El caos polític a Formentera podria tenir els dies comptats. Podria..., perquè, tractant-se de la més petita de les illes de l’arxipèlag, no es pot descartar res i tot s’ha d’agafar amb pinces. Si més no, està assegurat el canvi de president del Consell després que la formació majoritària, Sa Unió —formada pel PP i un grup local independent de dreta, Compromís— hagi arribat a un acord amb l’oposició d’esquerres, Gent per Formentera i PSOE, per destituir el peculiar cap de la institució.
La moció de censura convertirà Òscar Portas, de Sa Unió, en el nou president de l’entitat, acabant així amb més d’un any d’inestabilitat. Se suposa que així passarà. No obstant això, l’encara president, el trànsfuga Llorenç Córdoba, ha advertit que no serà el seu final polític. I, de fet, pot tenir la capacitat de desempatar entre l’esquerra i la dreta en els plenaris. Encara més: ha advertit implícitament Marga Prohens que, si el PP local finalment vota la moció en contra seva, incomplirà un acord previ entre ell i la cúpula conservadora balear, i —ha deixat deduir— això afectaria el seu vot al Parlament. Com se sap, també ocupa l’únic escó que tria Formentera. I un sol vot podria ser essencial per a Prohens.
La moció de censura
Durant tot el 2024, la vida política formenterera s’ha vist sacsejada per un seguit d’episodis que vistos des de fora semblen un enfilall d’absurds. Tal com ha explicat aquest setmanari des del novembre de l’any passat, tot començà amb l’enfrontament entre Llorenç Córdoba i la formació per la qual fou elegit sis mesos abans, Sa Unió. El motiu calia cercar-lo en la disputa entre ell i el seu vicepresident i líder del PP local, José Manuel Alcaraz, per raons mai ben explicades públicament.
Segons ha publicat la premsa eivissenca, l’origen de la crisi és una barreja de qüestions personals, polítiques i econòmiques. Córdoba ha fet referència a vegades als costos que li suposa haver d’anar a Palma —al Parlament— cada setmana, els quals li resulten molt pesats perquè la situació financera de la seva família és prou fràgil. Des del PP es filtrà en el seu dia que la negativa del Govern a donar-li un extra l’hauria molestat profundament i seria el bessó de la crisi. A banda dels possibles problemes econòmics del president del Consell, en el rerefons també hi ha dos altres elements rellevants: la concessió dels quioscos de platja a Formentera, que provocà un fort enfrontament entre Córdoba i dirigents de Sa Unió, i la renovació de les delimitacions de les zones maritimoterrestres previstes a l’illa segons la normativa estatal de Costes, que ha d’executar a la pràctica el Parlament balear i que ha generat tensió entre els propietaris de terrenys afectats.
Segons arribà a dir Córdoba respecte d’aquestes delimitacions just ara fa un any —en declaracions a la Ser el 12 de desembre de 2023—, tota la crisi va començar per això: «Prohens ens va prometre que faria unes delimitacions determinades (durant la campanya electoral) i llavors hem sabut que no té les competències per fer-ho». A parer seu, aquesta és la raó de tot plegat. I asseverà que el cap del PP a l’illa, el citat Alcaraz, per intentar emmascarar-ho inicià «l’atac» en contra seva amb «mentides, mentides i més mentides».
A banda de les opinions de l’encara president sobre l’origen de la crisi, el que està fora de dubte és que la seva actitud ha estat delirant: el novembre amenaçà Prohens a no votar-la més sense dir el perquè; el gener fou expulsat de Sa Unió i, així i tot, no volgué dimitir —«no dimitiré, passi el que passi»—, convertint-se d’aquesta manera en un president trànsfuga; a la primavera següent renunciaren tots els membres de la Comissió de Govern del Consell —excepte un— que presideix, i ni així ell va plegar, a pesar que era impossible que pogués governar...
La situació del Consell portà els dos partits d’esquerres a imaginar opcions per sortir de l’embolic. El PSOE volgué imposar al president que presentàs una qüestió de confiança —cosa impossible perquè és una potestat exclusiva de la presidència— i, pel seu costat, Gent per Formentera impulsà un informe legal sobre la «inviabilitat» legal de la institució si les coses seguien igual i que seria la primera passa per demanar a l’Estat la dissolució i la convocatòria d’unes noves eleccions.
