunitats autònomes] tant serà quina hagi estat la situació de partida [l’anunciada en els Pressupostos] perquè l’objectiu s’haurà assolit.

Deixem els diners de banda. La legislatura s’ha vist marcada per les bregues del Govern [del PSIB i Més] amb Podem durant els primers dos anys?

—No. Les relacions amb Podem han estat bones, cordials, i hem pactat sempre —més enllà de topades puntuals que no marquen la legislatura— les lleis que ens havíem proposat. El problema de relació amb Podem ha vingut, més aviat, per la crisi interna d’aquest partit, que ha suposat la sortida del grup parlamentari de tres diputats [sobre els 10 que va assolir a les eleccions de 2015] que se n’anaren al grup mixt. Clar, això no ajuda a donar la imatge que el pacte de govern voldria tenir. Però si analitzes totes les lleis que hem aprovat en el Parlament t’adonaràs que al final, malgrat els lògics debats, a vegades intensos, els socis hem complert amb els compromisos que adquirírem davant dels ciutadans. Et diria que a hores d’ara més del 90% dels acords que pactàrem el juny de 2015 han estat executats. Ningú podrà dir que no s’han fet moltes lleis. I això ha estat possible perquè entre els socis ha funcionat el pacte que signàrem. És cert que hi ha hagut algunes ocasions, molt poques [tres en tota la legislatura], en què Podem ha votat amb el PP, però han estat moments molt puntuals, i després, entre tots els socis, hem redreçat la situació i no n’hi ha hagut cap conseqüència pràctica [del vot morat amb el PP].

He sentit a dir entre els socis del PSIB que Francina Armengol ha volgut ser massa presidencialista, sobretot amb relació a les crisis provocades per les substitucions al davant de la Conselleria de Cultura i de la vicepresidència. Què li sembla?

—Un president ha de fer de president. Si d’això se’n diu presidencialista... doncs bé, no veig que sigui res dolent. La presidenta Armengol és la responsable del Govern i, per tant, només faltaria que no pogués manifestar la seva opinió respecte a com funciona el seu Executiu i actuar en conseqüència si veu que hi ha res que no funciona com cal. Després, per descomptat, el Govern és fruit d’un pacte i la presidenta ha d’escoltar els socis, i això ha fet a cada ocasió, i ha triat la millor opció per a tots.

Un altre punt rellevant de la legislatura va ser la dimissió de la presidenta del Parlament, Xelo Huertas, de Podem, quan es barallà amb el seu partit.

—No fou agradable, a ningú li agrada que passin aquestes coses. No obstant, el Reglament del Parlament preveu que, si el president de la Cambra és expulsat del seu grup parlamentari, ha de cessar en el càrrec. Per tant, no hi havia res a fer sinó aplicar el Reglament.

La relació del PSIB i del Govern amb el PI veig que ha estat diferent, més cordial i més propera, que la que han tingut amb la resta de l’oposició, PP i Ciutadans. És correcta l’apreciació?

—És possible. S’ha de reconèixer que el PI ha tingut una actitud més constructiva que la resta de l’oposició. Per exemple, l’impost turístic va salvar l’esmena a la totalitat [del PP] gràcies al vot del PI.

S’ha preparat així el terreny per pactar amb el PI després de les eleccions de maig i que Armengol pugui mantenir la presidència?

—No vull fer futuribles. El 26 de maig és el futur llunyà, en política. En aquests mesos que falten pot passar de tot. Fixa’t que fins al desembre tothom deia que el PI seria la clau de tot, i era lògic pensar-ho, i a partir de la irrupció de Vox a les eleccions andaluses tothom parla de si serà aquest partit la clau. Qui sap què passarà a les eleccions! No vull fer futuribles. Ara bé, també et vull dir que jo sóc optimista respecte al fet que els partits d’esquerra no necessitarem ningú més per poder seguir governant. Crec que serà possible repetir el pacte de 2015.

Cap enquesta feta a Balears, ni cap projecció local de les fetes a l’àmbit de tot l’Estat, ho preveu

—Jo tinc aquesta esperança que se suporta sobre evidències: l’economia va bé, els convenis col·lectius s’estan signant amb importants increments dels sous, s’han recuperat drets, serveis essencials... Clar que sempre et poden dir que falten coses a fer, sí, però jo tinc per segur que hem fet moltes coses i bones per als ciutadans. T’ho dic de veres, el saldo d’aquesta legislatura és molt bo. I encara més ho és si es compara amb l’anterior legislatura [del PP]. Així que els ciutadans han de saber que si en [José Ramón] Bauzà hagués seguit essent president res de tot això existiria. Per tant, vull pensar que els ciutadans ho apreciaran i que en conseqüència el pacte d’esquerres podrà continuar governant quatre anys més.

