Uns 60.000 habitants habiten l’illa més gran del món. Grenlàndia, reconeguda com a nació constituent del Regne de Dinamarca, ha apostat tradicionalment per augmentar la quota d’autonomia respecte al país que ostenta la seua sobirania. Fins al punt que la independència és, actualment, el principal objectiu polític dels seus governants.
El primer ministre grenlandès, Múte Bourup Egede, és membre del partit independentista Inuit Ataqatigiit, una formació d’esquerres nascuda als anys setanta i que en les últimes eleccions va ser la més votada, aconseguint 12 escons de 31. El segon partit més votat, el socialdemòcrata Siumut, és el que més anys ha governat l’illa. També és declaradament independentista i va aconseguir 10 parlamentaris a l’Inatsisartut, la cambra legislativa d’un país que, si es fa cas de les últimes eleccions, a banda d’independentista també es pot dir que és d’esquerres.
Noves eleccions
Grenlàndia ha convocat noves eleccions per al dimarts 11 de març. Indubtablement, les pretensions de Trump se situaran al centre de la campanya i justificaran el missatge independentista. Però aquest anhel també es veu discutit per la realitat econòmica del país, fonamentalment dependent de l’economia pesquera, d’un turisme que creix a poc a poc i d’una explotació de minerals que xoca amb la vocació ecologista de Grenlàndia. Cal no oblidar, també, que el sector públic dona treball a aproximadament la meitat de la població activa.
La dependència econòmica envers Dinamarca és un altre handicap. Al contrari del que ocorre a Catalunya, al País Valencià, a Euskadi o a Navarra, Grenlàndia equilibra les seues balances econòmiques gràcies a subvencions i a relacions comercials directes amb Copenhaguen. En canvi, el desgel causat pel canvi climàtic ha facilitat l’accés de Grenlàndia als seus recursos naturals –sobretot les anomenades terres rares–, pendents de ser explotats i que tant interessen als EUA –això i la seua ubicació estratègica, clau en actuals i futures rutes comercials. Tot i que a Grenlàndia existeix un seriós debat entre l’equilibri mediambiental i la conveniència econòmica de les explotacions.
La independència
En el seu missatge de Nadal, el primer ministre grenlandès va apostar per la convocatòria d’un referèndum d’independència en la pròxima legislatura, possibilitat que contempla el marc polític legal. Aquest anhel ha anat creixent els últims anys a l’illa. La majoria de l’ètnia inuit propicia aquest objectiu. Però hi ha el temor a un desajust econòmic que tinga com a resultat la dependència de les explotacions dels recursos naturals per part de potències estrangeres. A més, la comunitat inuit és clarament favorable a una postura ecologista, oposada l’explotació desbocada de recursos.
Malgrat aquestes complexitats, les enquestes situen el suport a la independència en un 65%, si bé els mateixos sondejos indiquen aquest sí estaria condicionat a la prosperitat econòmica.
Tot i així el primer ministre, Múte Bourup Egede, ha aprofitat la situació generada per les estridències de Trump per intensificar encara més el seu missatge favorable a la independència. “Ara és el moment de fer un pas endavant pel nostre país”, va dir en el discurs de Nadal, segons recull Politico. Egede va comparar els impediments de les relacions internacionals –que s’exerceixen des de Dinamarca– amb “grillons de l’era colonial”, i pretén que Grenlàndia tinga veu pròpia en l’escenari internacional. “La nostra cooperació amb altres països i les nostres relacions comercials no poden continuar realitzant-se només a través de Dinamarca”, va dir.
Malgrat l’objectiu independentista, la col·laboració entre Grenlàndia i Dinamarca es va evidenciar durant la roda de premsa conjunta que van oferir Egede i la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, per a rebutjar públicament els anhels expansionistes de Trump. El primer ministre grenlandès va declarar al costat de Frederiksen que el seu objectiu era la independència sense que això generara cap enrenou.
Memòria
L’independentisme grenlandès té trets lingüístics, culturals i també una bona dosi de memòria. Illa constantment envaïda al llarg de la història per nacions foranes, Grenlàndia va estae sotmesa al domini de l’antic regne danès i noruec per acabar en mans dels danesos al segle XIX a través d’una relació colonial. L’ocupació nazi de Dinamarca va motivar els nord-americans a ocupar l’illa per garantir-ne la disponibilitat. Acabada la Segona Guerra Mundial es va restablir el sistema polític anterior i Dinamarca va recuperar-ne el control.
Va ser ja en aquest període quan, segons s’ha confirmat recentment, el govern danès va desenvolupar un programa demogràfic als anys seixanta i setanta posant entrebancs a la natalitat entre els autòctons de l’illa. Les dones grenlandeses van ser sotmeses a teràpies anticonceptives i molts xiquets inuits van ser separats de les seues famílies per ser reeducats com a danesos. La primera ministra danesa va haver de demanar perdó recentment en nom del país.
A poc més d’un mes de les eleccions, la premsa grenlandesa tracta amb intensitat la crisi amb els EUA i l’escenari independentista. El diari Sermistsiaq, per exemple, presentava dijous en portada l’entrevista a un diputat que va viatjar als EUA per copsar com es viu la qüestió grenlandesa al país de Trump. En un altre article analitzava si l’economia de l’illa era autosuficient, mentre que en altra notícia recordava que els grenlandesos donaran suport a la independència si es garanteix la prosperitat del seu nivell de vida. Un altre diari grenlandès, KNR, aprofundia en la discriminació patida pels grenlandesos a Dinamarca.
Tots aquests ingredients han fet que de cara a les eleccions a Grenlàndia la independència del país estiga al centre del debat. Trump ha contribuït encara més a aquest escenari.