L’any 2023 les Illes varen rebre 17,8 milions de turistes. Aquesta setmana s’han conegut les dades de l’INE respecte als onze primers mesos de 2024. Ja són més de 18,4. En conseqüència, a finals d’any Balears superarà amb tota seguretat els 18,5 de visitants.
A principis de 2024, quan es va celebrar Fitur, la fira internacional turística de Madrid, les expectatives se situaven al voltant d’aquesta xifra, amb algunes expectatives de grans operadors de paquets turístiques que fins i tot les superaven clarament i que indicaven que el volum final a 31 de desembre d’enguany estaria per damunt dels 19 milions i podria fregar els 19,5.
Si es compara la xifra del 2023 amb la del 2024 és indubtable que el boom turístic illenc segueix a l’alça, tot i que ha alentit la seva progressió. Això és nota sobretot si es contrasta el creixement illenc dels onze primers mesos de l’any passat, un 6%, amb el del País Valencià, que arriba al 15,5% o amb el de Catalunya, 9,9%. De tota manera la xifra final anual baleàrica seguirà situada en un nivell desbaratadament alt, perquè suposarà que hauran arribat a l’arxipèlag 15,4 turistes per cada resident.
Si el contrast es fa, però, entre les més altes expectatives -de fins als 19 milions o més- i la realitat a finals d’any -que serà un poc més de 18,5- s’ha de concloure que hi ha una rectificació a la baixa. La teòrica lleugera contracció s’explica per la diferència en el comportament entre el turisme estranger i l’intern de l’Estat. En efecte, mentre que els d’altres països segueix creixent i supera els onze primers mesos de 2024 els 15 milions -15,13-, amb un increment relatiu del 6,1% en relació al mateix període de l’any anterior, el turisme intern estatal baixà un 0,2%, quedant en els 3,3 milions. Ha estat per aquí que ha saltat la sorpresa.
Una sorpresa que suposa que la quàdruple marca turística balear -perquè cada illa és una marca per si sola- ha començat a convertir-se en un problema per al turista interior de l’Estat. Les raons encara no estan del tot clares, però les primeres anàlisis que es fan a les Illes és que les destinacions baleàriques tenen tres elements que tendeixen a disminuir aquest tipus de turisme.
El primer, els preus. Que han crescut molt. No es tracta només de l’allotjament, sinó la despesa que es fa fora de l’hotel, com bars, restaurants... En dona fe que el turista internacional ha gastat aquest any passat una mitjana de 204 euros per persona i dia, mentre que l’estatal no n’ha deixat més que 112. Aquesta diferència s’ha notat en els restaurants. Els preus alts han fet que prou clients turistes de l'Estat hagin limitat la despesa en dinars i sopars. Amb el resultat que els establiments illencs no han tengut un any especialment bo, segons ha manifestat CAEB-Restauració. El president d’aquesta patronal, Juanmi Ferrer, s’ha mostrat queixós pels alts preus de tot el que han de comprar els restauradors, que, al seu entendre, fa que s’hagin d’ajustar massa a la baixa els preus de venda si es vol tenir clients, amb el resultat que hi ha establiments que han de passar alguns mesos perdent diners i en alguns casos han hagut de tancar.
Una altra raó que podria explicar la contenció del turisme estatal és la imatge de saturació que tenen les Illes, que hagi fet que el potencial visitant s’ho hagi pensat millor. Permet suposar-ho que la majoria d’aquests turistes que arribaren a Balears ho fessin fugint dels mesos més intensos de la temporada alta, buscant els de manco afluència. I una altra part senzillament hauria renunciat a visitar-les.
També s’ha citat per la premsa local que la imatge de tensió anti turística que haurien donat les manifestacions i actes contra la saturació podrien haver impactat molt més a la població de l’Estat que als principals països emissors.