XAVIER ALIAGA
Cavall, atleta, ocell, de Manuel Baixauli (Periscopi, 2024).
No deu ser fàcil ser Manuel Baixauli, donar resposta a les expectatives que, amb raó, genera cadascun dels llibres que exposa en la plaça pública, sobretot les novel·les, sobre les quals ha forjat un ben guanyat prestigi i una considerable base lectora. Després de la bona acollida d'Ignot (2020, Premi Llibreter), el de Sueca lliura una novel·la, al meu entendre, superior.
Cavall, atleta, ocell, títol que és un homenatge a Robert Bresson, desplega una nova extensió del seu univers literari, invocant de nou alguns personatges d'unes altres novel·les per bastir una història que conté l'habitual punt d'estranyament de l'obra de Baixauli i l’encreuament de referències culturals, tot afegint una reflexió colpidora sobre la paternitat. Un llibre eteri i terrenal, alhora. Fregant el nivell de la que, per a mi, és la seua obra magna, La cinquena planta.
L'Àlex del somriure, de Carles Durà i Herrero (Univers, 2024, Premi Roc Boronat).
A Àlex, un jove real de disset anys, li descobriren un dia un quist al ronyó. Va començar aleshores un dolorós tractament que va coincidir amb la pandèmia de la covid-19. Un relat de pors, incògnites i esperances, de zones de llum dins de la tragèdia, que el seu pare, l'escriptor Carles Durà, converteix en una mena de dietari.
Autor fins ara de narrativa i teatre per a joves, Durà es va adjudicar el Premi Roc Boronat amb un llibre colpidor però sobri, que, lluny de rebolcar-se en el drama —tot i que el drama hi és—, dibuixa els perfils d'un jove vital que fotografia tot el que té al seu voltant. Hi ha lirisme, hi ha dolor, però també hi ha veritat i plenitud. Un dels llibres més commovedors i savis del 2024.
MANUEL LILLO
Israel, el somni i la tragèdia, de Joan B. Culla i Adrià Fortet (Pòrtic)
La reedició renovada i ampliada d’aquest llibre coincideix amb la mort de Joan B. Culla el novembre de l’any passat. Vint anys després, aquest llibre torna amb l’aportació del deixeble de Culla, Adrià Fortet, per a explicar el conflicte més mediàtic —i a vegades més dramàtic— del món acompanyats de dos dels seus màxims estudiosos a Catalunya.
Israel, el somni i la tragèdia és un recorregut des de l’arribada dels primers jueus procedents de Rússia a l’actual Israel quan Israel encara era, efectivament, un “somni” per a aquesta comunitat que es va acabar convertint en tragèdia. L’arribada d’aquests primers russos, a finals del segle XIX, era la conseqüència dels pogroms propiciats pel tsarisme i el preludi d’una altra tragèdia molt més coneguda, la de l’Holocaust.
L’actualitat del conflicte, ben candent encara avui després dels atemptats del 7 d’octubre del 2023 i de la resposta israeliana posterior —clarament desproporcionada, condemnada a escala mundial i investigada fins i tot pels tribunals internacionals— dona vida a un llibre que repassa totes les seues particularitats històriques, socials, culturals, econòmiques, nacionals, religioses i polítiques.
Joan Salvat-Papasseit, Poeta amb majúscula (obra poètica completa) (Lo Diable Gros - Godall Edicions)
Amb el centenari de la mort del poeta Joan Salvat Papasseit s’han celebrat tota mena d’esdeveniments i s’han llançat diverses edicions. Una de les més reeixides és la de l’editorial tarragonina Lo Diable Gros, dirigida per Jordi Martí i Font, curador d’aquesta obra poètica completa d’un dels autors més importants de la cultura catalana.
L’edició, a més d’oferir una divisió temàtica i temporal molt encertada dels poemes de Papasseit, recupera el fantàstic pròleg que Joan Fuster va dedicar al poeta en l’edició que Ariel va fer de les Poesies completes, i incorpora també un epíleg amb una mirada més immediata cap a l’obra del poeta a càrrec de Mei Vidal i Ferran Aisa.
