En el marc del 50 aniversari de la mort del que és considerat el pare de l'arqueologia catalana moderna, Pere Bosch Gimpera, el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) ha engegat una important mostra commemorativa. Amb el títol “El museu somiat. Pere Bosch Gimpera i el MAC”, és un recorregut per la gestació d'aquesta institució cultural a través de fotografies, documents i objectes.
El museu somiat. Pere Bosch Gimpera i el MAC
Comissària: Àngels Cànovas
Museu d'Arqueologia de Catalunya
Barcelona
Fins el 26 de maig del 2024
La figura de Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 1891 – Ciutat de Mèxic, 1974) és segurament una de les personalitats científiques catalanes més rellevants i reconegudes internacionalment. Amb una trajectòria professional i vital que és motiu aquest 2024 d'una sèrie de reconeixements i homenatges, coincidint amb el 50 aniversari de la seua mort, i dels quals forma part aquesta exposició. Una mostra que, al seu torn, engega el 90 aniversari de la creació del MAC.
El mateix Museu Arqueològic de Catalunya, juntament amb la Universitat de Barcelona, de la qual va ser degà i rector, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el Memorial Democràtic, la Fundació Bosch Gimpera de la Universitat de Barcelona i l'Acadèmia de les Bones lletres s'han unit per articular un programa d'actes en homenatge a l'insigne investigador. Josep M. Fullola és el comissari de la commemoració mentre que Àngels Cànovas ha estat l'encarregada de comissariar l'exposició. Una placa de l'artista Xavier Medina Campeny, descoberta durant la inauguració de la mostra, recordarà aquest tribut.
La mostra, de caràcter temporal, recorre de manera mol visual el procés de creació del MAC, inaugurat al novembre del 1935, durant l'etapa de Bosch i Gimpera com a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els visitants hi trobaran un centenar de fotografies, una dotzena de documents originals i una desena d'objectes singulars, procedents dels fons MAC. L'any vinent es programaran visites guiades a l'exposició. Abans, el proper 21 de novembre, l'Institut d'Estudis Catalans ha programat una jornada per “aprofundir en la seva trajectòria vital i acadèmica”.
El perfil d'un pioner
Es tracta, comptat i debatut, de posar en valor una de les personals científiques més rellevants de la història recent de Catalunya i amb una trajectòria professional, personal i política de primer odre. Format en filologia clàssica, va derivar cap als estudis prehistòrics a Berlín, de la mà d'Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf. Entre 1912 i 1913, publica els seus primers estudis, centrats en la cultura hel·lenística i, l'any 1915 és nomenat director del servei d'excavacions de l'IEC. Sols un any després, assoliria la càtedra d'història antiga de la Universitat de Barcelona. Encara en aquesta dècada, el 1919, publicaria una obra fonamental, Prehistòria catalana.
Personalitat de marcades conviccions catalanistes, va ser conseller de Justícia en el govern de Lluís Companys del 1933 al 1939. I, com tants altres intel·lectuals catalans, acabada la guerra hagué de marxar a l'exili, a Mèxic, on va continuar exercint la docència en institucions com la Universitat Nacional i l'Escola Nacional d'Antropologia. Tot, mentre afegia altres publicacions al seu historial. Entre els anys 1948 i 1952 va dirigir la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO. Va morir l'any 1974 a Ciutat de Mèxic, pocs anys després d'obtenir la nacionalitat mexicana.