Arreu del domini lingüístic hi ha onze universitats en què es pot cursar el grau de Filologia Catalana. Des d’Alacant fins a Perpinyà i des d’Andorra fins a les Illes, són moltes les facultats que ofereixen aquesta oportunitat a alumnes que no sempre són conscients de la possibilitat del grau.
I és que la filologia catalana és una disciplina que desperta interès, però no sempre genera prou confiança en l’alumnat perquè s’animen a fer d’aquesta passió una professió. La creença generalitzada que el grau aboca únicament a la docència és un dels tòpics que el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya vol desmentir.
Perquè, de fet, el nivell d’inserció laboral del grau és ple. I cal pensar que això és perquè la filologia catalana ofereix moltes més possibilitats que les relacionades estrictament amb l’ensenyament. L’assessorament lingüístic, el món editorial, la promoció lingüística, l’escriptura o l’impuls del català en l’àmbit digital i de les xarxes són altres possibilitats, tal com evidencia la campanya impulsada pel Departament de Política Lingüística, que des que es va iniciar ha acumulat una trentena d’alumnes més matriculats en aquesta disciplina.
Eixides
La Generalitat de Catalunya i també la Xarxa Vives d’Universitats, que agrupa els centres acadèmics del domini lingüístic, han constatat la manca de professionals formats en filologia catalana per a dur a terme feines que són sol·licitades.
El grau d’inserció laboral entre els graduats en Filologia Catalana és del cent per cent. Fins i tot molts dels qui cursen aquests estudis treballen mentre els estan acabant. I els estudis permeten una polivalència que no sempre es troba en altres disciplines. A banda de l’ensenyament de llengua i literatura a secundària, de l’ensenyament per a adults, en formació professional i de la docència universitària, la filologia catalana és una porta d’accés a oficis com ara l’assessorament lingüístic, la dinamització lingüística, l’acollida, el món editorial, la lexicografia, la gestió cultural, la traducció o la recerca en tecnologies lingüístiques.
Fins i tot algunes d’aquestes feines es poden desenvolupar tant dins del domini lingüístic catalanoparlant com també a l’exterior, ja que el català s’ensenya en universitats estrangeres a través de convenis i té ús acadèmic i professional molt més enllà del nostre entorn.
Món editorial
Una de les oportunitats que ofereix el grau de Filologia Catalana és la incorporació laboral al món editorial, on els creadors, els editors, els dinamitzadors i els assessors lingüístics comparteixen espai.
Els assessors lingüístics ofereixen un conjunt d’actuacions que tenen com a objectiu resoldre dubtes i mancances lingüístiques dels usuaris d’una llengua i millorar la qualitat lingüística de les comunicacions. És la definició que dona el portal Argumenta de la Universitat Autònoma de Barcelona, que recorda que aquests serveis els ofereixen tant l’Administració com empreses privades —en editorials, mitjans o gabinets de comunicació, entre altres. La correcció, tan necessària en aquests àmbits esmentats, també entra dins d’aquests paràmetres.
De la mateixa manera, els dinamitzadors literaris s’encarreguen de promoure la literatura a través de cursos, actes i activitats organitzades també per empreses o per l’Administració a fi d’acostar els nostres autors al públic general i adaptant-ne les obres al públic concret a qui cal adreçar-se. En aquest sentit, es poden trobar des de conferències fins a obres teatrals dirigides al públic més jove, passant també per l’organització d’exposicions o de qualsevol material o esdeveniment que tinga l’objectiu d’incentivar la literatura.
Un altre entorn laboral accessible a través de la filologia catalana és la investigació sociolingüística, que estudia la relació entre el llenguatge i la societat i cada vegada té més interès en un context de globalització que genera canvis en el llenguatge i també més interès per aquest fenomen tan evident. Un altre exemple seria el de la investigació en intel·ligència artificial, una eina moderna totalment útil per a aprendre llengües i perfeccionar-ne el coneixement que requereix professionals investigadors perquè el català mantinga un bon posicionament dins d’aquest nou univers.
Compromís social
El grau de Filologia Catalana exigeix un compromís personal i públic amb la disciplina, tal com exigeix qualsevol altre estudi cursat durant anys i en el qual els alumnes s’especialitzen per a exercir un ofici concret que caldrà desenvolupar des del respecte, la lleialtat i l’estima a la professió.
