Com va nàixer la Plataforma per la Dignitat del Llaurador?
—La gènesi de la Plataforma cal anar a buscar-la a l’Associació de Llauradors de Nules. Quan vaig començar de regidor d’agricultura, una de les meues preocupacions era ajudar els llauradors. Es tracta d’un sector on predomina el minifundisme i, consegüentment, els llauradors troben problemes per ser escoltats. Així fou com vam crear el 2016 l’Associació de Llauradors de Nules. Dins hi ha gent que està a Fepac-Asaja, a la Unió, cooperativistes... El que volíem, en definitiva, era agrupar els llauradors de Nules sense cap voluntat política per defensar el seu treball. A hores d’ara ja hi ha 250 llauradors associats.
Ací a Nules organitzem el Congrés de Citricultura de la Plana cada dos anys. Després de l’últim, que va tenir lloc el gener de 2017, ens vam adonar que calia anar un pas més lluny. Fou aleshores quan vam crear la Plataforma per la Dignitat del Llaurador, de la qual van començar formant part 16 municipis.
—Aquesta mateixa setmana (per l’anterior) han eixit al carrer per protestar per la situació que travessen. Recriminen als polítics i a l’Administració que no estiguen fent prou.
—Al desembre vam organitzar les primeres concentracions, a les quals es van sumar un total de 30 municipis. El passat 21 de gener ja en fórem 68, de municipis. Avui mateix m’estan cridant altres poblacions per sumar-se a les protestes. Tot plegat dona indici de fins a quin punt hi ha preocupació per aquesta situació. Aquest neguit és com una taca que va fent-se més i més gran.
—Vostè és regidor d’un partit polític (Independents Populars de Nules, sorgit d’una escissió del Partit Popular) i alhora president de la Plataforma. Semblen una mica incompatibles?
—Jo no tinc cap interès particular en l’agricultura. Soc enginyer i és d’això que em guanye la vida. No cobre per ser regidor. Intente fer la meua feina de la millor manera possible. M’han nomenat portaveu de la plataforma perquè els municipis, sindicats, organitzacions agràries m’ho han demanat. Treballe des de l’apartidisme, amb la vista posada en el bé dels llauradors. A més, crec que el fet de formar part d’un partit polític independent em deixa les mans lliures per actuar sense cap ingerència exterior.
Volem fer força perquè se’ns escolte des de l’Administració. Una de les primeres accions que vam fer va ser una arreplegada de signatures, que vam portar al comissari europeu, al ministeri i a la conselleria. Quan vam anar a Brussel·les la primera volta, s’acabava de signar l’acord amb Sud-àfrica i vam advertir que era injust. Alguns ens van acusar de proteccionistes, però no és una qüestió de proteccionisme sinó d’exigir treballar en igualtat de condicions a nivell fitosanitari, de condicions laborals... Perquè, si no juguem tots amb les mateixes regles del joc, els mateixos productors d’ací acabaran marxant per produir allà. Això per no parlar del perill que suposa l’entrada de plagues a través dels ports on no hi ha els controls fitosanitaris necessaris. A nosaltres se’ns exigeix una salubritat molt costosa mentre importem productes que no compleixen les normatives.
—Aquest passat dijous hi hagué una reunió de responsables de la conselleria amb la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu. Van minimitzar les seues queixes: diuen que les xifres que s’aporten des del País Valencià no coincideixen amb aquelles de què disposen. Segons els responsables europeus, vostès es queixen de vici.
—El que això demostra és que a Europa continuen insensibles a les nostres queixes. Diuen que ells disposen d’unes xifres diferents per no afrontar un problema que ha creat la mateixa Unió Europea. Fan com aquell que no hi sent a les nostres queixes. Que diguen que han de vindre ací a veure el problema in situ fa riure. Ens estan menystenint i només fan que incrementar l’enuig de la gent. En els municipis citrícoles el malestar és cada volta més gran.
