El carrer de les Hortes de Girona és un petit carrer peatonal que dona accès -i sortida- al pont de les Peixateries Velles, una espectacular estructura de ferro que va idear i instal·lar la companyia Gustave Eiffel (la del constructor de la torre parisina) el 1877 per creuar el riu Onyar. Al carrer de les Hortes s'ubiquen dos angles d'un curiós «triangle gironí de la joguina» que desafia des de fa uns anys la gravetat nadalenca del segle XXI, la que atreu els compradors de joguines cap a les grans superfícies o les cadenes multinacionals de joguinaires. Un cas únic al Principat on altres ciutats ofereixen botigues especialitzades,però allunyades les unes de les altres.
En canvi, al carrer de les Hortes (davant de la Llibreria 22, una de les més actives i completes de Girona), al número 11, hi ha La Carpa, un comerç de joguines originals (i moltes Km. 0), i al final del carrer -Hortes cantonada Premsa- el Zeppelin, una altra botiga de joguets -des de nines a jocs de taula-, «un món de jocs» se subtitulen ells. I a només 350 metres, el tercer vèrtex d'aquest triangle el marca La juganera, una botiga molt especialitzada en jocs de taula situada al carrer Nou.
Hi ha qui pensa que la proximitat de tantes botigues especialitzades només fomenta la competència però és possible que també creï una inèrcia dels compradors potencials de joguines cap a un pol d'oferta molt diversa i personal. Probablement, molta més oferta, en només tres espais, de la que moltes grans superfícies estan disposades a oferir.
La propietària de La Carpa, Clara Carbonell, creu que, efectivament, la concentració té un cert efecte positiu perquè les diferents botigues tenen personalitat. «Crec que ens acabem complementant. Tenim gustos diferents i per tant l'oferta també és diferent».
Carbonell recorda que, fa temps, per comprar sabates, ella anava al carrer Pelai de Barcelona on n'hi havia moltes.
«Hi ha gent que creu que un carrer ple de sabateries vendrà molt més a cada sabateria que un altra sabateria que estigui aïllada en un carrer. Però també hi ha gent que pensa que dues sabateries sempre es faran la competència».
Al pol del carrer de les Hortes i el carrer Nou comparteixen el públic però li ofereixen coses molt diverses: «Tenim el mateix públic -un públic que busca joguines per la mainada- però ens acabem diferenciant molt, les tres botigues que estem molt a la vora. Nosaltres no tenim nines; la Juganera tampoc i Zeppelin sí. Els jocs de taula són molt bons però no són els mateixos els que tenen els de La Juganera i el Zeppelin; de jocs d'enginy, nosaltres els treballem molt bé i els altres no en tenen, o tenen només puzzles...».
La Juganera ofereix, com el seus associats de Barcelona Jugar x Jugar, molts jocs de taula. Els coneixen bé i els expliquen millor. A Zeppelin s'hi troben ninos -de dracs, de Son Goku i altres figures del manga, de Star Wars...-, jocs de rol, jocs de taula, disfresses, peluixos i un molt llarg etcètera.
La Carpa és un viatge en el temps per alguns adults, un descobriment de les virgueries que es poden fer en fusta, paper maixé o llauna, amb jocs per escalfar-se el cap o robots de corda per no fer res. La botiga complirà 40 anys aquest 2025 però només en porta cinc al carrer de les Hortes. Abans estava al carrer Ballesteries, a cinc minuts si travessem el pont de les Peixateries velles i tombem a l'esquerra. Al número 37 hi va obrir el 1985, una petita botiga estreta i fonda com moltes de les entrades d'aquest carrer, ara un dels més transitats pels turistes però en aquells anys molt diferent. La va inaugurar la mare de Clara Carbonell, Lourdes Pujolà, amb la intenció de barrejar coses d'artesania: «No és que trobessin a buscar res especial. En aquell 1985 anaven a buscar un lloc barat i el local barat el van trobar en un carrer que no era zona turística llavors. Era més aviat la zona universitària, fosca, humida i grisa, assumible per a uns joves que volien un local econòmic».
Carbonell diu que els seus pares «van obrir amb ganes de fer una botiga amb barreja de joguines i artesania popular. Havien vist alguna botiga d'aquesta mena a Barcelona i van voler fer una botiga d'artesania popular, amb ceràmica de Granada, vidre bufat, etc. més coses de decoració de la llar que no pas de jogueteria, tot i que ja hi havia una secció de cartró pedra i joguines de fusta. Una part d'artesania encara va aguantar més de quinze anys».
Al llarg d'aquests anys, les multinacionals i les grans superfícies no els hi han tret la son però han anat introduint novetats en l'ecosistema comercial gironí. «Quan van obrir l'Hipercor, va haver una sensació de canvi d'horari. Com que l'Hipercor estava obert fins a les 10 de la nit i molts dissabtes i diumenges, les botigues com La Carpa s'havien d'adaptar. Aquest va ser el primer canvi sociològic, més per l'horari comercial que pel tipus de joguines pel tipus de producte que teníem nosaltres». El fet és que el producte que ven La Carpa té pocs competidors: «Em fa la sensació -diu Carbonell- que sempre hem tingut un tipus de joguines molt diferents i molt allunyades de grans superfícies comercials i de gran best-sellers. Si féssim el símil amb una llibreria, no tenim best-sellers. La gran diferència que tenim amb les grans superfícies és que tenim una gran varietat de productes i poca quantitat de cada producte. No hi ha res que venguem 150 vegades l'any».