El problema, per a vostès, és que la clau espanyola pareix que serà important, igual que ho ha estat a Andalusia.

—No es poden fer extrapolacions del que ha passat a Andalusia. Ara bé, és vera que hi ha dos elements que tot fa pensar que es repetiran pertot. Un és la fragmentació: a mi m’agradaria tenir majoria absoluta però hem de ser conscients que això no passarà i que la fragmentació serà la norma pertot, i també a Balears, així que haurem de fer pactes. En segon lloc, no et negaré que la irrupció de Vox ha estat un important cop a la taula, per dir-ho així, tanmateix hem de ser conscients que si aquest partit té la representació que té a Andalusia és perquè l’ha votat molta gent; així és la democràcia. No obstant, em preocupa que hi hagi tanta gent que voti un partit així. I dit això també et diré que sí, és possible que la clau espanyola tingui importància en les nostres eleccions, però seria una llàstima que fos així. Em sembla injust, sobretot. Però, en fi, així són les coses. L’anterior Pacte de Progrés [2007-2011] ja va patir en part quelcom semblant. Em fa ràbia que pugui tornar a passar, perquè s’ha fet molt bona gestió, aquí, aquests anys, i és molt injust que tot el rebombori nacional pugui tapar el que s’ha fet, encara que sigui en part. Però no hi podem fer res més que intentar que es conegui el màxim possible la bona gestió feta.

Quan vostè parla de l’estructuració territorial de l’Estat, igual que quan ho fa Armengol o qualsevol altre representant del PSIB, costa pena entendre que comparteixen militància amb els dirigents del PSOE aragonès, andalús, extremeny...

—És possible que hi hagi aquesta imatge, però tots defensem per igual un Estat federal. De veres que ho defensem tots. I et diré més, estic segur que la resta de partits acabarà acceptant que el federalisme és la solució vistos els reptes territorials.

El procés català està influint en l’agenda política balear?

—No vull llevar cap importància al que passa a Catalunya. És una qüestió que fa anys que s’hauria d’haver solucionat i que no serà ràpid ara solucionar-la. I és indubtable que el que passa allà està influint en el debat polític de per tot arreu, també a Balears, sens dubte.

Atès l’increment del cens electoral de cada illa, i l’alteració, per tant, de l’equilibri inicial en la representació de cadascuna al Parlament, s’hauria d’intentar reforma la llei electoral balear?
—No hi ha dubte que d’ençà de 1983 [any d’aprovació de l’Estatut i de les primeres eleccions] han canviat molt les coses, sobretot demogràficament. A Balears, hi viu molta més població i és cert que s’ha alternat l’equilibri [de representació per illes al Parlament] d’aleshores. Però una reforma d’aquestes característiques s’hauria de fer amb el vot favorable de la gran majoria de forces polítiques perquè, si no, no tindria sentit. I no veig que ara com ara sigui possible.

De fet, d’acords substancials entre la majoria de forces polítiques de Balears no n’hi ha hagut ni un, ni tan sols ha estat possible el de l’ensenyament que vostès, els socis del pacte d’esquerres, anunciaren.

—No, ho hem intentat però no ha estat possible. Férem una ponència per arribar a un acord, però al final no pogué ser. Si l’oposició no entra en la negociació, és impossible. Mira, aquest tipus de pactes substancials volen molta cessió per cada part, i això només es pot fer si tothom està disposat a fer-ho; si no, no hi ha res a fer. En aquest cas, amb l’educació, s’hi mescla la qüestió del català, un àmbit on les posicions es radicalitzen i fa impossible arribar a un acord. És una llàstima perquè abans no era així. Fou a l’anterior legislatura quan Bauzà va rebentar l’entente cordiale que existia respecte de la llengua.

Vostè va ser regidor i tinent de batlle de l’Ajuntament de Palma. Ara portaveu del grup parlamentari del PSIB. Amb quina de les dues feines es queda?

—Home, si som sincer, t’he de dir que a mi m’agrada més la feina del Parlament, m’he divertit més que a l’Ajuntament. Però t’ho dic de bon de veres: si la presidenta em demana que segueixi, seguiré; i si no, per mi no hi ha cap problema, me’n vaig a ca meva i la mar de bé.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.