Més per Mallorca vol que el Parlament balear canviï la llei electoral, de 1986, amb l'objectiu de «millorar la representativitat del sistema». Una «millora» que, al seu entendre, es podria assolir reduint el tall per entrar en la distribució d’escons del 5% que és ara -per cada circumscripció- al 3%. I a més també planteja que es modifiqui la forma de convertir els vots en escons, si ara s’usa l’anomeada llei d’Hondt voldria substituir-la pel que es coneix com el sistema o quocient Hare per així tenir «un sistema electoral més just, representatiu, plural i proporcional».
Al parer dels sobiranistes tant l’ús de llindar del5 % com l’aplicació de la llei d’Hondt provoquen una deficient representativitat de les diferents opcions polítiques. Segons explica el líder de la formació, Lluís Apesteguia, les Illes «necessiten un sistema electoral just, representatiu, plural i proporcional»,cosa que creu que no ho és l’actual.
Apesteguia raona que el tall del5 % per a cada illa, vigent d’ençà el 1995, genera que el nombre de sufragis que «queden sense representació» sigui «alarmantment alt, del 7,6 % de mitjana al llarg de les 11 eleccions existents, amb pics com el de 1991 (11%), 2011 (18,3%) o 2023 (12,6%), en què més del 10% dels ciutadans que varen acudir a les urnes no varen ser representats al Parlament».
El cap de Més assevera que la llei d’Hondt suposa «afavorir les opcions majoritàries, que han estat clarament sobrerepresentades al Parlament» i cita el cas de «les darreres eleccions, de 2023, quan el Partit Popular va obtenir una sobrerepresentació de 6,58 punts (percentuals) entre el nombre d’escons respecte als vots obtenguts; el Partit Socialista de 5,67. Per altra banda, Vox va patir una infrarepresentació de -0,35 punts; Més per Mallorca de -1,35; Podem de -2,74.»
Davant aquesta situació Més proposa els canvis esmentats. Les dues forces majoritàries, PP i PSOE, no s’han manifestat mai a favor d’un canvi en la llei electoral en el sentit expressat per Apesteguia. Algunes anteriors peticions que anaven en la mateixa línia no varen ser tengudes en compte per cap dels dos partits. I sense que un del dos hi estigui a favor no és possible la reforma de la llei electoral.
El nou sistema de conversió de vots en escons que proposa, el Hare, té la següent mecànica. Es divideixel nombre de vots que sumen totes les candidatures entre el nombre d’escons de la circumscripció. El resultat és el quocient. Després es divideix el nombre de vots obtingut per cada candidatura per aquest quocient i s’obté el nombre d’escons que correspon a cadascuna. En cas que restessin escons sense assignar, es multiplicaria el nombre d’escons de cada candidatura pel quocient i la xifra resultant es restaria del nombre de vots obtinguts. Així en resultaria la xifra que serviria per assignar aquests escons en funció de la diferència amb els vots obtingut per cada candidatura: les de més diferència s'endurien els escons per ordre de major a menor.
En cas que es produís un empat entre dues o més candidatures per a l’obtenció de l’escó en aquesta fase, seria resolt per sorteig.
La llei que regeix les eleccions a les Illes va ser reformada el 1995 pel PP en contra de la voluntat de la resta de grups. El partit liderat aleshores per Gabriel Cañellas va concórrer als comicis de 1991 amb Unió Mallorquina. El sector que dominava el partit regionalista -després de la disputa interna entre els favorables i contraris a l’aliança estable amb els conservadors-, encapçalat per Maria Antònia Munar -que era també la consellera de Cultura i Esports del Govern- xocà intensament amb el PP. Munar volia desmarcar-se tant del soci que arribà a tenir un logo de la seva conselleria diferent al de la resta del Govern. Cosa que irritava fort ferm al president. Durant més d’un any les topades sovintejaren, cada cop més fortes, fins que el setembre de 1992 Cañellas destituí Munar i la resta de càrrecs d’UM, amb l’excepció dels que li mostraren fidelitat i que anaren passat al PP. Així, Munar i els seus es quedaren amb unes sigles que pareixien condemnades a desaparèixer. Que era justament el que volia Cañellas. A tal efecte i per ajudar a la desaparició del Parlament d’UM canvià, just abans dels comicis de 1995, la llei electoral. Incrementà el tall per entrar en el repartiment d’escons del 3% al 5% per a cada circumscripció, convençut que UM no el superaria i, per tant, desapareixeria de la Cambra i, així, el PP tindria moltes més opcions d’obtenir majoria absoluta. I la va obtenir. Però UM no va desaparèixer. Per molt poc però assolí dos escons.