El passat mes de setembre el Govern balear va declarar el futur 2025 Any Josep Maria Llompart, en homenatge a «un dels intel·lectuals més importants del segle XX, referent cívic del moviment de normalització del català» i com a reconeixement, també, «a la seva aportació a l’enriquiment de la cultura catalana».
La commemoració de l’Any Josep Maria Llompart és fruit d'una col·laboració entre el Govern, a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics que s’encarrega de l’organització dels actes, el Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Palma, la Universitat de les Illes Balears, l'Obra Cultural Balear (OCB), l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Institució Francesc de Borja Moll, la Fundació Mallorca Literària i també hi participarà la Generalitat de Catalunya, des de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El coordinador de l'Any Llompart és el poeta i narrador Jaume C. Pons Alorda.
Josep Maria Llompart de la Penya (Palma, 23 de maig de 1925 - 28 de gener de 1993) va començar als anys quaranta la seva activitat com a escriptor i, durant les dècades del 1970 i 1980, en el seu moment de més fecunditat literària, encetà la seva etapa com a traductor. A més, des del 1969 fins al 1972, impartí classes de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. El 1987 reprengué la docència, com a professor associat, a la Universitat de les Illes Balears fins al 1991, any en què es jubilà. Durant els anys seixanta intervingué en moltes activitats cíviques d’oposició al règim franquista entre les quals destaquen Aules de Poesia, Teatre i Novel·la de la Casa Catalana de Mallorca. A més, el 1962 participà en la fundació de l’Obra Cultural Balear, de la qual fou president des del 1976 fins al 1983, així mateix fou el primer president de la Federació Llull.
El primer dels actes de l'Any es va celebrar aquesta passada setmana al cementiri de Palma, just al costat de la tomba de Llompart. Hi va parlar el president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, que va afirmar la voluntat de «celebrar, recuperar i divulgar» la figura i obra de Llompart. Destacà, segons recollia el dBalears.cat, el seu «lideratge cívic» en la lluita contra el que anomenava la «llarga nit del franquisme». I sobretot valorà la infatigable feina que sempre va fer «a favor de la cultura i llengua catalanes». Recordà, així mateix, la «icònica imatge» de Llompart al final de la manifestació per l'Autonomia, el 1977, quan un grapat d’assistents li xiularen el seu discurs en el que parlava del català, «amb el puny mig tancat i exclamant 'català, català i català'».
Per la seva banda, Llorenç Perelló i Guillem Ginard, director de l'Institu d'Estudis Baleàrics i director de Cultura del Consell de Mallorca, respectivament, varen lloar la «generositat amb els escriptors més joves» de Josep Maria Llompart i la seva gran tasca que «ha fet que estiguem més orgullosos de la nostra identitat».
Cèlia Riba, neboda de Llompart i d'Encarna Viñas, la seva esposa, destacà del caràcter del seu oncle el fet que «ell només volia ser poeta, però li va tocar fer tots els papers de l'auca». Per a ella el que va definir la vida de Llompart fou «la seva bonhomia i la ironia». Sobre l’obra poètica Riba posà especial esment en què «parlava molt de la mort, als seus poemes, però això era perquè era una persona vital, li agradava molt viure; la poesia era una manera d'exorcitzar-la. No volia morir, però li va tocar fer-ho, com tothom», va apuntar.
L’escriptor Biel Mesquida recitàdos poemes de l'homenejat. I per acabarl’acte,les violoncel·listes Maria Fernández i Irene Laguna varen interpretar versions de la Dama de Mallorca iEl cant dels ocells.
El coordinador de l’Any Llompart, Jaume C. Pons Alorda, anuncià que, després d’aquest primer acte, en breu termini s’anunciaran tots els altres que es faran fins al desembre arreu de les Balears.