La darrera crisi que ha provocat Vox situa la presidenta Marga Prohens en una posició molt delicada. Ha hagut de prorrogar els pressupostos i s’apresta a intentar aguantar amb un grup parlamentari de 25 diputats —sobre 59 que en té el Parlament—, a més de l’independent de dreta de Formentera i dos trànsfugues inicialment electes per la llista del partit d’extrema dreta i que s’han passat al grup mixt, des d’on habitualment donen suport al Govern. Això vol dir que compta amb 28 suports. Dos per sota de la majoria absoluta.
Antoni Costa, conseller d’Economia i portaveu del Govern, ha explicat que, a parer del PP i de l’executiu, «no passa res» per seguir funcionant en el dia a dia amb els comptes d’enguany. Des de la formació conservadora s’insisteix que «no seria la primera vegada» que passa quelcom així i es recorda que els comptes d’enguany són «expansius» i que, per tant, la pròrroga «projecta tranquil·litat» i «no hi ha cap problema greu».
Tanmateix, no es tracta d’un simple problema de pròrroga de pressupostos. Queden uns 27 mesos fins a la convocatòria regular de les eleccions locals, als consells insulars i al Parlament, que s’han de celebrar a finals del mes de maig de 2027. És molt de temps. Si hi hagués una efectiva majoria de bloqueig entre l’extrema dreta i el bloc progressista format per PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem, a Prohens li resultaria impossible aprovar res de res, i la gestió diària es convertiria en un infern. En aquestes circumstàncies, no es pot descartar que l’avançament de comicis al Parlament fos l’única sortida. Hi ha també una tercera opció: que així com ja hi ha hagut dos trànsfugues d’electes per la llista de Vox, n’hi hagués altres dos —es coneix que, en efecte, hi ha una parella de diputats que estan enfrontats a la direcció balear i espanyola— que assegurarien l’absoluta tranquil·litat per al PP.
La ruptura delirant
La predisposició a negociar amb el PP que havia mostrat Vox durant l’estiu i els inicis de la tardor es convertí a finals de novembre en intransigència. Es notà quan de cop i resposta la portaveu parlamentària ultradretana, Manuela Cañadas, elevà el to crític durant els seus torns de les preguntes setmanals —a la sessió de control del Govern que se celebra cada dimarts— que li feia a Prohens. Què estava passant? La direcció conservadora es mostrava incrèdula. El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, intentà reconduir la situació, sense èxit. La tensió anà creixent fins que el dimarts 26 de novembre tot esclatà.
Aquell dia el PP votava amb Vox moltes esmenes —que els dos partits havien pactat prèviament— a la Llei de simplificació i racionalització administratives que impulsava el Govern. La portaveu del grup parlamentari popular, Marga Duran, indicava als seus companys a cada ocasió el sentit del vot de la forma habitual —amb un dit en alt, o dos o tres—, però a còpia de repetir la mateixa acció una vegada i una altra s’equivocà quan arribaren les esmenes que no estaven pactades. Es tractava de totes les ideològiques de Vox que aspiraven a liquidar el català com a llengua vehicular de l’Administració pública en general i, en particular, de tot el sistema d’ensenyament balear. Els conservadors havien pactat amb els ultres que s’hi abstendrien i, així, el resultat pràctic seria que no tirarien endavant, però d’aquesta manera els d’extrema dreta podrien vendre a la seva parròquia que era el PP el que estava a favor del català i no ells. Quan arribà el moment de votar, la portaveu popular, Duran, en lloc de l’ordre d’abstenció, indicà el vot a favor. I es muntà el guirigall.
En adonar-se de l’errada, la mateixa portaveu tot d’una demanà la paraula per explicar el que havia passat i demanà a la Mesa que acceptàs una nova votació. El Reglament de la cambra ho permet sempre que cap grup parlamentari s’hi oposi. I el de Vox s’hi oposà. Els del PP es quedaren estupefactes. Se’n feien creus del que estava passant. Com era possible que els ultres bloquegessin d’aquesta manera una iniciativa essencial per al Govern?
Hi hagué converses per intentar resoldre l’embolic, però els ultres no volgueren saber res de tornar a votar aquelles esmenes. En els dies posteriors i per diferents vies el PP instà Vox a posar remei a la situació sobrevinguda, advertint-li que no tenia cap sentit el que feia, perquè, si l’obligava, el Govern aprovaria un decret que rectificaria les esmenes aprovades i que no entrarien en vigor. Així ho va dir el portaveu del Govern, Antoni Costa i, també, el del PP, Sebastià Sagreras. Però Vox no escoltà raons.
El dimarts 3 de desembre la portaveu parlamentària ultra, Cañadas, intercanvià en el Parlament agres paraules per aquest motiu amb Prohens durant el torn de preguntes de la sessió de control al Govern. En el PP no entenien res. Clarament, Vox els havia fet una mena de declaració de guerra. No tenia cap sentit... fins que l’endemà ho varen entendre la mar de bé: un dels sotscaps centrals de la formació ultradretana, Ignacio Garriga, feia públic que el seu partit no aprovaria els comptes de cap govern autonòmic del PP si Feijóo no rectificava la seva posició en política immigratòria, perquè la que defensava era «molt semblant a la del PSOE».
Prohens i les eleccions
La presidenta del PP i del Govern balear s’adonà aleshores que l’actitud de Vox la deixava sense possibilitats de negociar res, perquè els ultres a les Balears seguirien la consigna de Madrid, com sempre.
Davant del panorama que se li presentava, reaccionà convocant batlles, juntes locals i altres càrrecs mitjans del PP a una reunió extraordinària, que se celebrà el diumenge 8 de desembre, en la qual els explicà la situació.
