Si existira un diccionari de sinònims per a topònims, l’entrada València estaria associada a paraules com ara caos, tragèdia i catàstrofe. Tant les imatges que ha projectat des del 29 d’octubre com la incapacitat d’evitar l’allau de morts i de donar una resposta ràpida als milers i milers d’afectats ha fet caure en picat el nom de la ciutat.
Malgrat que el cap i casal només ha patit els efectes de la dana en els poblats del sud, la proximitat dels municipis més colpejats —Alfafar, Sedaví, Benetússer, Catarroja, Paiporta, Picanya o Aldaia, entre molts altres— ha popularitzat l’expressió “la dana de València”, que de seguida va tenir repercussions notables en l’afluència turística, un dels pilars de l’economia local.
Les tones i tones de fang, les piles de cotxes amuntegats, el desplegament de l’exèrcit... Les conseqüències del fenomen meteorològic han estat devastadores. En primer lloc, òbviament, per a les víctimes personals i els que han perdut la casa o han vist arrasat el seu municipi. Però també, col·lateralment, per a aquells sectors econòmics molt dependents dels visitants.
I és que, segons les dades de l’Ajuntament de València, el 70% dels llocs d’ocupació de la ciutat guarden relació amb el turisme o el sector serveis. Per aquest motiu, el consistori local s’ha afanyat a promoure campanyes que revertisquen la caiguda en picat de visitants. Ni tan sols l’arribada massiva de cossos de seguretat d’unes altres autonomies no ha aturat la sagnia hotelera.
En les primeres jornades després de la dana, tant els establiments hotelers com l’associació d’apartaments turístics van posar a l’abast dels afectats els llits disponibles. El torrent d’anul·lacions que van rebre aquells dies els va deixar molts llits lliures. Amb tot, l’arribada de policies, membres de protecció civil, conductors de grues o forenses, i tants altres, només va maquillar les dades.
En concret, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’ocupació de la planta hotelera de la ciutat de València va situar-se al novembre en el 62,5%, ben lluny del 79% de l’any anterior. Al desembre, aquest percentatge va reduir-se al 54,9%, a una distància considerable del 63,2% del mateix mes de 2023.
Cap al sud, a 130 quilòmetres, les xifres que ofereix Benidorm són molt més positives. Els hotelers de la capital turística del País Valencià asseguren que molts dels visitants relacionen directament la Costa Blanca amb València, però el ben cert és que la dana no els ha repercutit tan negativament. Al novembre, el nivell d’ocupació, del 78%, fins i tot va superar el 74,8% de 2023, mentre que al desembre d’enguany el 65,4% de les places van estar ocupades, en contraposició al 67,4% de l’any anterior.
Mayte García, secretària general d’Hosbec, la patronal hotelera de referència, remarca que “en conjunt, les dades de 2024 han superat les de 2023 a excepció de la ciutat de València, que va acusar les conseqüències de la dana en els dos últims mesos de l’any, cosa que va significar la reducció d’un punt i mig de la mitjana anual en relació amb 2023”.
Una mitjana anual, la de València, que se situa en el 79,7%, un punt i quatre dècimes per sota del 81,1% de Benidorm —que torna a encapçalar tots els rànquings de visitants— però per damunt del 77,6% de la mitjana de la Costa Blanca sense tenir-hi en compte Benidorm. Les comarques de Castelló, per la seua banda, van tancar 2024 amb una ocupació mitjana del 70,8%.
En aquest cas, el 80% dels visitants provenen de la resta de l’Estat, lluny del 41,2% de Benidorm —el 40,9% dels seus turistes són britànics— i del 35% de la ciutat de València. Amb tot, en paraules de la responsable d’Hosbec, a les comarques del nord es percep una “desestacionalització progressiva”.
Cal recordar que la dana va sobrevenir poc abans d’un dels ponts més importants de l’any, el de l’1 de novembre, quan desenes de milers de persones ja havien reservat les seues pernoctacions. De fet, des de les files de Compromís s’ha acusat obertament el president, Carlos Mazón, i l’aleshores consellera de Turisme i antiga secretària general d’Hosbec, Nuria Montes, d’anteposar les bones expectatives hoteleres del cap de setmana a la necessària prevenció davant l’alerta roja que amenaçava moltes comarques valencianes. “Era més important omplir els hotels que salvar la vida de la gent?”, li va preguntar a Mazón el síndic de la coalició valencianista, Joan Baldoví, en la sessió parlamentària monogràfica del 15 de novembre. “Ja sabem que aquell dia, fins i tot, va criticar la decisió de la Universitat de València de suspendre les classes... En què estava pensant vostè? A no espantar el turisme davant el pont de Tots Sants?”, li va preguntar sense embuts Baldoví.
