BBVA-SABADELL, HISTÒRIA D’UN SERIAL
Acabarà el Banc Sabadell en mans del BBVA? El 2025 hauria de ser l’any del desenllaç d’un serial que es va iniciar el novembre de 2020, quan hi hagué un primer intent d’acostament que acabà en ruptura. La voluntat del BBVA era que l’operació fos més ràpida, però aquest novembre la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va llençar una gerra d’aigua freda sobre les aspiracions del banc d’origen basc, en anunciar que situava l’operació en fase 2. Això significa, en última instància, que la CNMC exigeix més informació, així com els parers de sindicats, patronals, competidors i associacions d’usuaris, circumstància que demorarà el procés almenys fins a l’estiu de 2025.
De moment, les espases continuen en alt. L’equip directiu del Sabadell continua donant l’esquena a l’operació. El BBVA, mentrestant, ha iniciat una intensa campanya publicitària per esbombar els suposats beneficis que l’operació tindria per als accionistes del Sabadell. L’operació no agrada a la Moncloa i necessita el vistiplau en última instància de la CNMC. Igualment decisiva serà la postura del fons d’inversió BlackRock, accionista majoritari de les dues entitats en disputa.
La fusió del BBVA i del Sabadell crearia una entitat que ocuparia la segona posició en el panorama bancari espanyol, per darrere del Santander. Amb els seus 1,03 milions d’actius desbancaria CaixaBank (613.000 milions) de la segona posició. La seua quota de mercat seria del 23,44% en els dipòsits i del 23,97% en els crèdits.
VOLKSWAGEN, EL MOTOR D’EUROPA TRAVAT
Volkswagen il·lustra a la perfecció els problemes que travessa el sector de l’automòbil a Europa, incapaç d’adaptar-se a la transformació cap als vehicles híbrids i elèctrics, mercats on les companyies asiàtiques han agafat la davantera.
La companyia germànica ha anunciat aquest 2024 una mesura inèdita: el tancament de tres de les seues deu factories en territori alemany. De moment, l’anunci ha generat una enorme mobilització sindical, atès que estan en joc milers de llocs de treball. La companyia automobilística, que justifica la decisió per la caiguda de les vendes (el 2023 es van vendre 500.000 vehicles menys que abans de la pandèmia), també ha posat a sobre de la taula una rebaixa salarial del 10% per a tota la seua plantilla.
L’any que ara comença serà, doncs, l’any d’una negociació que promet ser complicada i que, en tot cas, confirma la delicada situació econòmica que travessa la locomotora de l’economia europea.
FORD ALMUSSAFES, EN HIBERNACIÓ
Si la situació de Volkswagen difícil és, no menys complicada és la de la planta que Ford té a Almussafes. L’abril passat, va deixar de fabricar la furgoneta Transit, amb la qual cosa en l’actualitat només produeix el model Kuga. Així doncs, la companyia americana ha tancat el 2024 amb la producció de 120.127 vehicles, el 43% menys que l’any precedent i el 48% que en 2020.
És un mínim històric per a la planta de la Ribera Baixa. L’any que ara comença —com el 2026— serà un any de pràcticament hibernació per a Almussafes, ja que no és fins al juny del 2027 que s’iniciarà la producció d’un nou model híbrid. Segons els càlculs de Ford, compta, per aquests dos anys de transició, amb un excedent de plantilla del 50%. Entre les mesures d’ajust que s’aplicaran durant el 2025 hi ha un expedient de regulació temporal d’ocupació per a 995 treballadors i la reducció a un torn en l’àrea de mecanitzats. Des del 2022, Ford Almussafes ha reduït la seua plantilla el 46%.
La indústria de l’automòbil aporta el 8% del PIB del País Valencià, representa quasi el 16% de les exportacions i factura 8.500 milions d’euros.
EL BRI D’ESPERANÇA DE POWERCO
Si Ford Almussafes és la creu de l’economia valenciana aquest 2025, la planta que PowerCo està alçant a Sagunt és la cara. La inauguració no està prevista fins al 2026, però durant l’any que ara comença cal enllestir tota la feina perquè això siga possible. El 2025 serà, doncs, la fase d’instal·lació d’equips que han de permetre la producció de cel·les de bateries d’aquesta companyia filial de Volkswagen.
PowerCo ha anunciat que al llarg de l’any que ara comença oferirà mil llocs de feina. Els plans de la companyia impliquen tindre una capacitat inicial de 40 GWh, ampliable a 60 GWh. Les previsions són que la factoria situada en el Camp de Morvedre genere 3.000 llocs de feina.