Fa cinc anys, Lourdes Pujolà es jubilava i la seva filla va haver de decidir si continuaven i si ho feien en un local que demanava reformes i sempre es quedaria petit: «Ens pujaven el lloguer del local, havíem de fer obres i una inversió molt grossa per a un local molt petit; per això vam decidir buscar una cosa més ampla i sortir del centre turístic de Girona».
Lluny de la marabunta però relativament a prop, a pocs minuts creuant el riu pel pont de les Peixateries Velles: «Ens va agradar que fos un carrer peatonal, el carrer Hortes; que fos davant de la llibreria 22 a davant, que fa 40 anys o més que hi són. Està a prop del barri vell però no està a l'ull de l'huracà. També ens va passar que va ser obrir la botiga i arribar la pandèmia, que va afectar molt el tema del turisme a Girona i que va canviar una mica la manera com teníem de viure del turisme a la ciutat».
L'avantatge de La Carpa ha estat que és una botiga amb personalitat. Potser perquè va nàixer com una botiga d'artesania, ha anat contactant amb tot de proveïdors propers que ofereixen productes originals a tot el planeta. Del sostre pengen motius decoratius de paper maixe (globus, llunes i altres mòbils) que en l'antiga botigueta donaven l'últim toc d'horror vacui a una atapeïda però sempre endreçada exposició. «Tenim molt catàleg i molta experiència en proveïdors diferents. Són quaranta anys acumulant proveïdors d'arreu del món. És una selecció molt ampla».
La decoració en paper maixé, explica Carbonell, «ens arriba sobretot de València, d'uns artesans que estan a punt de jubilar-se i, quan es jubilin, no sé què farem». També els serveixen uns altres de Múrcia. «Tot el tema de llauna, que és fàbrica actual però són rèpliques de les tradicionals, potser és el que ens caracteritza més. Hi ha capses musicals. Hi ha coses de capsetes, paperetes, manualitats i coses de primera infància (jocs de fusta d'encaixar, titelles que agraden molt)».
Entre les empreses properes que proveïxen La Carpa n'hi que tenen mercats internacionals, tot i que de vegades es tracta de producció gairebé artesanal: «Treballem amb dues cases d'aquí que venen molt, una de Cornellà de Terri i l'altra de Cabanes. Una és Londji, de Cornellà de Terri, que ven a París, a Mont-real, tenen una delegació a Corea del sud. Fan coses molt ben dissenyades. I l'altra és Grapat, que fan coses amb fusta i han tingut molt èxit tot i ser una empresa molt jove (venen als Estats Units, Austràlia i per tot el món). I també són d'aquí al costat».
A banda d'això, «Tot el que són baldufes, bitlles, etc venen d'un parell d'empreses d'Osona, de Sant Pere de Torelló, que també tenen un mercat tradicional». Carbonell creu que potser el que els ha donat identitat és que barregen joguines i objectes, decoració, «coses que no són només per la mainada sinó per totes les edats».
El camí de La Carpa, potser ha estat inconscient, segons Carbonell: «Fugint de les joguines de la tele, acabem arribant als jocs tradicionals: una petanca, una gran col·lecció de baldufes; joguines de llauna d'aquelles que els hi dones corda i van sense piles (la mecànica pura). No crec que ningú es pugui fer ric venent aquestes coses. És molt bonic veure la cara de la gent gran, quan entra a la botiga i diu: d'això, jo en tenia de petit. És bonic veure les seves emocions».
Però també hi ha els jocs d'enginy i la robòtica de llauna: «Últimament ens demanen moltes coses de robòtica i el fet que la robòtica vagi amb piles o bateries, fa que no la toquem gaire. En canvi els jocs d'enginy, els puzzles aquests amb un engranatge que s'obre gràcies a un moviment concret que no sembla obvi, n'hi ha uns quants i fa molts anys que els tenim».
La clau de l'èxit de La Carpa és tan difícil de descriure com difícil és descobrir el moviment que obre la capsa en aquests jocs d'habilitat mental.
«No sé si se'n pot dir èxit. No ens farem mai rics, però continuem pagant el lloguer i continuem pagant els sous, i això ja és un èxit. I continuem fent el que ens agrada. És veritat que ens costa molt vendre per internet perquè no en sé i perquè no vull fer-ho. A mi m'agrada parlar, trobar-nos, veure què li pot agradar a l'altra persona».
Qualsevol que conegué La Carpa del carrer Ballesteries i hi va entrar, la recorda. I quan troba la nova no surt decebut. «Ens ve a buscar molta gent que coneixia la botiga antiga, fins i tot després d'anys d'haver canviat», diu Carbonell. «Van a la botiga antiga, no la troben, s'espanten i pregunten fins que els diuen on som. I això passa amb gent que estava enamorat de l'altra botiga i que té un caràcter molt internacional. És gent de Girona, però també molta gent de França, de Barcelona, gent de pobles que venen un cop cada any a Girona i ens busquen d'un any a un altre. I també hi ha gent que no coneixia l'altra botiga i continua flipant quan entra a aquesta de trobar-s'hi tantes coses».
Perquè entrar-hi a La Carpa és encara entrar en un model de botiga que està en perill d'extinció.