El Fòrum de la Societat Civil i la Federació Hotelera de Mallorca han arribat a un acord per proposar al Govern balear convertir els hotels obsolets de les Illes en edificis d’habitatges per a lloguer social. Dit així pot semblar poca cosa. Però, en una societat com la illenca, sotmesa al greu problema dels preus desorbitadament alts dels pisos —tant per a la compravenda com per al lloguer—, es tracta d’una passa important que pot mostrar el camí per actuar decididament sobre el mercat immobiliari i obtenir prou habitatges en un termini relativament curt.
Els dos subjectes de l’operació són ens cíivils molt allunyats ideològicament. El Fòrum està identificat amb les reivindicacions de l’esquerra, l’ecologisme i el nacionalisme, i l’altre amb el conservadorisme polític. No hi pot haver, doncs, àmbits més allunyats. Tanmateix, han arribat a l’acord.
La Federació Hotelera de Mallorca és la patronal d’aquest sector més important de les Illes, per la seva magnitud, i, en conseqüènia, ha estat la que ha tengut tradicionalment més influència política. Tot i que durant el govern de Francina Armengol (2015-2023) va tenir una excel·lent relació amb la presidenta i, molt especialment, amb qui fou el conseller socialista de Turisme Iago Negueruela (2019-2023), no es descobreix cap secret si s’assegura que sempre s’ha mostrat més a prop de la dreta que de l’esquerra. Des dels anys en què fou l’ariet empresarial del PP contra l’impost turístic (2001-2003) que va imposar el primer Pacte de progrés (1999-2003), ha passat molt de temps i ha matisat força el seu protagonisme polític. Tot i això, la seva orientació ideològica està fora de dubte.
És important el retrat ideologicopolític de la Federació per contrastar-lo amb el del Fòrum de la Societat Civil. Aquesta entitat cívica va ser creada l’octubre de 2020 per un grapat d’organitzacions, com, entre d’altres, el Col·lectiu Alternatives, CCOO, GOB, Obra Cultural Balear, STEI, UGT, Mercat Social, Xarxa per la Inclusió Social... L’objectiu fundacional, tal com es llegeix en el manifest originari, és obtenir un nou model econòmic, una aspiració que defensen els partits a l’esquerra del PSOE: “Fa dècades que a les Illes parlam de la necessitat de canviar el model, però és en moments com aquest, quan hem estat colpejats per la crisi social i econòmica que implica la covid, que aquest repte es fa inajornable. Aquest és l’objectiu principal d’aquest Fòrum de la Societat Civil: formular i debatre propostes de present, però sobretot de futur, sobre el canvi de model, que no poden estar basades en les mateixes receptes de sempre. Propostes que han de generar consensos socials molt amples i que han de ser escoltades pels poders públics, per poder transitar cap a una societat que no deixi ningú pel camí”. En la mateixa línia, el novembre de 2021 va presentar un altre manifest, “El futur que volem”, en la redacció del qual participaren, entre d’altres, el geògraf i pedagog, expert en canvi climàtic, David Abril —que en fou un dels coordinadors—, el qual havia estat coordinador de Més per Mallorca entre 2015 i 2017, així com diputat del Parlament per aquesta formació de 2013 a 2017; Celestí Alomar, antic conseller socialista de Turisme en el primer govern del Pacte de progrés (1999-2003) i que abandonà la militància en el PSOE en el 2017, responsable directe de la creació i aplicació del primer impost turístic o ecotaxa; Amadeu Corbera, expresident del GOB; Margalida Ramis, expresidenta del GOB, actual portaveu...

Quan la presidenta del Govern, Marga Prohens, posà en marxa la Mesa de la sostenibilitat —l’any passat— per debatre el futur del turisme entre agents del sector i experts, tant la Federació com el Fòrum en feren part. Pareixia impossible que poguessin arribar a cap acord dos àmbits tan allunyats. De fet, el Fòrum —en conjunt— i el GOB —a títol individual— han anunciat que abandonen el grup governamental de debat per la impossibilitat d’avançar i pel seu biaix a favor dels empresaris, segons denunciaren els ecologistes el desembre passat.
Tot i així, el Fòrum va seguir parlant amb la Federació Hotelera per mirar d’arribar a un acord en el punt en què les dues parts trobaren més opcions d’acord: convertir hotels obsolets en habitatge social.
