Recentment, el nou segell editorial Tres Portals (d’Edicions Poncianes) ha llençat Apunts sobre pinturadel monjo Carbassa Amarga, una edició bilingüe dels versos del mestre Ruoji Zhu, més conegut com Shitao (石濤, ca. 1642-1707). Aquesta ha estat possible gràcies a l’excel·lent traducció, pròleg i glossari de Manel Ollé, qui ens apropa de ple al pensament i la producció artística de la Xina del segle XVII.
La darrera proposta de Tres Portals s’encapçala com un llibre clau que posa a disposició tot un seguit de conceptes i teories de l’altra part del binomi hemisfèric, per tal que el lector pugui raonar-ho en relació amb el marc occidental. Des de l’aparició d’aquesta nova línia editorial d’Edicions Poncianes, Tres Portals apropa el pensament, la simbologia i el coneixement més influents de tot el marc geogràfic a qualsevol lector no especialitzat, així com textos i discursos artístics que procuren l’espiritualitat i la literatura sapiencial. En el cas d' Apunts sobre pinturadel monjo Carbassa Amarga, ens trobem no només davant d’un tractat teòric sobre l’eloqüència pictòrica de la Xina del segle XVII, sinó que també es presenta com un pont que apropa les tendències estètiques xineses amb aquelles que han dominat una continuïtat discursiva occidental fins a l’actualitat.
És de vital importància posar el focus en la participació de Manel Ollé en aquest llibre d’apunts, ja que sense la seva delicadesa a l’hora de tractar els temes recurrents en l’obra de Shitao, el lector comú es veuria atrapat en una conjugació de versos teòrics complexos sobre l’estètica pictòrica de la Xina en el context del final de la dinastia Ming i l’inici de la dinastia Qing. Hom podria pensar que el fet que aquests apunts es conjuguin dins un canvi de dinasties xineses és molt significatiu en el pensament de l’autor, car Shitao va formar part del “Grup dels Quatre monjos” que rebutjaven l’academicisme estricte en què l’art havia sucumbit al llarg del regne de la dinastia Ming. Però des d’un inici, Ollé evidencia que el que realment és important per entendre el transcurs d’aquestes teories estètiques promulgades pel mestre Carbassa Amarga —un altre dels pseudònims sota els quals s’amagava Shitao— és l’originalitat del seu pensament, el qual té inici amb el traç únic del pinzell: «en un sol traç del pinzell hi ha el fonament de totes les coses».
El mestre Shitao va crear tot un camí que pretenia intimar amb la naturalesa a través del paisatgisme. Això només era possible gràcies al traç únic del pinzell, amb el qual es podia recuperar l’harmonia amb la naturalesa primigènia; aquella que havia desaparegut amb l’arribada de l’academicisme. La seva originalitat rau en l’ús de tota disciplina filosòfica a través d’un sistema de versos que Ollé ha volgut respectar en la seva traducció.
«En un sol traç del pinzell hi ha el fonament de totes les coses,
l'arrel de les deu mil formes.
Es manifesta en l'esperit, s'amaga en les persones.
No hi ha ningú en el món que en sàpiga res.
És per això que cadascú ha d'arribar per si mateix
a trobar l'art de la pinzellada única.»
Com bé s’ha evidenciat anteriorment, aquest és un llibre ple de conceptes que abasten el marc oriental, però que són fàcilment equiparables amb altres contemporanis, però sobretot posteriors, que actualment formen part de la història universal d’Occident. Alguns d’ells, com la comprensió del buit i el “no-res”, que es contraposa al barroquisme europeu de la mateixa època; la recuperació harmònica de l’ésser humà amb la naturalesa primigènia, recorda els postulats de Schiller a finals del XVII; la condició d’habitar el paisatge com a element principal de la lectura pictòrica, posa èmfasi directament en el flâneurisme baudelairià; la cosmogonia que caracteritza els textos de Shitao desenvolupa el mateix paper que les tradicions teològiques sota les quals es fonamenten totes les teories occidentals, des de l’antiguitat fins, es podria dir, la mort de Déu de Nietzsche; o, fins i tot, el traç del pinzell, que, com va dir Enric Casasses, podria tenir reminiscències directes amb la dansa del pinzell d’Antoni Tàpies.
©Museu Online Xinès
Tots aquests conceptes, i un llarg etcètera, manifesten que la tradició estètica xinesa va ser anterior a molts dels postulats estètics que avui dia encara són determinants per a la construcció d’una història de l’art occidental. En el cas dels Apunts de Shitao, però, tots ells orbiten entorn la mateixa idea que “pintura és igual a cal·ligrafia” i, per tant, el traç del pinzell ve determinat per la tradició cal·ligràfica. Al capdavall, aquests apunts formen part d’un tractat ple d’imatges (pintures del propi Shitao) que acompanyen el text, però que, de la mateixa manera, són el que el dota de profunditat estètica; és a dir, que és a través de la traducció de les mateixes imatges com el text aconsegueix aquesta densitat literària. És per això que aquesta “pinzellada única” és capaç d’abastar tots els conceptes, binomis i teories estètiques possibles que es detallen al llarg dels disset passatges en vers del monjo Carbassa Amarga: «escriure és pintar; pintar és escriure».
«Em serveixo de les intuïcions de la poesia per pintar,
i crec que no hi ha cap intenció pictorica
que no vingui d'un paisatge
movent-se en el temps;
aquestes muntanyes i núvols
que ens captiven la mirada
es transformen constantment
amb el pas de les estacions.
És així que es fa palès que la pintura
troba sentit en la poesia,
mentre el poema és la meditació
que es contempla en la pintura.»
Amb tot això, i molt més, Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga es proclama com un llibre essencial per als estudis estètics i comparatius, car dins dels seus versos s’hi amaguen tot el que s’ha proclamat imprescindible per a la comprensió de les teories que convergeixen entre l’art i la filosofia més modernes.