El desastre que ha patit el País Valencià ha impactat de ple en la classe política balear. Des d’aleshores la polèmica sobre edificacions a les zones inundables a les Illes, més en concret a Mallorca —que és on més risc hi ha i on s’han esdevingut les pitjors catàstrofes—, marca l’agenda parlamentària. El PP i l’esquerra —PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem— intentaren arribar a un acord per aprovar una reforma normativa que suposàs la prohibició d’edificar en àrees sotmeses a potencial inundació, però l’acord no va ser possible.
La situació legal a hores d’ara és pitjor que la que existia fa un any. Totes les àrees territorials sotmeses a perills de torrentades estaven fins aleshores sota la norma legal de no poder construir-s’hi noves edificacions, amb l’excepció d’equipaments. La qual cosa mereixia la crítica dels experts en la gestió del territori perquè, raonaven, no té cap ni peus permetre que es pugui construir per exemple un col·legi en una zona potencialment inundable.
Amb la nova majoria política PP-Vox el panorama legislatiu va empitjorar fort ferm. Ara fa un any el Govern de Marga Prohens anuncià un decret llei de reformes de normes urbanístiques que, entre d’altres coses, preveia la possibilitat de construir edificis d’habitatges en àrees inundables. L’esquerra posà el crit al cel, experts geògrafs protestaren, els ecologistes criticaren la intenció... però l’Executiu l’aprovà. Com és preceptiu en aquest tipus de norma, posteriorment s’havia de convalidar pel Parlament.
Després de la catàstrofe de València, just abans de la convalidació parlamentària de l’esmentat decret, el Govern Prohens s’adonà que el cost polític d’imposar la possibilitat de fer cases en zones que podrien ser víctimes de torrentades era massa alt. I oferí a l’oposició canviar el que preveia la futura llei perquè no es pogués construir en àrees inundables. La negociació no va donar fruit, però, així i tot, el Govern ha assegurat que canviarà, mitjançant un nou decret, aquest aspecte concret i que, per tant, es prohibirà l’edificació d’habitatges en aquestes àrees perilloses.
L’oposició no es refia gens ni mica. I mentrestant espera a veure què fa el Govern, li ha exigit mesures complementàries. Més per Mallorca vol que els Pressupostos de 2025 incorporin una partida d’almenys 25 milions d’euros —amb la intenció de repetir-ho tres anys més, com a mínim— per a l’adquisició de «cases legals en zones de risc d’inundació» amb l’objectiu de «renaturalitzar i adaptar els espais per fer front al canvi climàtic», és a dir esbucar les edificacions. I el PSOE reclama que es decreti «una moratòria» que eviti que es presentin projectes de construcció a àrees inundables abans de la rectificació legal anunciada.
Segons un recent informe publicat pel diari Última Hora, a partir del Pla hidrològic de Balears, existeixen a Mallorca més de 40 quilòmetres de torrents que són susceptibles d’inundar àmplies zones per les quals passen. Per les seves característiques presenten potencials puntes de cabal semblants a les que portà el Torrent de ses Planes quan inundà —amb un cabal que arribà a ser semblant al del riu Ebre— el poble de Sant Llorenç ara ha fet —l’octubre— sis anys, amb el tràgic resultat de 13 persones mortes. Alguns dels trams d’aquestes torrents passen per zones habitades.
La tragèdia de Sant Llorenç va parèixer que conduiria la classe política balear a prendre’s seriosament el risc de desastres provocats per fortes pluges i les conseqüents torrentades. Però sis anys més tard el torrent que va inundar aquell poble segueix exactament com estava en aquella fatídica ocasió. És vera que s’aprovà un projecte per fer-hi obres que permetin minimitzar el risc, però l’extremadament lenta burocràcia ha fet que l’execució s’allargui en el temps i pareix que les obren no podran estar llestes fins a finals de 2025, com a prest.
Al respecte el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Balears va advertir el gener d’enguany que en cas que plogui el mateix que va ploure fa sis anys «es repetiria» la inundació. «Passaria exactament el mateix», va dir la degana dels enginyers, Sara Lobato: «És imprescindible posar-se a fer les obres» de forma immediata, i no només a Sant Llorenç sinó que també s’ha d’actuar a altres torrents que passen per zones poblades, advertí.
Les previsions d’actuació existeixen, però tot s’endarrereix tant que els experts —geògrafs, els citats enginyers...— es desesperen davant la lentitud administrativa i la possibilitat que es repeteixin els mateixos drames.
La tragèdia de Sant Llorenç no va ser la primera que han patit les illes Balears. Els registres històrics en mostren moltes més. La més greu fou la inundació de Palma de 1613 provocada pel desbordament del torrent de Sa Riera en passar per la capital, amb el resultat d’uns 5.000 morts, aproximadament una quarta part de la població de la ciutat. De resultes del desastre es va desviar el llit del torrent per evitar que tornàs passar quelcom semblant. Però Palma ha crescut i ara hi ha noves zones de risc. Especialment perilloses són les àrees inundables on s’han edificat habitatges de forma il·legal o que han quedat fora d’ordenació.
No cal anar a registres històrics tan llunyans per constatar torrentades mortals. Abans de Sant Llorenç, Mallorca va experimentar el 1989 una altra desgràcia de la mateixa naturalesa. En aquest cas a Portocolom (Felanitx) on moriren dues persones ofegades als baixos inundats d’un hotel situat a la desembocadura natural d’un torrent que va baixar amb un gran cabal per pluges molt intenses. Talment, allà segueix l’hotel i tota la zona de potencial inundació s’ha urbanitzat fort ferm durant aquests últims 35 anys, durant els quals l’Administració no hi ha actuat.