En aquest sentit, si bé promoure la llengua catalana a través de la docència ja és un compromís amb l’idioma, hi ha altres maneres de practicar aquesta promoció més enllà de les aules. Per exemple, els dinamitzadors lingüístics s’encarreguen de dur a terme accions de sensibilització i promoció de l’aprenentatge i l’ús d’una llengua que generalment està en situació de minorització, com és el cas del català.
L’acollida lingüística, d’altra banda, serveix en aquest sentit per a obrir la porta del català a les persones nouvingudes que s’integren en la nostra societat a través de la nostra llengua. Hi ha també altres maneres d’expandir l’idioma, principalment a través de les noves tecnologies. Impulsar el català al món digital i a les xarxes a través de les tecnologies del llenguatge és una de les actuacions fonamentals per a fer sobreviure el català en els nous contextos digitals, i també és una feina remunerada i un altre dels exemples que desmenteixen que la filologia catalana es limita només a l’àmbit docent o estrictament acadèmic. Un àmbit, aquest últim, que per descomptat representa una gran oportunitat laboral i un lloc de treball segur per a aquells que en tinguen vocació. Si la vocació no està del tot contrastada, cal recordar que aquells que vulguen practicar la docència ho poden intentar sense necessitat de tindre el màster de formació de professorat durant una temporada, una vegada acabat el grau.
Més enllà de les eixides laborals i de les possibilitats d’aprofitar aquests estudis, hi ha també un factor que no sempre es té en compte i que cal considerar: com diu la influenciadora Aida Roca, dedicar el 5% de la vida a fer una carrera poc engrescadora havent renunciat a fer el grau que realment desperta interès no és, segurament, la millor decisió possible.
Exemples pràctics
Blanca va estudiar el grau de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant i tot seguit va fer el màster de professorat. En canvi, sabia que la docència no era la seua prioritat i actualment treballa per a una empresa de Madrid en un projecte de transcripció en català. La seua feina consisteix principalment a transcriure vídeos a les diferents variants del català amb l’objectiu d’ensinistrar la intel·ligència artificial perquè aquest instrument, a poc a poc, entenga i utilitze el català. Per a Blanca, aquest treball és un privilegi, en tant que li permet estar en contacte amb persones d’arreu del domini lingüístic, i li serveix per a potenciar un altre vessant de la carrera que no és la més comuna.
Un altre exemple és el de Gemma, que es va graduar en Filologia Catalana en només dos anys després d’haver fet anteriorment Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, ja que aquestes carreres comparteixen assignatures. Després de fer un postgrau d’assessorament lingüístic i serveis editorials va fer unes pràctiques a la Universitat Oberta de Catalunya i va ser contractada a mitja jornada. Tot seguit, va anar a parar a editar textos de mitjans de comunicació a través d’empreses subcontractades i va acabar sent contractada per una agència de correcció i traducció. Finalment, va acabar desenvolupant aquesta feina, però com a autònoma, treballant també per a editorials i per a empreses que compten amb serveis públics externalitzats.
Pel que fa a Pere Joan, procedent del País Valencià, després de graduar-se en Filologia Catalana va fer un postgrau de correcció i assessorament lingüístic a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va dedicar cinc anys a la docència entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès, però finalment ha optat per dedicar-se a la correcció i l’assessorament. Actualment, treballa per a À Punt com a traductor audiovisual, s’encarrega dels subtítols i fa també d’assessor lingüístic en la televisió pública valenciana. D’aquesta manera, es dedica a corregir i assessorar periodistes de la televisió i a corregir els textos de les notícies de televisió, ràdio, xarxes i web, i també aconsella els periodistes a l’hora de pronunciar paraules i millorar l’expressió oral.
Maria, que ara és mestra a Tarragona, també es va dedicar a la televisió treballant com a lingüista per a dues sèries de la televisió pública valenciana, L’Alqueria Blanca i La Vall. I Xavier, veí de Xàtiva, va ser pioner a l’hora d’evidenciar les possibilitats que ofereix Filologia Catalana més enllà de la docència; sense haver acabat la carrera, es va incorporar al món del periodisme, al qual es dedica des de ja fa tres dècades.
Són només alguns exemples que evidencien que el grau de Filologia Catalana permet obrir portes molt més enllà de la docència. Amb el pas del temps i la irrupció de noves tecnologies, cal pensar que aquestes portes s’aniran multiplicant.
Al web Tria Filologia Catalana es pot trobar més informació sobre els avantatges a l’hora d’escollir aquest grau.