En paral·lel, els últims mesos s’ha estat redactant un informe sobre la crisi en la Comissió d’Ètica del Consell. Segons el que ha reflectit la premsa eivissenca, Córdoba intentà parar la publicació del document, que el deixa prou malament. Aquesta actitud va ser el detonant perquè els partits que formen el plenari de la institució superassin les divergències que fins aleshores els havien impedit pactar una moció de censura. L’esquerra —Gent per Formentera i PSOE— obrí la possibilitat de donar suport a una comissió de govern en minoria de Sa Unió, sempre que el líder local del PP, Alcaraz, dimitís com a membre de la institució perquè el consideren corresponsable amb Córdoba de tot el guirigall que ha patit la institució des de fa més d’un any.
Alcaraz anunciava fa dues setmanes que acceptava dimitir «pel bé de la institució». I tot seguit les dues formacions esquerranes anunciaren que donarien suport al candidat que presentés Sa Unió, que serà Òscar Portas.
Ara caldrà veure com es tramita la moció de censura i quan es vota. No hi hauria d’haver problemes i el plenari podria celebrar-se ràpidament, llevat que l’encara president aconsegueixi fer algun moviment dilatori.
Córdoba s’ha pres molt malament la presentació de la moció que el destituirà. Quan va saber que els tres partits representats en el Consell arribaren a l’acord, publicà un comunicat en el qual acusà la direcció balear del PP d’haver-lo enganyat: «Vaig rebre el suport de la cúpula del PP balear, que em va garantir que ningú del partit participaria en una moció de censura en contra de la meva persona». I, per un altre costat, recordà que «la investigació (de la Fiscalia Anticorrupció) sobre la presumpta corrupció que s’ha viscut (al Consell) durant aquests anys (es referia als temps en què la institució va ser governada per l’esquerra) sortirà a la llum» a pesar que el que intenta la moció de censura, assevera, «és encobrir-la».
Dos escons molt importants
Llorenç Córdoba mantendrà els seus dos escons. Ha dit que no pensa dimitir. Per tant, si no rectifica, seguirà essent membre electe del Consell de Formentera i, també, l’únic diputat de l'illa al Parlament. Això li atorga un pes polític que no cal menystenir.
El seu paper a la institució insular encara pot ser rellevant, no debades la composició del plenari li deixa la possibilitat de ser el desempat entre Sa Unió i l'esquerra. La formació dretana va aconseguir nou representants a les eleccions del 2023. Sense Córdoba es queda amb vuit. Gent per Formentera en sumà cinc i el PSOE tres, que en fan vuit. Per tant, en els casos en què l’esquerra i la dreta no es posin d’acord, hi haurà un empat que Córdoba tendrà la capacitat de desfer amb el sentit del seu vot que consideri més oportú. En resum, es pot dir que la moció de censura haurà desblocat la situació política quant a la presidència, però caldrà veure què passarà en el moment que s’hagin de resoldre les votacions del plenari.
La nova situació de Córdoba també pot afectar la majoria de les dretes del Parlament. Fins ara, ha votat sempre a favor del Govern de Prohens, el qual, després de la que pareix definitiva ruptura amb Vox, queda amb un suport parlamentari de 28 diputats: els 25 del PP, dos trànsfugues del grup ultradretà que es passaren al mixt i el formenterer. Si la presidenta perdés el vot de Córdoba, no li suposaria perdre l’actual majoria minoritària, perquè els 27 escons que li seguirien donant suport serien encara dos més que els 25 que formen el conjunt de l’esquerra: el PSOE, que en té 18, Més per Mallorca, que compta amb 4, Més per Menorca, que en suma 2, i Unides Podem, que aporta un sol representant.
El problema que per a Prohens podria ser Córdoba és potencial. Se’l trobaria —i seria prou important— en el cas que altres dos trànsfugues abandonassin el grup parlamentari de Vox. Una possibilitat que no es pot descartar perquè hi ha dos diputats ultres que estan fortament enfrontats amb la direcció balear i que s’avenen molt bé amb els excompanys que ja estan en el grup mixt. Aquest parell de vots, en cas de fugir de l’obediència de Vox, suposarien al PP poder arribar als 30 diputats, majoria absoluta. Per tant, no necessitaria per a res l’esquerra ni el partit d’extrema dreta per seguir governant en solitari i tranquil·lament. Això sí: per tenir una posició tan còmoda, hauria de convèncer Córdoba que no es desmarqués de la majoria conservadora. Si no, la situació del Govern seria tan dèbil com ho és ara.