Dit això, em sembla molt bé que la conselleria estiga present a Brussel·les però és el ministeri qui ha de mobilitzar-se perquè les nostres queixes siguen tingudes en consideració. Cal exigir ja l’aplicació de la clàusula de salvaguarda a través del ministeri en allò referit als cítrics.
—La postura mostrada a Brussel·les, de fet, va en la línia del ministeri. En la seua primera visita a València, el ministre d’Agricultura, Luis Planas, va minimitzar les crítiques i va posar l’accent en el que ell considera “falta d’organització” del sector. Diu que només el 34% dels productors estan organitzats professionalment i que això els impedeix aspirar a rebre fons de la UE.
—Crec que el minifundi hauria de ser un patrimoni de la humanitat perquè és una font de riquesa. Sabem que cal promocionar les organitzacions de productors. Nosaltres som els primers interessats a solucionar els problemes endèmics del sector.
Però el que no és tolerable és que el ministeri derive sobre els agricultors els problemes estructurals de tot el sector, dels quals l’Administració mateixa té part de responsabilitat. Enguany el que ens hem trobat és que no han pogut vendre la fruita ni els xicotets ni els grans productors perquè els lineals estan inundats de productes procedents de Sud-àfrica. Hi ha molta fruita comprada de països tercers en setmanes prèvies i guardada en refrigeradors que ara s’ha posat a la venda, competint amb els cítrics autòctons. Aquesta crisi ens ha afectat per igual als grans i als xicotets citricultors.
Nosaltres acceptem ser autocrítics i mirar en què podem millorar, però que no ens diga ara el ministeri que la culpa de l’actual situació és nostra. En l’acord de Sud-àfrica als productors cítrics ens han utilitzat com a moneda de canvi. Els llauradors tenen la sensació que els polítics els donen l’esquena i no els queda més remei que eixir al carrer.
—El ministre Planas també diu que la retirada de 50.000 tones de productes és una mesura suficient per fer front a la situació extraordinària que travessa el mercat. És suficient?
—És totalment insuficient. Només a la Plana produïm 600 milions de quilos. Però el problema ja no és aquest. El problema és a qui els retiren. A les grans empreses? A les fàbriques de sucs? No hi ha ni un xicotet llaurador de la nostra zona que haja rebut cap tipus d’ajuda. Si ho hagueren canalitzat a través dels xicotets agricultors, potser podria haver tingut algun impacte. Però han preferit fer-ho a través de les grans empreses.
—En tot cas, el seu gran cavall de batalla és l’aplicació de la clàusula de salvaguarda en l’acord comercial entre la UE i Sud-àfrica. Aplicar aquesta clàusula significaria aturar immediatament les importacions de cítrics procedents d’aquell país. El ministre diu que la clàusula no es podria començar a aplicar fins octubre vinent.
—El que ell ha de fer és demanar la clàusula ja, i fer-ho amb força, com s’ha demanat per a altres productes. De moment el que li exigim és molt clar: que demane l’aplicació de la clàusula de manera urgent. No ha fet ni tan sols això!
El ministeri podria fer molt més del que ha fet fins ara. Hauria d’exigir controls sanitaris en les entrades dels ports amb inspectors especialitzats. També ha de demanar que es facen inspeccions en origen i tractaments en fred, tal com ens exigeixen a nosaltres quan exportem a Estats Units i Canadà per evitar les plagues. I per últim caldria garantir el compliment de la llei de la Cadena Alimentària aprovada l’any 2013.
—El ministre diu que només es pot aplicar la clàusula de salvaguarda després d’haver fet uns informes.
—Si necessita informes, que ens els demane. Les organitzacions agràries disposen dels informes que calga. El que no podem és, com diu el ministre, esperar-nos a la campanya vinent i veure què passa perquè aleshores ens tornarà a agafar el bou. Cal aplicar ja la clàusula perquè l’any vinent no passe el que ha passat enguany.
