Al 15è congrés nacional del PSPV, que se celebra aquest cap de setmana al Palau de Congressos de València, totes les fotografies apuntaran cap a Diana Morant, qui en resultarà reelegida secretària general i rebrà lʼescalf de Pedro Sánchez, José Luis Rodríguez Zapatero, Salvador Illa i diversos ministres. En canvi, les mirades dels 584 delegats que assistiran al conclave es dirigiran, en bona mesura, cap a lʼalcalde de Mislata i fins ara vicesecretari general nacional del partit, Carlos Fernández Bielsa.
La decisió de no continuar en el càrrec —malgrat la intenció de Morant de comptar amb ell— respon al seu desig de revalidar la secretaria general de la província de València, que ocupa des dʼara fa tres anys. Bielsa, que compatibilitza lʼalcaldia del seu municipi amb la funció de portaveu socialista a la Diputació, ha teixit una xarxa de suport important que li permet ser optimista de cara a les primàries del diumenge 2 de març. Les que dilucidaran qui controla lʼestructura provincial del partit.
Els secretaris de país acostumen a tenir els secretaris provincials del costat seu, però no sempre ha estat així. Ximo Puig, sense anar més lluny, ja va veure com lʼil·licità Alejandro Soler sʼimposava al seu candidat predilecte, lʼalcoià Toni Francés, en les primàries de 2022. En unes altres ocasions, davant la possibilitat dʼuna derrota que qüestionara el seu poder orgànic, la direcció nacional ni tan sols no va plantejar una alternativa. Tant en 2017 com en 2022, a les primàries de la província de València, el ximisme va alinear-se amb Mercedes Caballero i el propi Fernández Bielsa, respectivament, per a evitar mesurar les seues forces.
No serà el cas de Diana Morant. O, si més no, això sembla. Els moviments dels darrers mesos indiquen que la secretària general promou un altre alcalde com a alternativa al de Mislata. Es tracta del primer edil de Riba-roja de Túria, Robert Raga.
A diferència del que va succeir en el congrés extraordinari d’ara fa tot just un any, Bielsa té clar que arribarà fins a la fi. Fins a la votació de primàries. En aquell cas, tant ell com Soler van descavalcar-se de la cursa electoral per les pressions de la direcció de Ferraz. En una cimera a tres celebrada a la seu socialista, amb Santos Cerdán —secretari dʼOrganització federal— com a amfitrió, lʼun i lʼaltre van accedir a renunciar a les seues aspiracions després dʼhaver recollit els avals necessaris per a ser proclamats candidats al lideratge de la formació. “Nos entenderemos, ¿verdad?”, va dir fugaçment Sánchez en un moment de la reunió, quan va entrar a saludar els protagonistes. La seua aposta clara era Morant.
En aquest cas, però, Bielsa no té res a perdre. Dʼací la seua pretensió de mesurar les forces amb Morant, que ha guanyat suports de pes en els darrers temps, com el de lʼalcalde de Cullera, Jordi Mayor, antigament adscrit al sector de Bielsa. Encara que el seu nom va sonar com a eventual aspirant a la secretaria provincial amb el madrinatge de Morant, a la piscina no hi havia prou aigua.
El perill dʼuna derrota
Per això mateix, perquè la victòria del sector oficialista a València no pareix clara, la jugada de Bielsa cobra una importància especial. Una derrota interna de Morant —no sols per la seua condició de secretària general del PSPV, sinó també de ministra— significaria un colp sever.
El trencament amb Bielsa no ve dʼara. Entre els dos mai no ha existit cap sintonia. El currículum dirà que Bielsa va ocupar la vicesecretaria general del PSPV entre març de 2024 i febrer de 2025, però els fets constatables denoten tot el contrari: la seua invisibilitat ha sigut total. Ni la llunyania física de Morant —passa bona part de la setmana fora del País Valencià— ni la proximitat de Bielsa a les alcaldesses socialistes de Paiporta, Catarroja i Benetússer —és a dir, la zona zero de la zona zero de la dana— no ha servit perquè la ministra hi confie mínimanent. En absència seua, totes les compareixences han anat a càrrec del portaveu de lʼexecutiva, Rubén Alfaro, que esdevindrà el nou secretari provincial dʼAlacant.
La decisió de Morant de bandejar Bielsa deliberament no ha sigut intel·ligent. Ara, ell, se sent alliberat per a renunciar a qualsevol protagonisme en la direcció de país i concentrar tots els seus esforços en la secretaria provincial. Des dʼaquesta responsabilitat, diu, pot ajudar de manera més efectiva Morant en el seu objectiu dʼesdevenir presidenta de la Generalitat, a més de treballar sobre el terreny per a lʼobtenció de més majories absolutes a escala local. Troba que les seues victòries contundents a Mislata —és lʼalcalde més votat de tots els municipis de més de 40.000 habitants, fins i tot per davant del de Vigo— són el millor aval per a aconseguir que el PSPV recupere desenes dʼalcaldies a la província.
Una incomunicació permanent
I és que, en efecte, Morant i Bielsa sʼhan comunicat ben poc en aquests 10 mesos de convivència. O de teòrica convivència. Són poquíssimes les qüestions que ha decidit consultar amb qui era el seu número 2 i ara deixarà de ser-ho. Entre ells ha imperat una incomunicació permanent.
En aquest temps, la líder del PSPV ha compartit les seues inquietuds amb unes poques persones de la seua estricta confiança. En primer lloc, per davant de tots, amb el secretari dʼOrganització, Vicent Mascarell, gandienc com ella i José Manuel Orengo, qui va introduir-la en la política. I, després, amb gent més o menys propera com la delegada del Govern, Pilar Bernabé, lʼalcaldessa de la Vall dʼUixó, Tania Baños, el síndic parlamentari, José Muñoz, o el ja esmentat Alfaro, alcalde dʼElda, portaveu de lʼexecutiva i pròxim a Alejandro Soler. El paper de Soler com a president també ha estat merament testimonial.
Es podria afirmar que, de facto, Bielsa no ha sigut vicesecretari general del PSPV. Repeteix que va acceptar el càrrec en benefici de la “unitat” del partit, però que, a lʼhora de la veritat, la pompositat del càrrec —substitueix el secretari o secretària general en absència seua, cosa que en el cas de Morant és habitual— no ha guardat relació amb els fets consumats.
Les reunions durant el cap de setmana i el disseny de la nova executiva de Morant pot incloure gestos als afins de Bielsa, a fi de desarticular-los i aplanar el camí a Raga en un congrés provincial que ara com ara sembla un camp de mines.