Indignació ultra contra Marga Prohens

El PP balear evita la derogació de la Memòria Democràtica que volia Vox

La brega entre el PP i Vox no para a Balears i aquesta setmana ha estat especialment intensa en ocasió de l'abstenció dels de Marga Prohens que, així, han permès que l'esquerra impedís que sortís endavant la proposició de llei de derogació de la Memòria Democràtica. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb l’abstenció del PP, l’esquerra balear va poder derrotar la proposta de Vox de derogar la llei de Memòria Democràtica que la ultradreta havia posat com una de les condicions per votar a favor de la investidura de Marga Prohens, el juny de 2023. Després del trencament del pacte entre els dos partits dretans, el mes de juliol passat, la líder del PP aconseguí refer una mena de pacte fàctic amb els ultres per així poder tenir els pressupostos per a 2025. I pareixia que ho tenia gairebé fet. Perquè Vox li aprovà el sòtil de despesa, la passa prèvia per poder tenir els comptes. Però de sobte la direcció espanyola ordenà trencar amb els governs autonòmics del PP i no aprova-lis els pressupostos.

A partir d’aquell moment s’inicià una guerra oberta a Balears entre les dues formacions. Cada dimarts -dia de control parlamentari al Govern- la portaveu ultra, Manuela Cañadas, diu de tot i molt a Prohes i la presidenta no es queda curta en les seves respostes.

Un bon exemple de la tensió entre les dues formacions es va viure el dimarts d’aquesta setmana. Quan el PP posà en pràctica el pacte amb l’esquerra -al qual havia arribat la setmana anterior- i a canvi que els progressistes li aprovin la convalidació de dos decrets el partit dretà es va abstenir en la votació de la derogació de la llei de Memòria Democràtica. Amb el resultat que la pretensió de Vox va decaure i els seus portaveus van entrar en intensa indignació contra la presidenta del Govern.

Sergio Rodríguez, el diputat ultra que va defensar la proposta de derogació, acusà el PP de «trair als seus votants», a «la memòria d’una part de les víctimes de la Guerra Civil» i, sobretot, «als seus pares fundadors», en referència als set antics ministres franquistes que varen fundar Aliança Popular el 1976, el partit que posteriorment, el 1989, es va convertir en l’actual Partit Popular (PP).

La indignació és majúscula entre els d’extrema dreta. «Vostès s’equivoquen profundament», digué Rodríguez, mirant cap als bancs del PP: «avui el que fan és dir que els seus fundadors eren una banda de feixistes» i això, afegí, «és com pegar-se un tret amb les bales i la pistola de l’esquerra». Insistí assegurant que «quan premi el botó (de vot) a qui ataquen no és Vox sinó a vostès mateixes i als seus pares fundadors». Arribà a evocar les últimes paraules que se sol dir que va pronunciar Aurora Picornell just abans de morir afusellada pels falangistes («Amb quines bales matareu les idees?») demanant al PP i a l’esquerra «amb quines lleis matareu les idees?».

Per la seva banda, la portaveu parlamentària ultra, Manuel Cañadas, acusà el Govern de Prohens «d’enganyar i mentir» als ciutadans i «d’entregar-se a l’esquerra» i a «l’Obra Cultural Balear», és a dir «amb els enemics d’Espanya».

Des del Govern, tant Prohens com el seu portaveu, Antoni Costa, contestaren atacant la formació ultradretana: «vostès han trencat el pacte (entre ambdues formacions, signat el juny de 2023) almanco en tres ocasions», els va retreure la presidenta, mentre que Costa explicà que no es pot negociar amb Vox perquè «les seves decisions no les prenen aquí (a Balears) sinó al carrer Bambú», on hi ha la seu central ultra, a Madrid.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.