El llibre és, en definitiva, una manera de concentrar l’obra de Papasseit amb textos que situen la importància del seu llegat.
VÍCTOR MACEDA
Papers de la roda del món, de Joan Francesc Mira, a cura de Carles Fenollosa (Pòrtic)
En un món en què tot transcorre tan de pressa i en què les anàlisis també acostumen a ser fugisseres, reconforta llegir els escrits sempre encertats de Joan Francesc Mira. Aquest volum, a cura de Carles Fenollosa, ens permet apropar-nos-hi. De les més de 700 columnes que l'assagista i antropòleg va escriure entre 2010 i 2017 —una part d'elles a EL TEMPS—, se n'han seleccionat una seixantena.
De lectura àgil, amb un llenguatge didàctic però incisiu, totes elles estan estructurades en tres blocs —"Luxes necessaris", "Històries, cultures i nacions" i "El món d'avui"— que ens permeten emmarcar-les temàticament. Una aproximació imprescindible al món que vivim —i els seus antecedents— il·lustrada a la coberta amb una obra d'Andreu Alfaro.
Salvar Catalunya, de Xavier Torrens (Pòrtic)
Fa temps que m'interessa molt tot allò que escriu el Xavier Torrens. Per això em resultava especialment suggeridor aquest llibre sobre el fenomen Aliança Catalana. Un projecte de caràcter xenòfob i autoritari en expansió, que l'any 2024 ha aconseguit penetrar al Parlament, amb l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, com a gran referent. I amb elements estrictament relacionats amb la política catalana que hi han coadjuvat: la frustració pel fracàs del procés sobiranista, els atemptats de la Rambla, el rebuig creixent a segons quins immigrants...
Torrens no dubta a situar Orriols a l'espai del nacionalpopulisme, que ja és present a la resta de països europeus i que tard o d'hora havia de manifestar-se també a Catalunya. Al seu llibre detalla les interioritats del partit i ens permet preguntar-nos si l'actitud dels seus rivals polítics i de determinada premsa ha estat la més convenient per plantar-li cara. Un bon manual, sens dubte, per entendre la magnitud del problema.
ÀLEX MILIAN
Dolça a la torre de fang, d'Antoni Veciana (La Segona Perifèria)
Llegir i retrobar antigues històries oblidades (llegides o escoltades) és un plaer tan estrany com inesperat. A l'Antoni Veciana li agrada burxar en les llegendes, el folklore i el sentit amagat o profund de les paraules. Jo m'he trobat els vells personatges de Tombatossals i els altres gegants de Castelló (Bufanúvols i Arrencapins) entre les pàgines de Dolça a la torre de fang. I molts de vosaltres en trobareu les vostres. Però la novel·la és sobretot una història original, ben contada, amb un desplegament fantàstic del lèxic del Camp de Tarragona. Una història sobre dones fortes i homes rudes, on la imaginació s'acaba desbordant i generant una literatura encara més enlluernadora: La de Dolça de Provença, muller de Ramon Berenguer III, i un seguit de personatges meravellosos que tornen a escenaris coneguts de les meues lectures (en aquest cas, Les històries naturals de Joan Perucho).
Els crims de la mel, de Pep Coll (Proa, 2024)
El relat sobre l'assassinat d'un gitano a Bóixols (Pallars Jussà) als anys cinquanta és només l'excusa perquè Pep Coll aixeque un altre petit monument literari sobre les oportunitats de la vida enfront de les herències enverinades, el pes de la tradició i, al capdavall, el preu —i el premi— de la llibertat.
Una novel·la plena de retrats esmolats de la pagesia de muntanya, de la guàrdia civil del franquisme, dels gitanos ambulants d'aquells temps, de la importància de trencar rutines i de ser honest amb un mateix. La defensa del model de vida dels gitanos que fa un dels personatges (no diré quin, però us sorprendrà) recorda una mica el que escrivia John Steinbeck a Viatges amb el Charley, el relat de les experiències viscudes quan decideix recórrer els Estats Units de banda a banda en una caravana i amb l'única companyia del seu gos. Si hi ha alguna cosa que tots els homes que s'hi troba li expressen d'alguna manera, és l'enveja que senten per la seua decisió de fer carretera i manta.
