El novel·lista Ferran Canyameres —escriptor, activista cultural, editor i traductor de Georges Simenon— va deixar una poc coneguda, i menys estudiada, obra literària, en gran part publicada dècades després d’haver estat escrita. L’editorial Columna va presentar el 1992 la seva Obra completa en sis volums amb algunes obres inèdites, però no s’hi va incloure aquesta novel·la que ara EnSiola edita,perquè el mateix autor va descartar-ne la publicació en el seu moment. D’inèdites, n’hi havia més, i algunes van ser publicades dins de l’Obra completa, com Les folles del mas, que el 2009 també va recuperar EnSiola.
Els afers del senyor Damvilliers narra uns dies en la vida d’un burgès, «un empresari parisenc que té una visió oberta i humana del capitalisme», segons explica Jaume Aulet, expert en Canyameres, al pròleg de l’obra. També s’hi barregen les qüestions «familiar i sentimental, especialment la presència de la família Levasseur i de la seva filla Berta», la qual veu en Joan Damvilliers «l’home modèlic des de tots els punts de vista».
L’editor d’EnSiola, Miquel Campaner, explica a EL TEMPS que aquesta va ser la primera novel·la que va escriure Canyameres i, possiblement per això, va ser l’única descartada per la publicació. Va ser el net de Ferran Canyameres, Enric Agut Canyameres, qui va fer arribar el mecanoscrit a l’editorial de Muro (Mallorca) per si trobaven interessant la publicació.
L’investigador Jaume Aulet explica en el pròleg del llibre la troballa del text: «Entre la pila de papers que s’han conservat a l’arxiu particular de l’escriptor hi ha aparegut un ple de 175 quartilles mecanografiades i numerades corresponents a una novel·la que vas ser llegida i rellegida pel seu autor —ho corroboren les nombrosíssimes correccions que va fer a mà en el text mecanoscrit—, tot i que al final va decidir desestimar-la. Ni tan sols va posar-hi títol».
El títol d’Els afers del senyor Damvilliers li’l va posar Enric Agut quan va decidir buscar una editorial que la publiqués.
El fet que el mateix Canyameres en descartés la publicació en el seu moment no ha arronsat la família, l’editorial i Jaume Aulet, que l’han considerat interessant per la importància de la figura de Canyameres, per aportar una obra d’ambició literària al corpus d’un literat poc estudiat i per l’interès de l’obra en el context de la literatura catalana del moment.
«No oblidem que som davant d’un text que l’autor va acabar descartant», recorda Aulet: «Molt probablement ja era conscient d’aquestes limitacions i el que volia era practicar l’ofici de novel·lista en una mena de banc de proves. Tot i així, no hi ha dubte que el resultat és molt il·lustrador no només dels interessos de Canyameres com a novel·lista, sinó també del moment en què es troba la narrativa catalana en aquells anys. Només per això ja val la pena recuperar i llegir Els afers del senyor Damvilliers. Ens adonarem, una vegada més, que Ferran Canyameres és un escriptor d’un enorme potencial i que estem obligats a conèixer-lo, a mirar d’entendre’l i, és clar, a gaudir-ne».
Pel que s’explica a la novel·la, el text, possiblement, va ser escrit a la segona meitat dels anys vint. Canyameres va residir a París del 1917 al 1923 i va «conèixer de primera mà» el «capitalisme burgès» (en paraules d’Aulet), tot treballant a la Cambra de Comerç de Terrassa (des del 1925 fins al 1932).
Aulet no s’atreveix a sentenciar que sigui la seva primera novel·la però la dataria clarament a finals de la dècada dels vint o començament dels trenta, abans o després d’escriure Més enllà del rancor (publicada pòstumament el 1987). Aquesta era una novel·la rural mentre que Els afers del senyor Damvilliers sembla un intent de fer una «novel·la ciutadana» en un moment que es feia aquesta diferenciació. «El que no podem saber -diu Aulet- és si va escriure primer Més enllà del rancor o Els afers del senyor Damvilliers».
Una novel·la urbana, per tant, amb un protagonista que esdevindrà, segons Aulet, «un autèntic heroi i tot un referent ideològic», com els personatges del teatre d’Ibsen i, més concretament, com «el doctor Stockmann a Un enemic del poble [1882]». Tanmateix, l’obra també fa assaigs d’altres moviments literaris de l’època, segons Aulet: «(...) tocs molt típics de la novel·la naturalista (la importància de l’herència, per exemple) i, sobretot, de novel·la psicològica (la relació entre matrimonis, els triangles amagats, els secrets íntims...)», monòlegs i, fins i tot, «una mica (només una mica)» de «monòleg interior».
Molts ingredients diferents per estimular l’interès per l’obra de Canyameres, per molt que es tracti «d’una novel·la tècnicament molt simple, molt esquemàtica, on tot és força previsible».