Amb la crisi econòmica que s’inicià l’any 2008 es va notar un repunt en l’escolarització voluntària a Balears. Tots els polítics se n’alegraren i es congratularen perquè suposaren que a la fi s’havia interromput la tradició de l’altabandonament escolar entre la joventut. Una característica que havia convertit les Illes en territori líder en el menyspreu a la formació, només superat per Melilla.
L’economia turística illenca havia ofert històricament a qualsevol jove -de 16, 17, 18 anys...-un fàcil accés a un sou fent de cambrer -o qualsevol altra ocupació amb un baix o nul requeriment de formació- que no estava molt per sota del que cobrava un titulat universitari -excepte si es feia, i es fa, funcionari- en qualsevol branca laboral a les Illes. I sense que, per suposat, requerís d'invertir en l’esforç i sacrifici que implica l’estudi.
Aquesta norma laboral d’una joventut ocupada i sense formació la va interrompre la crisi. I com que tota crisi és una oportunitat, o així ho diuen sempre els polítics, Balears tenia en aquella crisi de 2008 l’oportunitat de rectificar el dubtós lloc d’honor del qual gaudia des de feia molts anys en el rànquing de l’abandonament escolar.
Tanmateix,tot d’una que el turisme balear deixà la crisi enrere, a partir de 2011 -quan encara la resta de territoris la seguien patint-, es tornà a la normalitat anterior, amb un abandonament escolar rècord. Que no ha aturat de créixer des d’aleshores.
Aquesta setmana s’han conegut les xifres que són les lògiques que es podien esperar després de tants d'anys de desinterès polític sobre el particular. La fugida de la joventut balear de la formació està molt, molt per sobre de la mitjana estatal i europea. Són dades pròpies d’una societat que no és que només menyspreï la formació dels seus joves sinó que, a més, se’n riu i està orgullosa de no necessitar per (gairebé) res els estudis.
La mitjana estatal d’abandonament escolar és del 13% -segons l’Enquesta de Població Activa de l’INE que s’ha publicat aquesta setmana- i a Balears arriba al 20,1%. O sigui les Illes es troben 7,1 punts percentuals per sobre, un 54%. Només Melilla, amb un 26%, té un panorama encara més trist.
Aquest indicador mesura el percentatge de joves -de fins a 24 anys- que no han completat l’educació secundària de segona etapa, tant de FP com de Batxillerat. La mitjana estatal està baixant una mica cada any, enguany ha descendit 0,7 punts percentuals en relació a la xifra publicada el 2024. No obstant a Balears el comportament és l’invers. Cada cop hi ha més joves que no es formen.
I entre els que encara s’estimen més -ells o les famílies- seguir confiant que l’ensenyament és una part fonamental de l’ascensor social, els resultats d’aprofitament són decebedors. Les darreres xifres publicades de l’Informe del Programa d’Avaluació Integral d’Alumnes (PISA) deixa els illencs clarament per sota de la mitjana estatal en matemàtiques, lectura i ciència.
Aquesta conclusió és corroborada per l’Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències (TIMMS), realitzat per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu, que en la seva darrera edició -2023- certifica que els joves de l’arxipèlag de 4art d’educació primària són els pitjors de tot l’Estat.
Interrogat per periodistes al respecte de si el Govern pensa fer alguna cosa davant d’aquest panorama, el conseller d’Educació, Antoni Vera, va manifestar, durant una visita a Menorca, que «ens ho hem de replantejar tot, però no tan sols el Govern i la conselleria, sinó també totes les institucions, la comunitat educativa i el teixit empresarial i social».