La cultura perd sentit si no es posa al servei de la ciutadania. Amb aquesta premissa la Generalitat de Catalunya planteja, a través del Departament de Cultura que lidera Sònia Hernández Almodóvar, un pla per a aquesta legislatura que té com a objectiu situar la cultura al centre i garantir els drets culturals entre la ciutadania.
Els drets culturals estan reconeguts com a drets humans per part de l’Assemblea General de l’ONU per la UNESCO i per la Declaració Universal de Drets Humans proclamada el 1948. En canvi, els drets culturals no sempre són una matèria visible en la quotidianitat social o política.
Ara, des del Departament de Cultura es fa una aposta per protegir-los i per difondre’ls amb cinc eixos prioritaris per a aquesta legislatura, que tindrà vigència —si no hi ha sorpreses— fins al 2028. Aquests són la garantia dels drets culturals a través de l’impuls de les arts i la cultura en l’educació, l’accés universal i la participació cultural; la consolidació d’un sistema cultural fort i ben vertebrat; l’impuls de la creació artística, amb la valorització del patrimoni com a element d’identificació col·lectiva; i l’enfortiment de la cultura digital i audiovisual per guanyar presència en un món globalitzat en què les cultures dominants acostumen a imposar-se i a relegar les minoritàries.
Si la cultura catalana està “en un bon moment”, tal com va afirmar la consellera Hernández Almodóvar quan va presentar el seu pla per a protegir els drets culturals, el progrés no serà òptim ni complet “si la cultura no es posa al servei del conjunt de la ciutadania i no repercuteix en polítiques que situïn les persones al centre”.
De fet, el moment actual de la cultura catalana coincideix amb xifres rècord d’espectadors i també de producció. Cal, però, que les creacions musicals, artístiques, escèniques, cinematogràfiques o les galeries en què es diposita el patrimoni arriben més lluny. A tants ciutadans i ciutadanes com siga possible. És això el que s’intenta des del Departament de Cultura amb el treball per garantir els drets culturals amb un accés universal als equipaments i als serveis en igualtat de condicions, “superant barreres físiques, cognitives, econòmiques, culturals o generacionals que allunyen moltes persones de la possibilitat d’accedir-hi amb plenitud”, va dir la consellera.
Propostes
Amb aquesta intenció, el Departament treballa en el desplegament del Programa per la presència de les arts i la cultura en l’educació, que pretén introduir l’àmbit de les arts en el món educatiu i desenvolupar en els més menuts i joves un interès per la cultura que s’inicie des de les edats més primerenques.
Una altra de les mesures és el programa per a ciutadans amb rendes baixes per tal que aquells que tenen menys recursos no troben en aquest hàndicap un impediment per accedir als equipaments culturals. Per capgirar aquesta realitat, des del Departament s’ha dissenyat una estratègia amb mediadors culturals que posaran en contacte els usuaris i els equipaments en coordinació amb el Departament de Drets Socials i amb les entitats del tercer sector.
Un altre problema per accedir a la cultura pot ser el de l’edat, i per això dins d’aquesta estratègia es preveu el desplegament d’una iniciativa per a acompanyar la gent gran als espectacles i a les activitats culturals per tal que ningú es quede enrere a l’hora de gaudir de la cultura.
D’altra banda, com que la garantia dels drets universals interpel·la a tothom, totes les institucions, equipaments, agents públics i privats del món de les arts i de la cultura en general s’implicaran en aquesta feina que contempla, també, la revisió i l’actualització del Pla d’equipaments culturals de Catalunya. L’objectiu és ampliar les potencialitats d’aquestes instal·lacions orientant-les cap a la garantia dels drets culturals a través d’un Pla d’equipaments i serveis culturals de Catalunya 2025-2035.
A banda, aquest pla promourà una xarxa d’equipaments culturals de proximitat que seran públics i privats i que seguiran els criteris indicats des del sector a escala local per tal d’adequar-los a la necessitat i a la idiosincràsia de cada territori. A més, la creació i la reforma d’equipaments cultural als pobles seran finançades amb una nova línia de suport.
Més enllà dels equipaments, la Generalitat també aposta per l’impuls d’una xarxa de residències de creació que acollirà artistes catalans i internacionals per facilitar el desenvolupament de les seues aptituds i afavorir-ne l’intercanvi. Al seu torn, les beques per a la creació artística es veuran reforçades i es posaran en marxa programes tals com el de l’impuls de la música d’arrel o el Pla estratègic del patrimoni català 2030, que es continuarà ampliant.
De fet, un dels grans reptes és el de la socialització del patrimoni, i en aquest aspecte calen inversions que es duran a terme amb iniciatives com ara l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) o la segona fase d’Els Ulls de la Història, un projecte que s’ajuda de la realitat artificial per fer accessibles els museus i la cultura a tothom.
Pel que fa al sector audiovisual, el Departament de Cultura enfortirà el projecte Catalunya Media City i ampliarà l’edifici Turbines de les Tres Xemeneies del Besòs perquè aculla espais universitaris i de recerca en aquest àmbit. Al seu torn el Parc Audiovisual de Catalunya, situat a Terrassa, serà ampliat, i el Pla de cultura digital 2026 també es continuarà incentivant.
Tot això, però, ha de comptar amb un suport compromès i transversal al darrere. És per això que la consellera Hernández Almodóvar ha anunciat l’objectiu de segellar un Pacte Nacional per la Cultura, que serà l’eina per garantir els drets culturals de la ciutadania a través del consens social i polític que requereixen aquesta mena d’acords, que la consellera reconeix difícils, però que considera també que són imprescindibles.
Tal com deia la mateixa Hernández Almodóvar, “la cultura és un dret: n’estem convençudíssims”, ja que “ha de ser motor de progrés i una eina imprescindible de cohesió social i per a l’empoderament”. Aquest “paper central” que el Govern de Catalunya vol atorgar a la cultura encaixa amb la consideració que té com a quart pilar de l’estat del benestar. Ara, mentre el Pacte Nacional per la Cultura s’explora a través d’una metodologia que està definint el secretari general del Departament, Josep Maria Carreté, la cultura mira de ser situada al centre de l’agenda d’un país que deu a aquest àmbit la seua pròpia existència.