L’acord
Encara no està signat el document redactat. Però l’acord és total. S’espera que s’oficialitzi immediatament el pacte —amb la signatura formal . Si no s’ha fet abans ha estat per mor del canvi a la presidència de la Federació Hotelera. La que era la titular, Maria Frontera, va deixar el càrrec el desembre passat i el dia 16 se celebraren les eleccions per substituir-la. El nou cap de la important patronal turística es diu Javier Vich. Segons ha publicat la premsa local de Palma, la Federació ha assenyalat que “no hi haurà cap inconvenient” i que el nou president ja ha llegit l’acord i hi està totalment d’acord.
Els dos grans elements que han possibilitat la històrica convergència de parers són l’esmentada conversió d’hotels obsolets en habitatge de lloguer social i, en segon lloc, la petició al Govern que s’impulsi —petició extensiva als consells insulars— el control del lloguer turístic i la persecució d’aquesta oferta il·legal que tant preocupa els hotelers.
Les converses s’iniciaren en el si de la citada Mesa de la sostenibilitat i prosseguiren de forma bilateral des del moment en què el Fòrum va plantejar les divergències referides sobre el funcionament d’aquest àmbit governamental de debat turístic. Finalment, va ser possible un acord entre totes dues parts, mentre Frontera encara estava al capdavant de la Federació. A mitjan desembre passat, però, com s’ha dit, el canvi a la presidència hotelera ajornà la presentació pública del pacte. Es preveu que, dins d’aquest mes de gener o inicis de febrer, es puguin reunir les parts per reafirmar l’acord, signar-lo i presentar-lo públicament.
El fons de l’acord és la definició d’establiments obsolets —a través d’un índex a posta que els identificarà— i la seva quantificació. De moment, no hi ha dades al respecte, però, segons s’ha publicat als diaris de Palma, ja n’hi ha prou de ben identificats en una base que s’anirà ampliant progressivament.
Si l’acord prospera —com tot indica que així ho farà—, cada un d’aquests edificis haurà de perdre la condició urbanística hotelera per passar a ser residencial. Posteriorment, les administracions públiques i els propietaris hauran d’arribar a un acord per transferir la propietat de la construcció o la seva cessió i, llavors, iniciar el procés per a l’adaptació a blocs de pisos. Per força no podrà ser un termini molt curt, però no serà tan llarg com qualsevol altra opció que, a més, es trobaria amb el problema de l’escassetat de sol per edificar. No s’ha dit res sobre els preus de venda o de compensacions econòmiques per als hotelers que cedeixin els seus edificis.
Segons el portaveu del Fòrum, Jaume Garau, l’acord entre les dues parts és el fruit “d’una col·laboració més tècnica que política” i valorà que el que és prou important és “començar a posar en marxa iniciatives com aquesta” per poder oferir a la societat pisos socials el més aviat possible. Segons declarava a la premsa de Palma, el Fòrum tornarà a asseure’s a la Mesa de la sostenibilitat “quan ens convoquin” i “hi haguem de ser” per intentar arribar a solucions per al futur, com per exemple aquests acords amb els hotelers.
Val a dir que, a banda de la convergència entre Fòrum i Federació, la conversió d’hotels obsolets en habitatges fa prou temps que es maneja com una opció possible. Els hotelers l’havien plantejada, però per vendre els pisos al mercat lliure. Això podria suposar per a ells una fabulosa possibilitat de negoci, atesos els preus immobiliaris vigents a les Illes. Des de l’ecologisme i l’esquerra sempre s’havien negat a considerar aquesta possibilitat. No obstant això, davant del greu problema social d’accés a l’habitatge s’ha matisat molt aquesta oposició. Ara fa dos anys, aquest setmanari va poder saber que dins del GOB hi havia veus favorables a explorar l’opció per afavorir un acostament i poder arribar a un acord d’aquestes característiques, sempre, però, que suposàs una aposta important per la reconversió cap a pisos socials.
De moment, el Govern del PP no ha dit res sobre el pacte entre la Federació i el Fòrum. Segurament, espera, per fer-ho, que s’oficialitzi. Serà aleshores quan es podrà començar a saber el cost econòmic i els terminis d’aquesta operació.