"Definitivament passarà amb la UE. Puc dir-l'hi perquè realment s'han aprofitat de nosaltres. No s'emporten els nostres cotxes, no s'emporten els nostres productes agrícoles. No s'emporten gairebé res i nosaltres els ho traiem tot". Amb la seua dialèctica de sempre, a mig camí entre la fatxenderia i el comentari de barra de bar, Donald Trump va confirmar la setmana passada que la seua política proteccionista també té en el punt de mira a la Unió Europea.
I si bé els ajornaments dels aranzels al Canadà i Mèxic semblen haver posat en pausa la guerra comercial iniciada per Trump, els mandataris europeus es preparen per a la fuetada aranzelària de l'inquilí de la Casa Blanca. Dilluns, els caps d'estat i de govern de la UE es van reunir a Brussel·les. La convocatòria era per parlar de la defensa europea i la manera de costejar-la. Tanmateix, la guerra comercial va sobrevolar la cita.
Companyies com la valenciana Power Electronics ha advertit que marxarà als Estats Units si s'apliquen aranzels.
La qüestió no és en absolut menor: la Unió Europea i els Estats Units mantenen la més àmplia relació bilateral de comerç i inversió del món. L'any 2023, el comerç transatlàntic de béns i serveis va ser superior a 1,5 bilions d'euros. El 16,7% de les exportacions europees van als EUA, mentre que el 18,6% de les vendes nord-americanes van al soci europeu. En l'última dècada, el comerç entre tots dos s'ha més que duplicat, en passar dels 410.700 milions d'euros de 2013 als 851.000 de 2023.
L'amenaça trumpiana també manté en alerta als sectors productius de casa nostra. La Unió Europea és el principal soci comercial tant del País Valencià com de Catalunya, però, d'entre els països no europeus (i si s'exceptua el cas particular del Regne Unit), Estats Units és el principal soci comercial. En el cas del País Valencià, del total de productes que es vénen fora, el 7,6% van al soci comercial de l'altre costat de l'Atlàntic. El percentatge és del 4% en el cas català.
Preocupa aquest percentatge, sobre el qual tindria un impacte directe, però també l'impacte indirecte d'una escalada aranzelària entre totes dues regions. Ho recordava aquest dimarts Joan Ramon Rovira, cap de gabinet d'Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, durant la presentació de les perspectives econòmiques de Catalunya per al pròxim any.
"L'economia catalana està molt integrada en l'economia europea. Fabriquem productes intermedis que van a altres països i que després van als Estats Units. Hi hauria, per tant, una afecció indirecta", ha explicat. I ha afegit: "Si hi ha una guerra aranzelària oberta, hi haurà recessió. En tot cas, és tot futurible. A hores d'ara no ho sabem".
Siga com siga, diversos sectors econòmics estan amb l'ai al cor. En el cas del País Valencià, una de les firmes que més podria patir és Power Electronics, una companyia dedicada a la fabricació d'inversors solars i d'emmagatzematge energètic, així com plantes fotovoltaiques. Els transformadors elèctrics que fabriquen a la planta de Llíria suposen la principal mercaderia destinada des del País Valencià als Estats Units. El mercat nord-americà suposa, de fet, el 70% de les vendes d'una companyia que ocupa prop de 3.000 persones. Segons va avançar ElEconomista.es, la companyia podria plantejar-se traslladar la seua fabricació als Estats Units si els pronòstics més funestos es compleixen.
El següent sector més afectat és el taulell, concentrat a les comarques de la Plana Alta, la Plana Baixa i part de l'Alcalatén. Els Estats Units són la principal destinació de les exportacions taulelleres, amb unes vendes que el 2023 van aplegar als 456,1 milions d'euros. Representa una quota de mercat del 15,4%.
Al darrere li van el biodièsel, el sector del calcer -molt concentrat a les comarques d'Alacant- i els motors procedents de la planta de Ford a Almussafes i que van a les cadenes d'assemblatges.
En el cas de Catalunya els sectors que, per volum, tenen una major dependència del mercat nord-americà són la maquinària; els olis essencials i la perfumeria; els productes farmacèutics; els combustibles; i els productes químics orgànics.
Per grau d'exposició, els sectors que més resultarien afectats per la imposició d'aranzels serien l'armament i les municions (amb un grau de dependència del 40,1%), els metalls comuns (28,9%), els extractes vegetals (25,5%) i la pólvora i els explosius (24,4%).
