Que José Ramón Bauzá abandoni el PP només pot estranyar a qui ignori la seva trajectòria. L’expresident de les Illes Balears està fugint del seu partit d’ençà que el condemnà a la pitjor derrota de la seva història a l’arxipèlag, el 2015. El PP balear tenia des de 1991 un diferencial de vot positiu –en relació a la mitjana estatal- de l’ordre de 12 punts percentuals. Bauzá el liquidà gairebé en la seva totalitat, quelcom que no és imputable de cap de les maneres a factors exògens a ell i al seu Govern. La gestió que va fer fou delirant. Quasi no cal ni recordar la desbaratada política lingüística i educativa que imposà. En realitat tota la seva gestió va ser un exemple de levitació per sobre de la realitat des del moment –maig de 2013- en que decidí entregar-se definitivament a les tesis furibundament anticatalanistes de Carlos Delgado i Jorge Campos, els dos líders interns d’aquest sector del PP. Les anàlisis que feien i fan aquests dos personatges són tan absurdes com que pretenen que totes les derrotes del PP balear a les urnes han estat sempre degudes al catalanisme que, al seu parer, ha impulsat o, si més no, permès. Seria per riure fins a tenir mal de panxa si no fos que serà la bandera amb la qual es presentarà a les pròximes eleccions Vox, liderat a les Illes – encara que sigui amb la marca Actúa-Vox – per Campos. Amb la seva dimissió i sobretot amb la “carta” –de quatre folis- d’exposició dels motius, Bauzá ajuda a aquesta estratègia electoral de la formació ultradretana de presentar el PP com un agent catalanista.
La fugida
D’ençà la severa derrota electoral de maig de 2015, Bauzá no ha fet altra cosa que intentar mantenir algun tipus de protagonisme polític. No només no acceptà que la derrota a les urnes fou en la part abans referida responsabilitat directa seva sinó que es mostrà convençut que la militància seguia majoritàriament fent-li confiança. Una idea que només pot venir d’una perillosa alienació de la realitat. Però així eren les coses.
Fruit d’aquesta desviada interpretació de les circumstàncies que l’envoltaven, just després del desastre a les urnes es negà a dimitir a pesar que la llista de batlles –entre d’altres quadres dirigents i institucionals – del PP que així li demanaven que ho fes s’allargava cada dia que passava. A la fi, intervingué la direcció central conservadora, a Madrid, i l’obligà a dimitir. Això sí, a canvi li donaven l’acte de senador en representació autonòmica –per designació del Parlament balear- sempre i quan, segons aleshores contaren diversos representants del PP, es comprometés a no interferir en el procés de renovació que el partit havia d’iniciar a les Illes. Una promesa que no complí perquè en convocar-se el congrés per triar el nou president per elecció directa de la militància, s’hi presentà. La irritació que sentiren aleshores tant a Palma com a Madrid els seus companys va ser majúscula. Però ell, impertèrrit, estava convençut que les bases del PP estaven del seu costat. La votació interna, el març de 2017, se saldà amb un 72% per a Biel Company i un 28% per a ell. Dit així es podria considerar que és molt de suport. Però si es considera que fou la vegada en els últims anys en que la candidatura contrària a la oficial tenia menys suport intern, aleshores es té una idea més exacte del minoritar i declinant seguiment que concita Bauzá en el si del PP balear.
Després de la llosca interna que va rebre, reorientà la seva estratègia de supervivència política. Montà una fantasmagòrica plataforma de suport, suposadament creada per ciutadans “de carrer”, anònims, que tenia per objectiu reivindicar que Bauzá tingués “futur polític”. Així, sense manies. Convocà un acte per a principis de febrer de 2018 que havia de ser el del llançament del nou Bauzá, ara amb “futur polític”. No es deia a on ni amb quin partit, però el fet que la convocatòria d’aquell acte es fes sense les sigles del PP deixava entendre cap on volia anar l’expresident balear. A la fi canvià el sentit d’aquell acte davant la renyada que li envergà la direcció central del PP. Però quedava clar que ja pensava en tenir “futur polític” fora del partit pel qual era encara senador.
Poc després, davant dels rumors que corrien per Palma que Bauzá i d’altres membres del sector anticatalanista del PP es passarien a Ciutadans, el líder taronja a les Illes, Xavier Pericay, aprofità una pregunta durant una roda de premsa per deixar caure que “el perfil” de Bauzá i de la resta d’ex càrrecs del PP del seu sector “no encaixa” amb el que que “ha de ser el futur de Ciutadans” a les Illes.
La humiliació pública que li envergà Pericay feu que Bauzá reorientés de bell de nou les seves esperances de supervivència política. Fou quan començà a sovintejar a tertúlies d’ultradreta –com les d’Intereconomía TV- i quan mitjans d’aquesta mateix orientació el consideraren un gran actiu per al –novament- “futur polític”, però en aquest cas estatal, tal i com assegurava libertaddigitalcom i gaceta.com-. S’oferí al seu partit, en vistes a l’elecció futura del nou president -el juliol passat- , com a referent del “sector liberal” de tota l’organització. Ningú li feu el més mínim cas. Així tot ell anuncià en públic que feia costat a Pablo Casado. S’arriba a publicar a Palma que amb el viratge a la dreta protagonitzat per Casado, una vegada guanyada la presidència orgànica, Bauzá podria tenir futur. Res de res. Es quedà tot sol i amb la certesa que el juliol se li acabava el seu camí en el Senat, perquè de cap manera el Parlament balear el tornaria elegir com a senador.
Les eleccions andaluses del passat mes de desembre suposaren la irrupció de Vox. Jorge Campos, que va ser director general de la conselleria de Carlos Delgado en el Govern presidit per Bauzá (2011-2015) , serà el cap de llista de la ultradreta a les eleccions del mes de maig. Per a les quals queden quatre mesos. Justament ara ha estat el moment triat per Bauzá per abandonar el partit per motius ideològics i polítics, tots els quals es poden reduir bàsicament a un: que el PP és “un partit catalanista”. Tot un regal per a la campanya de Vox a les Illes. Regal o ajuda interessada?