LA INCÒGNITA NORD-AMERICANA
El dilluns 20 de gener Donald Trump prendrà possessió de la presidència dels Estats Units i, amb ell, arriben les incògnites sobre l’impacte que les seues decisions poden tindre sobre el comerç mundial. Com ja va evidenciar en el seu primer mandat, el magnat nord-americà és un enamorat del proteccionisme. En campanya electoral, va prometre imposar aranzels d’entre el 10% i el 20% amb caràcter universal, és a dir, a tots els productes que arriben al país nord-americà des de qualsevol racó del món.
L’inici d’una guerra comercial espanta els sectors i territoris amb vocació exportadora, com passa en el cas del País Valencià i Catalunya. Europa continua sent la principal destinació dels productes fets a casa nostra. Els Estats Units és la tercera destinació exportadora del País Valencià, per darrere de França i Alemanya. El 2024 les vendes al país van aplegar 3.366 milions d’euros. Cítrics, productes agroalimentaris, taulell, materials de construcció i calcer són les principals mercaderies valencianes.
El valor de les exportacions catalanes al país que governarà Donald Trump van ascendir el 2023 als 3.647 milions d’euros. És el setè soci comercial i el primer fora del continent europeu. Maquinària, perfumeria i cosmètics, productes farmacèutics i agroalimentaris són els que més es veurien perjudicats per les restriccions a les importacions.
EL PRAT DEMANA PISTA
La conveniència o no d’ampliar l’aeroport del Prat i, sobretot, com fer-ho, va ser un motiu de disputa política durant la passada legislatura a Catalunya. Salvador Illa s’ha compromès a desbloquejar aquesta infraestructura, que el món empresarial considera vital per al futur econòmic de Catalunya, i col·lectius socials i mediambientals veuen com una aberració.
Per a l’any que ara comença, el president vol reprendre les reunions tècniques entre la Generalitat i el Ministeri de Transports, que aquest any s’ha reunit una sola volta, a començament de 2025. Fins ara, s’han presentat una desena de propostes per incrementar la capacitat de vols de llarg radi, que són els que necessiten més longitud de pista per enlairar-se. Cap de les opcions, però, ha aconseguit concitar la unanimitat dels actors polítics. La voluntat de Salvador Illa és que el 2026 siga un any per desllorigar.
L’HORA DE LA CONDONACIÓ DEL DEUTE
El 2024 està cridat a ser l’any de la condonació del deute. Això, clar, sempre que Pedro Sánchez complisca la paraula donada en la darrera Conferència de Presidents Autonòmics. Seua va ser la promesa de donar solució a un problema —el de l’enorme volum de deute que arrosseguen molts territoris— que suposa un llast per a la viabilitat financera de les autonomies.
Aquest mateix gener està previst que els responsables d’hisenda de les comunitats autònomes siguen convocats a un Consell de Política Fiscal i Financera on s’abordarà la qüestió. El tema fa temps que està pendent de resoldre. Esquerra Republicana va posar la condonació del deute de Catalunya com a condició per donar el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez, el novembre passat. Els republicans van xifrar en 15.000 milions la quantia a perdonar.
La batalla, en tot cas, es situarà en com es calcula aquesta quantia, ja que el País Valencià reclama que es tinga en compte el seu particular problema d’infrafinançament per rebre un tracte especial. L’aspiració de la Generalitat Valenciana és que, a més de la condonació del deute, s’encete el meló de la reforma del finançament i el fons d’anivellament. La reforma del model, de moment, no està en l’agenda de la Moncloa.
CAP A UNA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA?
L’habitatge s’ha convertit, segons la majoria de les enquestes, en una de les principals preocupacions de la població. Les dificultats per accedir al lloguer o a la compra està sent, de fet, el combustible del malestar social. Està per veure com es materialitza la promesa de Pedro Sánchez, verbalitzada en la Conferència de Presidents Autonòmics, de crear una «gran empresa pública d’habitatge».
Mentrestant, el preu de l’habitatge no ha parat de créixer. Durant el primer semestre de 2024, el creixement interanual va ser del 7,1%. De cara al 2025, un estudi de la Universitat de Barcelona estima que es produiran 825.000 vendes, una xifra pròxima a la registrada el 2007, quan la bombolla del totxo va arribar al seu màxim. Els preus creixeran per sobre del 10% el 2025, especialment en el segment de l’habitatge nou. La demanda per part dels compradors estrangers serà, en part, responsable d’aquest creixement.