"Una altra imaginació. Jordi Ortiz + 373 arbres" és una invitació a redescobrir la natura urbana de Barcelona. El projecte se centra en el llenguatge del tronc de l’arbre que és la seva fisonomia permanent, única i expressiva i el lloc on s’elabora la imatge que manifesta la seva evolució. Ha fotografiat les escorces de 373 espècies d’arbres, mostrant la seva creativitat intrínseca i la seva interacció amb l’entorn. Les fotografies revelen un univers ocult de formes i figures que emergeixen dels troncs, oferint una nova perspectiva sobre la natura que ens envolta. El resultat són unes imatges que mostren el treball amb què l’arbre exterioritza la seva creativitat, dibuixant i configurant un cosmos oníric, fantàstic i ple de màgia. Aquesta segona exposició de l’artista a Artur Ramon Espai d’Art forma part del programa Barcelona Gallery Weekend.
Una altra imaginació. Jordi Ortiz + 373 arbres
Artur Ramon Espai d’Art
Bailèn, 19. Barcelona
Fins al 31 d'octubre de 2024
Des dels orígens i al llarg dels segles, els arbres han constituït els vertaders aliats de la humanitat. Els boscos sempre han estat una font de recursos econòmics i de funcions ambientals per a la societat. Malgrat que les arbredes van ser el primer habitacle i el principal temple de l’espècie humana, la societat urbana ha anat trencant els lligams ancestrals que tenia amb la natura. Els nostres avantpassats eren conscients que la supervivència consisteix en un equilibri amb l’entorn que habitem, per aquest motiu honraren a les forces de la naturalesa a través de cerimònies, rituals i ofrenes. Els arbres es poden considerar com els “governants” silenciosos de la Terra ja que s’estableixen fluxos permanents amb ella. Purifiquen l’aire absorbint diòxid de carboni i alliberant oxigen a l’atmosfera, fet que permet respirar a la humanitat aire pur. Gràcies a aquest procés bioquímic de la fotosíntesi es converteix la matèria orgànica en inorgànica a partir de l'aprofitament de la llum del sol, alliberant a més en el procés, l'oxigen indispensable per a la vida al nostre planeta.
Actualment, l’emergència climàtica està transformant les nostres vides i ha experimentat, no només un gran impacte en la nostre entorn, sinó també en tots els aspectes de la nostra existència. Són molts els científics que clamen que aquesta crisi hauria de propiciar una transformació sistèmica global i ens adverteixen que cal qüestionar el model de creixement i de consum material com a base de la societat del benestar. Igualment, diversos artistes de diferents perfils, generacions i llenguatges artístics han compartit la urgència per posar en la valor la natura. Actualment, molts autors experimenten amb lucidesa els conflictes de lacondició humana, insisteixen en la responsabilitat moral de l’individu en relació al canvi climàtic i denuncien el sistema capitalista que perpetua la contaminació; realitats compartides davant d’aquest trànsit que ens està posant a prova. Accions d’un món poblat per una humanitat a la baixa que s’enfronta a hores d’ara a un greu problema a escala planetària i que no té cap solució a curt termini.
Recollint aquest neguit i posant el focus en la memòria, Artur Ramon Art obre la nova temporada amb la instal·lació titulada Una altra imaginació. Jordi Ortiz + 373 arbres; una proposta que s’inspira en la convivència mil·lenària entre humans i arbres, alhora que alerta de l’acció devastadora i la destrucció de la biodiversitat.Són imatges que fugen del conjunt per incidir en els detalls i en les textures de les escorces congelades en el temps. Es tracta d’una mirada focalitzada en les fraccions per apuntar cap a la potència d’una natura transformada per la mirada i la llum. Darrera, però, d’aquesta sacralització i solemnitat, coneixem que estan captades a Barcelona i entorns; per tant ens ensenya que hem d’educar la nostra mirada per descobrir que a les ciutats hi ha arbres que ens parlen amb les particularitats i singularitats dels seus troncs, però que ens passen desapercebuts ja que normalment no prestem atenció al fragment. En aquest espai interaccionem 1.660.000 persones i 1.400.000 arbres, a més de la resta d’animals i plantes. De tots aquests arbres, 250.000 individus viuen en parcs, jardins, places i carrers, i representen aproximadament 400 espècies, incloent-hi els arbustos i les palmeres. La resta d’exemplars formen part d’un bosc a la serralada de la ciutat. Hi ha espècies autòctones i d’altres originàries de qualsevol punt del món.