—Al mes de desembre la Conselleria i Intercitrus van anunciar que anaven a reforçar la seua presència a Brussel·les per fer lobby a favor dels cítrics. Hi confien?
—Intercitrus existeix de fa anys però es va deixar morir durant una bona temporada. Que després de quatre anys governant ara diguen que volen potenciar Intercitrus no ens sembla seriós. Arriben tard i, a més, no concreten com pensen fer-ho. Siga com siga, el que faça la conselleria no servirà de res si el ministeri no mou fitxa.
—La conselleria proposa, a curt termini, la rebaixa dels mòduls, de l’IBI, i la posada en marxa de crèdits bonificats. Són mesures ben encaminades?
—Qualsevol ajuda és bona, però cal relativitzar l’impacte que tindran. Estem en una situació en la qual no és només que els citricultors no tinguen ingressos; és que molts han hagut d’assumir pèrdues! L’Administració hauria d’habilitar ajudes per fer-se càrrec d’aquest cost que els agricultors han d’assumir per una mala gestió política. Entenem que la conselleria no és l’interlocutor directe amb Europa, però pensem que podria fer més per la resolució del problema.
—El PP ha demanat que s’aplique la clàusula de salvaguarda. El PSOE ha presentat una proposició no de llei per demanar a la Unió Europea que faça un seguiment detallat del mercat. Què els semblen aquest tipus de peticions?
—Al PP li agraïm que demane la clàusula de salvaguarda però encara hauríem agraït més que no hagueren votat positivament a l’acord amb Sud-àfrica, tal com va fer. Tot els partits polítics, excepte Compromís, van ratificar al Senat l’acord. Quant al PSOE, pot demanar informes a Europa, però cap informe no serà millor que el que podem proporcionar-los nosaltres.
—Moltes empreses i comercialitzadores citricultores tenen origen valencià. Són elles mateixes les que estan perjudicant els llauradors.
—L’empresa privada actua dins l’àmbit legal. La qüestió és que a ells els permeten treballar així. S’entén que, si allí troben una avantatge competitiu, marxen a fer cítrics allà. Es parla molt dels paradisos fiscals, però no es parla dels paradisos fiscals, laborals i fitosanitaris.
—Algú podria dir: és el mercat, deixeu que actue!
—És que això no és veritat. En el mercat s’ha de jugar en igualtat de condicions i això no passa en l’actualitat en el cas dels cítrics. Un cotxe amb determinades emissions no pot entrar a Europa. En canvi, un producte agrícola amb pesticides, sí. Ens ho hauríem de fer mirar.
—En una entrevista a À Punt va arribar a dir que “amb aquestes regles del joc potser als valencians no ens interessa estar en el club europeu”. En la protesta del 18 de desembre, l’Ajuntament de Nules va retirar la bandera europea del balcó i encara avui continua igual. El missatge que estan llançant és molt antieuropeu.
—Hem de parlar clar: si les regles són les mateixes per a tots, perfecte; si no, no. El problema actual de la citricultura valenciana l’ha generat Europa. Òbviament hi ha altres problemes que també haurem d’abordar, però ara tenim una situació d’emergència creada des de Brussel·les amb un acord que no va tenir en compte les nostres advertències. Els nostres responsables ens han posat en un problema greu. Han gastat la citricultura com a moneda de canvi. Al comissari europeu ja li vam dir que als citricultors se’ns pagava millor quan estàvem fora d’Europa que dins. No anem en contra d’Europa, no som antieuropeistes, però no estan defenent els nostres interessos. Al final s’està generant un caldo de cultiu que és molt negatiu i que amenaça de desembocar en desafecció.
—Creu que les mobilitzacions tindran repercussions electorals?
—I tant que sí. 68 pobles ja s’han manifestat. Als citricultors se’ns ha menystingut durant molt de temps i hem dit prou. El sector citrícola és important des del punt de vista econòmic, però també paisatgístic, mediambiental i social. •