Més enllà dels hotels, els bars i restaurants del cap i casal també han sentit de prop els efectes econòmics de la dana. Comerciants i restauradors parlen d’una caiguda brusca dels ingressos. En les primeres setmanes posteriors a la catàstrofe, de fins al 80%. La sensació de desànim era generalitzada. Des de les associacions empresarials van demanar el manteniment de la marató de València —fixada per a l’1 de desembre— com a símptoma de retorn a la normalitat.
I així va ser. La prova atlètica, que va congregar 35.000 persones d’un centenar llarg de nacionalitats diferents, va marcar un cert punt d’inflexió. L’arribada de la dates nadalenques va donar-hi continuïtat. De fet, l’Ajuntament va preveure un “Nadal solidari”, que consistia a posar els noms de les poblacions afectades en l’arbre, i poca cosa més. L’encesa de l’enllumenat es va fer sense contemplacions, a l’americana, i ni tan sols l’aparició de la pluja no va suspendre el castell de focs artificials de la festivitat de Cap d’Any.
Com abans, però amb matisos
L’obsessió de l’alcaldessa, María José Català, i del seu equip de govern, passa justament per recuperar els nivells de consum i d’ocupació hotelera anteriors a la dana. València no sols és un pol d’atracció de turistes convencionals, sinó que és la seu de nombrosos congressos o esdeveniments de caràcter esportiu.
Per aquest motiu, el consistori ha ideat una campanya de reactivació turística de nom melodramàtic —Verte en Valencia nos alegra el corazón— que prova de tocar la fibra dels ciutadans de fora que ara no contemplen la ciutat com un lloc segur o còmode a causa de la dana. Al capdavall, les imatges que continua transmetent estan relacionades amb els cotxes anant cap al desguàs, les restes de fang i els milers de militars que continuen a la zona. Des que van arribar-hi, cada nit es reparteixen en els milers de llits improvisats a les dependències de Fira València, a la base de Bétera (Camp de Túria) i a la nau d’assalt anomenada Galícia.
En total, el consistori valencià ha destinat 1,5 milions d’euros per a netejar la imatge de la ciutat en el mercat turístic. “És el pressupost més elevat que la Fundació Visit València ha dedicat a una campanya d’aquestes característiques”, ha afirmat l’alcaldessa. Durant sis setmanes es pretenia arribar a tots els mercats —l’espanyol i l’internacional— per tal de contar les bondats pròpies: la gastronomia, els paisatges, la cultura... Estacions de metro i d’autobús, operadors turístics, aerolínies, mitjans de comunicació i xarxes socials han estat els camps d’actuació.
Català considera que “recuperar l’economia de la ciutat és fonamental per a recuperar també l’àrea metropolitana”. En la campanya de promoció ha destacat la implementació d’un programa de turisme de barris, amb la missió de promoure les pedanies afectades, com ara el Palmar.
Precisament, en la seua visita sorpresa del 22 de desembre a algunes de les poblacions afectades, el rei Felip VI, acompanyat de la reina Letícia i les seues dues filles, va dinar de manera improvisada en un dels restaurants del Palmar, una població de poc més de 700 habitants, enclavada al bell mig del Parc Natural de l’Albufera, dedicada íntegrament a la restauració i la pesca.
L’Ajuntament de València ha aprovat unes ajudes directes de quatre milions d’euros per als comerciants i restauradors de les poblacions del sud de València —a més del Palmar i el Saler, el Perellonet, Castellar-l’Oliveral, Pinedo, Faitanar, el Forn d’Alcedo i, sobretot, la Torre— afectades per la terrible dana.
El record de Bali
Les imatges salvatges que València i la seua àrea metropolitana han enviat al món no disten molt de les que ara fa tot just dues dècades van tenir l’illa de Bali com a epicentre.
Aquell tsunami costà moltes més vides i arrasà les infraestructures hoteleres, però la devastació que València ha transmès al planeta és homologable. Ara bé, mentre que aquella catàstrofe natural va comportar la mort de centenars i centenars de turistes, en aquest cas no ha estat així. La població afectada ha estat, principalment, la resident.
Si al sud-est asiàtic, països com Tailàndia, Indonèsia, les Maldives o Sri Lanka van tardar pocs anys a recuperar el flux de turisme previ al tsunami, costa de creure que València, en plena Unió Europa i amb la planta hotelera gairebé intacta, tarde molt més a recuperar el nivell de visitants anterior.
Siga com siga, dos mesos i mig després del 29 d’octubre, l’ambient continua bastant enrarit i els grups de turistes que poblaven Ciutat Vella i l’Albufera tant a l’estiu com a l’hivern no sovintegen com abans. Ni de bon tros.
Per molt que rimen, el fang no és reclam. I València, ara, és fang. I caos, tragèdia i catàstrofe, com diria el diccionari de sinònims de topònims. Uns termes que conviden ben poc a viatjar, ni tan sols des d’una perspectiva solidària. La que ha tractat d’encomanar l’Ajuntament amb la seua campanya.