L’àmbit polític mallorquí de centre regionalista, nacionalista i autonomista està negociant una sola candidatura per a les eleccions al Parlament balear de 2027, segons ha pogut constatar El Temps. Les fonts demanen mantenir l’anonimat, «no fos cosa que es pogués malinterpretar qualsevol paraula». Troben que és millor deixar fer feina amb tranquil.litat i fora de l’interès mediàtic. No volen passar «l’arada davant del bou», diu un dels consultats. Es tracta de «recosir relacions» en un ambient on s’hi van esdevenir fortes topades, enfrontaments... «això no és fàcil» i «tota prudència és poca».
De moment les converses tenen com a marc territorial Mallorca. Però també aspiren a poder fer el mateix a la resta d’illes. És a la més gran de les Illes on una candidatura única «centrista i autonomista», que és la definició que creuen que aixopluga tothom, tendria més opcions d’obtenir representació. Justament on l’havia tenguda el PI-Proposta per les Illes i la va perdre el maig de 2023, per uns 1.800 vots.
Quedar per sota del 5% -a cada circumscripció, cada illa- significa a Balears quedar fora del repartiment d’escons. El PI en tenia tres per Mallorca des de 2015 però 2023 només va poder sumar 16.927 vots -una pèrdua del 44% respecte a 2019, quan en va tenir 30.273-, el 4,71%, per tant els perdé tots. Després del desastre, la direcció va iniciar un llarg procés de tranquil.lització interna per superar l’agitada època de bregues domèstiques que li havia suposar una escissió i que al capdavall la va condemnar a quedar sense diputats.
El cop fou dolorós. Ho és tant com que la situació ara mateix no és només un drama polític sinó també econòmic. Ni tan sols ha pogut mantenir oberta la seu central a Palma i les dificultats per fiançar una futura campanya no s’amaguen: «treurem doblers d’on poguem, per això tenim els membres del Consell i els regidors... però és cert que la situació en aquest sentit és complicada», diu un dels consultat.
Un any i mig més tard de l’hecatombe electoral el PI celebrà el passat novembre un nou congrés en el qual s’aprovà un nou «full de ruta que ens ha de dur» a recuperar «la representació al Parlament», segons va dir aleshores el president reelegit, Tolo Gili.
La reforçada direcció -s’hi ha incorporat, entre d’altres, Joan Miralles, expresident de l’Obra Cultural Balear, com a coordinador- inicià just després del cònclave el camí marcat en aquell «full de ruta». S’establiren contactes amb els escindits -que havien crea un nou grup, Per Balears-, amb grups independents municipalistes i, també, amb els impulsors del renaixament d’Unió Mallorquina, el grup que desaparegué el 2011 fruit d’un allau de casos de corrupció.
Aquelles converses informals han desembocat ara en reunions formals per negociar la unificació de tot l’àmbit del centre regionalista, nacionalista, autonomista i municipalista que existeix a Mallorca amb l’objectiu «de fer una candidatura única» per a les «pròximes eleccions», tant si són el 2027 com si la presidenta del Govern, Marga Prohens, les avançàs.
Les trobades s’estan celebrant des de fa algunes setmanes. Van redactant un document que serà el que es podria definir «com el mínim comú» entre tots els grups i els independents que participen en el procés. Per ara les fonts consultades s’estimen més, com s’ha dit, no donar la cara ni gaires detalls del que s’està negociant perquè «de moment la música sona bé» però «no hi ha res tancat». Han constatat totes les parts «que si no arribam a un acord» seria molt difícil o impossible que «qualcún de nosaltres pel seu compte pogués obtenir representació». Per tant «no tenim més remei que juntar-nos en una sola candidatura». Però «res està fet encara i tot està només embestat, així que és millor anar molt en compte i fer la feina discretament».
El que importa, asseguren, és que «tot acabi bé i que poguem estar tots satisfets amb el document final». La idea és que aquest document reflecteixi els eixos ideològics de la futura proposta electoral: «necessitat d’un finançament just per a les Illes Balears, apostam per la defensa de la propietat privada -contra l’ocupació-, pel turisme a partir de les places legals, per actuar davant del creixement poblacional insuportable, volem la policia autonòmica, defensam la llengua i la identitat...».
Una vegada assolit l’acord de base i redactat el document, llavors ja s’entrarà en una segona fase, la de concreció «del nou subjecte polític» que aixoplugarà orgànicament tot l’àmbit. No s’ha parlat de noms que podria tenir la nova oferta política ni molt manco de cap persona que la pugui encapçalar. «Ja t’he dic, tot està embastat, ben encaminat però res està fet, encara».