Tots els que varen intervenir a la trobada animaren la presidenta a mostrar-se inflexible amb els d’extrema dreta —«ja està bé», «això no es pot aguantar», «no podem acceptar xantatges»...— i li donaren tancat suport per intentar pactar puntualment amb l’esquerra o, si no hi havia més remei, firmar la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions avançades.
A la pràctica, la reunió serví a Prohens per espantar la bubota de José Ramón Bauzá, aquell president conservador (2011-2015) que es va fer famós per perseguir el català amb normes absurdes i que sempre va fer-se el desentès amb els que dins del PP l’advertiren —com feren alguns batlles i responsables d’agrupacions locals— que no anava pel bon camí. Per a ella Bauzá és un record que resulta un malson; sempre que en té oportunitat, malparla d’aquell antecessor seu en el càrrec i el retrata com «un error» que «no hem de tornar a cometre: a mi no em trobarà ningú en un conflicte lingüístic» com els que creava Bauzá, sol dir.
«N’ha sortit reforçada, no és que ningú la qüestionàs, però així (amb la reunió) ha demostrat que compta amb l’opinió del partit, i això (els presents) ho han agraït molt», conta un membre del comitè regional —o consell polític—, que explica que de resultes de la trobada va quedar encara més capacitada per fer «el que cregui més oportú»
A hores d’ara la majoria de la direcció conservadora no creu que calgui convocar a urnes anticipades. No de forma immediata, almenys. És bo recordar el que deia Joan Huguet —exdirigent del PP, antic senador i diputat del Parlament balear, exvicepresident del Govern i president del Consell menorquí, entre altres càrrecs, i encara ara membre del comitè regional— a l’entrevista que va concedir el setembre passat a aquest setmanari: que «Prohens aguantarà» a pesar de les amenaces de Vox. Tres mesos més tard, i després de la pròrroga dels comptes a conseqüència de la nova crisi entre els ultres i els conservadors, es reafirma en la mateixa opinió: «No hi haurà eleccions, Prohens aguantarà amb pactes puntuals amb l’esquerra si és possible, però encara que no fos així no veig un escenari d’avançament electoral».
La presidenta li donava la raó la setmana passada quan descartava convocar a urnes: «No es preveuen», asseverà. Ara bé, de manera un poc enigmàtica afegia que «les eleccions no s’anuncien, es convoquen».
De moment, Prohens intentarà governar amb pactes puntuals amb l’esquerra. De moment, ja ha pactat per primer cop amb PSOE i Més per Mallorca, davant la irritació de la formació d’ultradreta: el PP deixà caure la derogació de la Llei de memòria democràtica que volia Vox i, a canvi, els citats partits d’esquerra no li posaran cap obstacle per aprovar la rectificació de l’errada de la votació abans esmentada.
És un exemple de l’estratègia que possiblement intentarà posar en pràctica Prohens a partir d’ara: explorar les opcions de pactes puntuals amb una formació progressista o més per poder governar en minoria —i tampoc es pot descartar que torni a intentar-ho amb els ultres— i així —i amb els comptes prorrogats— anar ajornant l’opció de convocar eleccions.
Eleccions
El motiu per no voler convocar comicis anticipats —llevat que sigui impossible qualsevol alternativa— és la incertesa sobre el que podria passar. A les Illes mai s’han convocat en solitari. Sempre s’han celebrat sota l’aixopluc d’eleccions el mateix dia amb la resta de comunitats autònomes de règim comú. Uns comicis en els quals el vot en clau espanyola cada cop és més intens. Si s’analitza el sufragi sobre el cens —que serveix per veure la penetració social de cada oferta electoral— des del 1999 fins al 2023, s’observa que mentre el vot espanyol ha crescut sobre el total dels electors el 9,6%, l’autoctonista —regionalista i nacionalista— ha caigut el 32,4%.
Una convocatòria d’eleccions exclusivament per a les Balears és probable que tingués una participació menor a la mitjana de les convocatòries que s’han fet fins ara, que és del 60%, perquè el vot en clau espanyola previsiblement no s’activaria tant com és habitual. Això restaria prou potencial a les sigles que s’alimenten d’aquest tipus de sufragis —PP, PSOE, Vox i Podem— i al mateix temps obriria la possibilitat que els autoctonistes —Més per Mallorca, Més per Menorca i el PI— augmentessin prou el respectiu suport relatiu sobre el vot emès, ja que amb una abstenció superior el mateix nombre de suports absoluts suposaria més percentatge sobre els sufragis emesos i, per tant, més representació. Per exemple: el PI va quedar l’any passat 1.800 paperetes per sota del llindar del 5% que dona entrada al repartiment d’escons; doncs bé, en una potencial convocatòria anticipada bastaria que l’abstenció fos mig punt percentual superior i que la formació regionalista repetís el nombre de vots per tenir assegurada la representació.
L’increment potencial de l’abstenció i la baixada del vot en clau espanyola fa ser molt prudents a PP i PSOE a l’hora de parlar de comicis avançats. El 2019 es va especular força a Palma amb el fet que la socialista Francina Armengol podria avançar eleccions, i, de fet, dins del seu partit hi hagué veus que així li ho aconsellaren, però ella refusà de pla la possibilitat. Ara és el torn de la popular Prohens. Ben segur que no li fa gens de gràcia l’opció de convocar a urnes en solitari. Ho evitarà, si pot. De moment intentarà pactes puntuals amb l’esquerra, però a mitjà termini qui sap què pot passar.