MIQUEL PAYERAS
Parlant com tu: De Diari de Balears a dBalears.cat, d'Aina Ginard (Editorial Lleonard Muntaner).
Aina Ginard ha publicat aquesta obra —el novembre passat — que repassa la història de Diari de Balears des del naixement en català, el primer de maig de 1996 per iniciativa de Pere A. Serra, fins a la seva desaparició el 2011 i, després, la conversió en dBalears.cat, de la mà de l’acord entre el Grup Serra i l’Associació Ona Mediterrània.
El llibre de Ginard descriu l’evolució en el disseny, explica les cobertures de premsa més destacades i detalla l’evolució financera de la capçalera fins a la seva desaparició per, posteriorment, renàixer com a dBalears.cat. També parla de l'acord entre el Grup Serra i el Grup Ara, de l'aparició de l'Ara Balearsara fa deu anys.
Aina Riera Serra. Aquest llegat, d'Aina Riera Serra (Editorial Lleonard Muntaner)
Quin espai queda per a la poesia després d'Auschwitz, la cursa armamentística nuclear i la substitució intel·lectual per part de les màquines? El llibre —que ha sortit a la venda aquest desembre, en ocasió de les festes d’hivern— de la poeta mallorquina Aina Riera Serra parla de tot això, de l’esperança activa i «del crui que s'obre perquè la vida —i també l'escriptura— es desclogui, aparegui, es deixi sentir. Perquè en temps de barbàrie i d’intel·ligència artificial es pugui fins i tot escriure poesia», segons informa l’editorial. Aquesta obra va ser finalista dels Premis Pare Colom de poesia mediterrània.
MOISÉS PÉREZ
Opus. Enginyeria financera, manipulació de persones i l'auge de l'extrema dreta dins de l'Església catòlica, de Gareth Gore (Pòrtic, 2024)
L'Opus Dei és una història de poder i d'escàndols, l'assoliment d'una ambició personal de Josepmaria Escrivà de Balaguer. La prelatura conservadora —fins a l'arribada del pontífex Francesc— havia gaudit de tota mena de privilegis al catolicisme i s'havia posicionat com l'organització cristiana lligada a les elits, si més no a l'Estat espanyol. La justícia, l'empresariat o la política en són una mostra visible.
Com va finançar-se aquesta expansió? Quin paper va exercir la dictadura franquista i el Banc Popular amb el català Valls-Taberner al capdavant? Com ha aconseguit l'Obra connectar amb els circuits conservadors dels Estats Units d'Amèrica i penetrar a la primera administració Trump? El periodista Gareth Gore ho relata a l'obra Opus: Enginyeria financera, manipulació de persones i l'auge de l'extrema dreta dins de l'Església catòlica (Pòrtic, 2024).
Estiu, de Josep Vicent Miralles (Drassana, 2023)
La Marina Alta com a escenari d'interessos urbanístics, corrupció policial, infiltració de les màfies provinents de l'Europa de l'Est i exemple de la precarització laboral que aporta el model econòmic del turisme de sol i platja. Castalla, com a població de la qual fugir per robatoris, i la costa valenciana, com a amagatall farcit d'històries tenebroses, drames alimentats de substàncies il·legals i cròniques d'amor i sexe marcades per passions no gaire devotes. Estiu, la novel·la de Josep Vicent Miralles, és un relat trepidant, on la ficció trau a ballar la realitat de manera permanent, quasi com un recordatori de la condemna a la qual estan sotmesos molts valencians. Un viatge addictiu empeltat a la deessa de la cruesa.
