L’aeroport de Palma segueix entestat a no fer cas de la normativa oficial sobre topònims ni, molt menys, a incorporar el català al seu. És una actitud que transcendeix governs espanyols i que es manté inalterada al llarg de les dècades. ‘Aeropuerto de Palma de Mallorca’ es llegeix a l’enorme cartell que identifica l’aeròdrom mallorquí. Els altres dos de l’arxipèlag s’identifiquen amb l’illa, el de Menorca i el d’Eivissa. El de Mallorca, però, es manté inalterat en l’incorrecte denominació de «Palma de Mallorca».
Fa molt de temps que el nom oficial de la capital és únicament Palma. En diverses ocasions, tant des de l’ajuntament com des del Govern -quan han governat les institucions les forces progressistes i nacionalistes- s’ha demanat a AENA que assumeixi la nomenclatura oficial i esborri això el «de Mallorca». Ni cas.
Tant si ha governat Espanya el PP com si ho ha fet el PSOE tot sol o amb Podem o, com ara, amb Sumar , AENA s’ha mostrat sorda a les peticions de normalització lingüística. En certa ocasió aquest setmanari va poder demanar un director de l’aeroport -durant una tertúlia a IB3 Ràdio- quina era la raó d’aquesta estranya actitud. La resposta va ser: «no ens afecta la normativa autonòmica, depenem del Govern nacional».
I així passen els anys i les dècades i l’aeroport de Mallorca segueix essent de «Palma de Mallorca» i per suposat no s’identifica en català.
Ara, per enèsima vegada, s’ha tornat fer una petició al Govern espanyol perquè rectifiqui aquesta actitud d’AENA. Ho ha fet Més per Mallorca, que és soci de Sumar -membre del Govern espanyol- i que té en el seu grup parlamentari del Congrés un diputat que dona suport a la majoria sobre la que governa Pedro Sánchez.
La diputada al Parlament balear de la formació sobiranista, Maria Ramon, ha reclamat -i ha presentat en aquest sentit una proposta no de llei al Parlament balear- que el Ministeri de Foment respecti «les denominacions dels topònims en les llengües oficials» i, especialment, les que «fan referència a la llengua catalana en els aeroports de les Illes Balears; així com que revisi l’ús que AENA fa en les seves comunicacions i informacions de les denominacions dels topònims en llengua catalana en els aeroports» de l'arxipèlag.
La representant de Més per Mallorca recorda que «el criteri habitual en toponímia és respectar la forma pròpia de la llengua d’origen tant com sigui possible i sotmetre-la als mínims canvis imprescindibles» i per això el seu partit reclama que «els aeroports del país han d’emprar la llengua pròpia del país».
A més, el partit sobiranista exigeix que AENA «faci un ús normalitzat de la llengua catalana en la toponímia emprada en els panells informatius i teleindicadors dels aeroports de les Illes Balears, garantint que no disminueixi la claredat de la informació que s’ofereixi als passatgers i als usuaris de l’aeroport». Proposa que, en el cas dels topònims de l’àmbit lingüístic català, «s’empri preferentment les formes oficials i pròpies de les destinacions, és a dir, les formes catalanes, tenint en compte que els trajectes es fan dins els territoris de parla catalana. Només si escau s’acompanyarà, i, en segon lloc, per l’exotopònim castellà, francès o italià si es considera adequat per la comprensió».
En el cas dels territoris no catalanoparlants de l’Estat espanyol amb llengües oficials diferents de la castellana, Més vol que s’empri «preferentment les formes oficials i pròpies de les destinacions, és a dir, les formes gallegues, basques o occitanes (a més d’asturlleoneses, aragoneses, portugueses o berbers si així ho decidissin aquests territoris)» I pel cas dels territoris de l’Estat espanyol amb llengua oficial únicament castellana, cal «emprar preferentment les formes oficials i pròpies de les destinacions, és a dir, les formes castellanes».
Finalment, en el cas dels topònims de destinacions estrangeres, Més troba que, per a mantenir la dimensió internacional de l’aeroport, caldria «emprar alternativament la denominació en català si hi ha una forma tradicional, amb la llengua d’origen i, finalment, en anglès, com a principal llengua de domini internacional.»