«No podem permetre que la catalanofòbia prengui els carrers del nostre país», advertí aquest dimarts el cap de Més per Mallorca, Lluis Apesteguia, durant la sessió de control al Govern de Marga Prohens. Es referia a l’increment de les agressions d’aquest signe que, al seu entendre, s’està esdevenint a les Illes els últims temps, sobretot d’ençà que el PP va pactar amb Vox per arribar al poder.
El portaveu sobiranista condemnàla darrera agressió lingüística coneguda a Mallorca. La va fer pública uns dies abans un periodista i creador de continguts audiovisuals que donà a conèixer un vídeo sobre l’incident. Un ciutadà anava a pagar la benzina que havia posat al seu vehicle i insistí en parlar en català a la persona que l’atenia a la caixa. Quan aquest li demanà que parlàs en castellà contesta que li diria amb els dos idiomes, cosa que es prengué malament i l’advertí que estamos en España y punto i que si insistia te meto una patada en la cara i s’hauria acabat la discussió.
L’Obra Cultura Balear va fer pública una queixa: «qui ens protegeix d’aquest odi irracional, d’aquesta violència verbal i amenaça de violència física per parlar en la nostra llengua a ca nostra?». L’entitat cultura s’adreçà directament al Govern: «no pot mirar cap a un altre costat: cal condemnar uns fets gravíssims, constitutius de delicte i activar els mecanismes indispensables per perseguir i sancionar aquesta classe de conductes, intolerables en una societat democràtica. Tota la nostra solidaritat amb la víctima». I recriminà al PP balear que mantengui «com a soci prioritari un partit extremista que cultiva un discurs d’odi contra els mallorquins per ser com som i per parlar com parlam, que dinamita la convivència i que constitueix el brou de cultiu perfecte per agressions com la patida per aquest ciutadà pel simple fet d’exercir els seus drets. Una vegada més, exigim un cordó sanitari democràtic contra la intolerància i el fanatisme!».
Posteriorment Més per Mallorca, el dilluns, mostrà la seva indignació i l’endemà interpel.là la presidenta del Govern sobre el particular: “senyora presidenta, la catalanofòbia té unes arrels molt fondes que es van exaltar durant el franquisme i que ara es vehiculen políticament a la seva dreta. Què pensa fer per frenar una catalanofòbia que és més present que mai?», demanà Apesteguia a Prohens.
Per a Més no es tracta només de donar resposta a fets puntuals com el referit sinó de fer front a una evidència més preocupant: «un clima social que alguns fomenten i que pensen que els pots beneficiar electoralment» que consisteix en impulsar «l’agressivitat lingüística que s’està estenent als nostres carrers». Cosa que només es pot contrarrestar si el PP d’una vegada «deixa de blanquejar l’extrema dreta antimallorquina i a aquells que volen atacar la llengua i els seus parlants».
Per a Apesteguia «les agressions lingüístiques contra les persones que decidim emprar la llengua pròpia del país s’estan convertint en el pa nostre de cada dia» i resulta, al seu parer, «evident qui fomenta l’agressivitat contra les persones catalanoparlants en aquest país: aquells que volen atacar la llengua i aquells que creuen que poden créixer electoralment generant problemes de convivència»., en referència al partit d’ultradreta.
El líder de Més reclamà a Prohens «respostes» per «acabar amb les agressions lingüístiques i fomentar l’ús social de la llengua catalana», el contrari del que està fent: «l’única resposta que el Govern ha posat damunt la taula» davant del preocupant fenomen «és el tancament de l’Oficina de Drets Lingüístics», criticà.
Prohens no acceptà la radiografia que fa el catalanisme social i polític sobre aquest tipus de conflictes lingüístics. Segons la presidenta durant el 2024 únicament es tramitaren 21 expedients relacionats amb denúncies sobre el particular, de les quals 17 foren per no ser atesos o no disposar de documentació en català, altres dos pel mateix però en castellà i altres tants foren incidents relacionats amb els dos idiomes. Del total, n’hi ha 15 que es troben en fase de tramitació i 6 s’han resolt i comunicat a les parts interessades.
Davant dels nombres sobre la conflictivitat lingüística Prohens considera que «les dues llengues conviuen perfectament» a les Balears» i novament advertí al catalanisme que «a mi no em trobaran mai en la confrontació lingüística».