Aquest dissabte a les 20:00 hores se sabrà qui liderarà la nova etapa d’Esquerra Republicana. Els 8.000 militants de la formació –1.500 menys que fa cinc anys– hauran de triar telemàticament entre la candidatura d’Oriol Junqueras, que presideix el partit des del 2011; i la liderada per Xavier Godàs, representant del corrent identificat amb la secretària general del partit –qui també ocupa aquesta posició des del 2011– i actual presidenta en funcions, Marta Rovira.
El camí per arribar a aquest punt no ha sigut senzill, i tot fa pensar que el que vindrà a partir de diumenge serà encara més difícil. Les candidatures mantenen postures aparentment irreconciliables i el moment polític del partit no és gens senzill després dels últims resultats electorals. La pèrdua de la presidència de la Generalitat, la davallada a les eleccions municipals un any abans, el fracàs en les eleccions europees o la discutida investidura de Salvador Illa són només alguns exemples d’aquesta situació, però no els únics.
Perquè a can ERC, durant els mesos previs al congrés, la tònica dominant a sigut l’assenyalament intern entre les dues principals candidatures, que s’han acusat mútuament del moment delicat que viu el partit quan el cert és que les dues parts l’han propiciat. Un exemple en aquest sentit va ser la postura davant la investidura del president català, Salvador Illa, que va comptar amb suports i rebuigs per part de membres dels dos sectors i finalment va ser aprovada pel conjunt de la militància per un marge ben estret.
La guerra continua
Tot i així, la guerra continua, i ho fa amb una intensitat que complica la pau interna del partit en el futur. A aquesta batalla s’ha sumat Foc Nou, que després de quedar fora de la cursa pel control del partit ha acusat Junqueras de no haver activat els protocols per assetjament sexual a finals del 2019. En aquell moment Alfred Bosch, candidat a la secretaria general del partit amb Foc Nou, exercia com a conseller d’Acció Exterior i va veure implicat el seu cap de gabinet, Carles Garcias, en una investigació per assetjament sexual que ara ha tornat a situar-se en l’agenda del partit, tot i que Garcias va ser destituït al gener del 2020.
Junqueras, que ha denunciat “joc brut” per part de Bosch, ha trobat en aquest afer una incomoditat inesperada de cara a la seua reelecció, i ha acusat l’exconseller de “faltar a la veritat”. Tot i així, l’aspirant a presidenta del partit amb Foc Nou, Helena Solà, va rebre l’oferta per part de l’equip de Junqueras de presidir el Consell Nacional d’ERC si donaven suport a la candidatura aquest dissabte, però aquesta opció va ser rebutjada.
El paper de Foc Nou
Mentrestant, des de Foc Nou continuen oberts a parlar amb les dues candidatures, però no n’han demanat el vot per a cap. Sí que han animat els seus membres i simpatitzants a “votar en consciència”, i el cert és que si la “consciència” de l’entorn d’aquesta candidatura fa cas de les conclusions que Foc Nou ha tret, els vots aniran a parar a Nova Esquerra Nacional, la candidatura rovirista que lidera Xavier Godàs.
Segons el gràfic publicat per Foc Nou, el “compliment de les condicions” que aquesta candidatura va proposar a les dues que es disputaran el lideratge del partit ha estat molt més respectat per Nova Esquerra Nacional que per Militància Decidim. La candidatura de Godàs s’hauria compromès a treballar per aconseguir la independència de Catalunya l’any 2030, a activar una consulta “vinculant” a la militància sobre l’acord amb el PSC el mes d’agost, a “modificar els estatuts per evitar acumulació de càrrecs” i a garantir una auditoria externa sobre l’estructura B del partit, la que ha protagonitzat episodis tan desagradables com els cartells contra els germans Maragall o operacions de falsa bandera. Des de la candidatura junquerista només s’han compromès a acceptar aquesta última condició.
El futur
Però, seran suficients aquests arguments per fer canviar el desenllaç més probable? El passat 30 de novembre Oriol Junqueras va aconseguir 3.157 vots de la militància (48,3%). Nova Esquerra Nacional i Foc Nou en sumaven 3.132 (47,9%). És molt difícil pensar que els 824 vots que va rebre Foc Nou vagen a parar a Nova Esquerra Nacional sense que hi haja hagut un pacte explícit. I també es preveu complicat que la candidatura de Junqueras perda vots en la segona volta.
Tot i així, entre la militància ningú no vol donar res per fet. El que sí que preocupa al partit és l’endemà del congrés i l’evolució que seguirà un partit dividit no per la qüestió ideològica, sinó per hipoteques personals entre els dirigents dels últims anys que ara se’n disputen el control. Aquestes últimes diferències, del tot delicades, seran les que la formació haurà d’afrontar si es vol recosir internament. Un verb, recosir, constantment utilitzat en aquest context precongressual, però que no ha estat gens practicat.