El punt de partida d’aquest projecte -que ha comportat cinc anys de recerca- és aprofundir en el llenguatge dels arbres que perviuen a la ciutat, i donar-los visibilitat. Jordi Ortiz (Tarragona, 1957) vol tractar la natura amb la rellevància que es mereix. Amb les seves paraules: "Aquest projecte és una col·laboració amb els arbres. A través de la fotografia, he volgut retornar-los el lloc que mereixen com a éssers vius, mostrant la seva creativitat i la seva capacitat per connectar amb nosaltres d'una manera profunda i significativa." D’aquesta manera, l’artista es planteja tot un seguit de preguntes per mirar d’entendre’ls. Tenen imaginació, sentiments i sensibilitat els arbres? I, si és que en tenen, quina mena d’imatges representen? I on les mostren? En aquest sentit, ens costa de creure que també hi puguin haver altres éssers amb capacitat de pensar i d’imaginar, tret dels éssers humans.Però, la conseqüència són unes fotografies, que mostren com l’arbre exterioritza la seva creativitat i que corroboren la tesi de Peter Wohlleben, la qual defensa en el seu best-seller La vida secreta dels arbres que es parlen entre ells (a través de les arrels, dels sons que emeten i de substàncies odorífiques); que s'ajuden els uns als altres, i que també competeixen; o que la seva salut depèn de l'estabilitat del bosc com a ecosistema, i que pateixen, i a la ciutat encara més, de manera que la majoria no arriben a vells. Però el més sorprenent és que l’especialista forestal sosté que els arbres tenen memòria, emocions i un caràcter propi -n'hi ha de prudents i d'agosarats-, i que posseeixen alguna mena d'intel·ligència.
La instal.lació es divideix en quatre àmbits: "Imaginació", "Comunitat", "L'arbre del món" i "Correspondències". El capítol central, "Imaginació", presenta una selecció de 60 fotografies que mostren la riquesa cromàtica i la diversitat de textures dels troncs dels arbres. "Comunitat" recull la nomenclatura popular dels arbres fotografiats, subratllant la relació històrica i cultural entre els humans i els arbres. "L'arbre del món" ofereix una instal·lació que mostra la convivència dels arbres amb l’entorn urbà, acompanyada d’una capsa-terròs que conté les fotografies dels 373 arbres. Finalment, "Correspondències" busca analogies entre les obres naturals creades pels arbres i algunes creacions artístiques humanes, explorant les similituds i inspiracions mútues.
Victoria Cirlot, en el seu text sobre l'exposició, escriu: “I de sobte, veiem una figura combatent com un guerrer amb un elm cònic molt alt; també, un rostre que emergeix de l’escorça, però no és possible discernir si és humà o no. S’endevinen altres figures que es resolen d’una manera gens humana, però que no deixen de ser figures, com aquella en què el cap no té rostre i el tors és, en canvi, una gran cara, i la part inferior està tapada amb una llarga faldilla que arriba fins a terra. I, sobretot, veiem ulls, molts ulls, que no es poden confondre amb les protuberàncies, perquè ells ens miren molt fixament.”
“Hem de pensar que som una de les fulles d’un arbre, i l’arbre és tota la humanitat. No podem viure sense els altres, sense l’arbre”, deia Pau Casals.