Després del primer trencament entre Vox i el PP, el juliol de l’any passat, aquest setmanari analitzava que pel que respectava a Balears, i a diferència del que pareixia, s’havia de contemplar la possibilitat que fessin una mena de nou acord fàctic. Així va ser. I després del segon trencament, just iniciat el desembre, entre acusacions mútues de deslleialtat, novament l’anàlisi advertia que no es podia donar per feta la ruptura de manera definitiva perquè el pacte seguia vigent al Consell de Mallorca i a diversos ajuntaments, on governen conjuntament, i que, sobre aquest matalàs, no calia suposar que fos impossible que -si la relació a Madrid entre les dues cúpules ho permetia- refessin les relacions. En això estan ara mateix.
Aquest setmana el Govern de Marga Prohens ha emès dos senyals ben clars cap al grup parlamentari d’ultradreta. Per una banda, el conseller d’Educació, Antoni Vera, va anunciar que el pla d’elecció de llengua per part de cada centre educatiu -que l'esquerra i el catalanisme en diu "de segregació"- no es retirarà, sinó tot el contrari, que s’eixamplarà. Si bé és vera que no havia dit el contrari en cap moment, tots els estaments implicats donaven per fet que després de la ruptura amb Vox, que pareixia tan real, el Govern aniria oblidant-se del pla a poc a poc, sense dir-ho però deixant-lo morir. Que passaria d’alguna manera el mateix que amb la derogació de la Llei de Memòria Democràtica, que també era una petició de Vox -com el pla- però que una vegada trencat el pacte el PP la va impedir a través de la seva abstenció al Parlament, cosa que per cert irrità extremadament la ultradreta.
Però aquesta setmana, al contrari del que passà amb la llei memorialista, Vera va sorprendre tothom fent l’anunci esmentat. El Govern no recularia en aquest àmbit sinó tot el contrari. Què estava passant? Només hi podia haver una explicació, l’òbvia: Marga Prohens tendia ponts cap a Vox per intentar recuperar l’opció d’aprovar el pressupost.
I acte seguit el conseller d’Economia i portaveu del Govern, Antoni Costa, confirmava l’acostament de bell de nou a l’extrema dreta. Deia que «no hi haurà polítiques d’esquerres» i que el «soci preferent» per arribar a pactes «és Vox».
Les dures paraules de fa menys de dos mesos cap al grup parlamentari ultra per part del Govern, tant de Costa com de la presidenta Prohens, han desaparegut i han estat substituïdes per aquests intents de refer ponts. I per si no quedava clar, Costa insistí: «negociarem amb Vox l’aprovació dels pressupostos de 2025» perquè «som un Govern en minoria que aposta pel canvi» i aquest canvi «ha de ser amb Vox». No es pot dir més clar.
L’oposició d’esquerra ha criticat fort ferm el nou canvi de rumb estratègic del Govern de Prohens. També ho han fet, en relació al pla lingüístic esmentat, l’Obra Cultural Balear i el sindidat STEI, majoritari a l’ensenyament. Cal recordar que el president de l’OCB, Antoni Llabrés, durant l’acte de la Nit de la Cultural -al Teatre Principal de Palma, el passat 14 de desembre- es mostrà esperançat d’un nou context per al català a l’administració si es confirmava la ruptura entre PP i Vox. Això sí, expressa la seva reserva amb prou condicionals, temerós que no fos cert o no s’acabàs de confirmar. La seva prudència s’ha revelat com a ben justificada.
El canvi d’orientació estratègica del Govern balear s’avé amb els intents de negociar els comptes que s’estan fent a d’altres territoris, cosa que fa pensar que es tracta d’un moviment forçat per la direcció central del PP, a Madrid.