Eren prop de les nou del vespre quan apareixien sobre l’escenari del Teatre Principal de Palma el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, i Eliseu Climent. El cap de la veterana entitat cultural defensora del català entregava el Premi Gabriel Alomar a l’editor d’El Temps com a reconeixement per ser un «referent en la defensa de la cultura catalana al País Valencià, fundador de l’editorial Tres i Quatre; fou un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx i principal impulsor i fundador d’Acció Cultural del País Valencià. Editor de revistes culturals i acadèmiques com L’Espill i Treballs de sociolingüística catalana, fou el principal impulsor del setmanari El Temps. Per tota una vida d’activisme i compromís, la junta directiva de l’OCB decideix concedir-li aquest guardó, destinat a reconèixer les aportacions cíviques, culturals i lingüístiques promogudes o protagonitzades per persones o entitats en el conjunt dels territoris de parla catalana».
Tot el teatre es posà dret per ovacionar Climent, que agraí el guardó amb aquestes paraules: «Estic molt content de ser aquí amb vosaltres i rebre de l’Obra Cultural Balear el Premi Gabriel Alomar. Moltes gràcies per aquest reconeixement. I no oblideu mai que, com diem al País Valencià, per Mallorca ens ix el sol i per Castella s’apaga». L’auditori li dedicà un tancat aplaudiment d’un parell de minuts.
La vetllada s’havia iniciat a les 7 de l’horabaixa quan els premiats anaven arribant al Teatre i eren fotografiats en el photocall preparat per l’OCB a l’exterior del vetust edifici. Estava previst que l’acte s’iniciaria a dos quarts de vuit, però la gran quantitat de gent que esperava per rebre la presidenta del Congrés, Francina Armengol, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va endarrerir una mica el començament.
Entre els grups improvisats i d’animada conversa que s’anaren formant tant a l’exterior del Teatre com a l’interior, en el vestíbul, sovintejava el record —igual que va passar en prou de les intervencions durant l’acte— per al desaparegut intel·lectual i escriptor Guillem Frontera, mort el dilluns 9 de desembre per culpa de les complicacions de la covid persistent.
Ja amb les citades autoritats ben assegudes a les butaques de les primeres files —acompanyades per un ampli ventall de representants de les administracions públiques i dirigents de partits polítics balears, entre els quals destacaven els de Més per Mallorca, amb Lluís Apesteguia al capdavant—, els diferents membres de la directiva de l’Obra lliuraren els Premis 31 de Desembre, que reconeixen anualment la tasca feta per persones i entitats en la defensa de la llengua i cultura pròpies.
Tal com aquest setmanari ja informà en l’edició digital, a més del rebut per Climent, la resta de guardons van ser el Premi Climent Garau per al diari Ara Balears; el Francesc de Borja Moll per a l’empresa de productes alimentaris de proximitat Agromart; l'Emili Darder per al docent Miquel Sbert; el Josep M. Llompart per a l'editor Lleonard Muntaner; el Miquel dels Sants Oliver per a l’obra El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al renaixement (1412-1598), coordinada per Rafel Ramis; el Bartomeu Oliver va recaure en la companyia teatral La Fornal; el Bartomeu Rosselló-Pòrcel fou per a la cantant i compositora Maria Hein Puig, i el Premi Aina Moll va ser per al professor Josep Lluís Pol.
Com és tradició, el president de l’Obra feu un discurs fortament reivindicatiu. Antoni Llabrés reclamà una intensa atenció pública per a promocionar l’ús social del català i recordà que l’entitat ha dedicat bona part dels esforços durant l’any «a fer front a polítiques lingüístiques que, a parer nostre, han resultat lesives per a la llengua i la cultura pròpies», i que tenen el seu origen, va dir, en «la irrupció en les institucions d'una minoria extremista, que ha tengut, o a la qual dissortadament s'ha concedit, la capacitat d'incidir en la governabilitat i en les polítiques públiques». Valorà que, després de la ruptura entre PP i Vox, «sembla que podem estar en aquests moments, amb tota cautela, davant d'un canvi d'escenari: s'obre l'oportunitat de refer ponts, de recuperar consensos que no s'haurien d'haver trencat mai, i de cercar l'entesa per arribar a acords que permetin fer marxa enrere en les mesures regressives contra la llengua catalana».
Advertí Llabrés, però, que només la rectificació per part de les administracions en mans del PP (Govern, consells insulars i molts ajuntaments) no bastaria: «Ens trobam en una situació d’emergència lingüística. (...) Si no es prenen mesures amb urgència, la continuïtat futura de la llengua i cultura pròpies de les illes Balears no està garantida a mitjà termini», i per això «hem insistit molt i molt (...) en la necessitat de posar en circulació la idea que sense sostenibilitat lingüística i cultural no hi ha sostenibilitat possible. La reculada a tot arreu en l’ús social de la llengua és d'una evidència que no admet discussió: deguda no exclusivament, però sí de manera determinant al daltabaix demogràfic, fora de tota proporció, que en aquestes darreres dècades ha experimentat el nostre territori. Per això reclamam un gran acord de país, inajornable, capaç d'articular mesures destinades principalment a la inclusió dels nouvinguts en la nostra llengua i cultura». El president de la veterana organització cultural es mostrà optimista a pesar dels niguls que obscureixen l’horitzó: «Som a temps de frenar i revertir el retrocés en l’ús social de la llengua. Per descomptat que hi som a temps!», i en aquest procés l’Obra «hi serà amb tota la determinació», perquè «vol ser un punt de trobada, obert i transversal, on tenguin cabuda totes aquelles persones compromeses amb aquests valors. Una entitat en la qual s’han de sentir còmodes, volem que s’hi sentin còmodes, totes les sensibilitats del mallorquinisme, sense exclusió».