LAURA TAPIOLAS
Mercè i Joan, d'Eva Comas-Arnal (Proa, 2024)
Eva Comas-Arnal posa al servei de la literatura el seu extens coneixement sobre Mercè Rodoreda, l'escriptora catalana per excel·lència —ha publicat dues obres d'investigació sobre Rodoreda El somni blau (IEC, 2020) i Afinar l'estil (IEC, 2022)— i s'endinsa a imaginar la relació personal entre Mercè Rodoreda i el seu editor fidedigne, Armand Obiols (de nom real, Joan Prat).
Mercè i Joan és, alhora, una novel·la d'amor entre dues promeses de la cultura catalana durant segle passat i un retrat històric documentadíssim de la Catalunya intel·lectual a l'exili, entre 1939 i 1948. Un llibre perfecte per introduir-se a conèixer el vessant biogràfic d'una autora que ha esdevingut un símbol en la modernitat i per comprendre com fou Rodoreda abans de tenir els cabells blancs: quan es posava pantalons, reia sense vergonya, s'enamorava d'un home casat i escrivia sense aturador.
El lloc, d'Annie Ernaux (Angle, 2024)
Angle Editorial fa anys que aposta per traduir al català les obres d'Annie Ernaux. I quina sort, perquè després de llegir un fragment de la literatura breu i punyent d'aquesta autora, hom necessita poder endinsar-se’n en el següent. A llegir a la que fou Premi Nobel de literatura l'any 2022, s'hi pot començar des de moltes bandes. Una d'intensa i dura és El lloc, una novel·la intimista i autobiogràfica sobre la relació amb el seu estimat pare, que escriu després que ell mori.
El pare d'Ernaux va ser primer obrer, i després propietari d'un petit comerç. La literatura i la cultura no van interessar-li mai, però sí que l'obsessionava que la seva filla es convertís en algú "millor que ell". En canvi, ella, amb els anys, va esdevenir una persona culta i burgesa, l'antítesi del que va viure durant la infància. A El lloc, Ernaux investiga des de la sinceritat l'abisme que la separa de la seva família des de la descripció despullada i crua d'una vivència singular que, a través de la seva literatura, se sent universal.
VIOLETA TENA
Un estiu, de Clàudia Serra (Sembra Llibres)
Un estiu em va arribar a la redacció d'EL TEMPS de València pocs dies abans que la dana arrasara diverses comarques del País Valencià. Van haver de passar algunes setmanes, doncs, per capficar-m'hi, un cop superada la urgència,. És impossible, clar, no trobar concomitàncies amb les terribles tragèdies humanes que aquestes setmanes hem presenciat.
Perquè Un estiu narra, a través de l'experiència d'una família, l'accident del càmping dels Alfacs de 1978, un succés que va tindre lloc quan un camió sobrecarregat de gas propilè va explotar prop del recinte i va matar 215 persones. A través de la dramatúrgia, Clàudia Serra (Alacant, 1995) ens planteja el contrast entre la felicitat de les vacances i la mort sobtada, alhora que qüestiona qui és responsable en un succés aparentment sobrevingut. Un llibre ben oportú per als temps que corren que, a més, situen a Serra com una de les dramaturgues a tenir en compte des d’ara mateix.
Blackwater, de Michael McDowell (Blackie Books)
Tot i que Blackwater es va publicar per primera volta l'any 1983, mai n'havia sentit a parlar fins que el Sant Jordi passat va caure a les meues mans. La portada i el format eren cridaners, per se. Amb aquells rivets daurats, em recordaven les col·leccions de llibres que ma tia acumulava a casa.
Va ser capbussar-me en les seues pàgines i comprendre per què aquesta saga, publicada primerament per fascicles, va tindre l'èxit que va tindre. Perquè Blackwater són cinc llibres que recorren la vida de la família Caskey al llarg de cinquanta anys en un poblet d'Alabama. Una història escrita per Michael McDowell amb mestratge i una capacitat brutal per mantenir la tensió narrativa. Una saga, per cert, que comença amb la crescuda d'un riu i la inundació d'un poble. Els sona?
Només un avís: si s'hi endinsen, no en podran sortir.
