Vox ha tombat els Pressupostos balears de 2025 en la comissió parlamentària que els tramita. En teoria per raons lingüístiques, perquè el Govern no s’avé a a liquidar el català com a llengua vehicular de l’administració i l’ensenyament. No és definitiu perquè haurà de ser el plenari el que els aprovi o rebutgi, en una votació que està previst que se celebri la setmana abans de les festes d’hivern. Però tot indica que el partit ultra està decidit a deixar Marga Prohens sense comptes.
A no ser que apareguin dos trànsfugues més entre els sis diputats de Vox, el Govern no tendrà Pressupostos per a l’any que ve. La possibilitat d’un nou trencament del grup parlamentari ultradretà no és desbaratada. D’ençà les eleccions de maig de 2023, a les quals en va aconseguir vuit, n’ha perdut dos -que ara estan en grup mixt-i se sap que hi ha dos altres diputats -encara sota la disciplina del grup- que estan profundament enfrontats amb la direcció.
La direcció de Vox intenta vestir la decisió de no votar els comptes del Govern del PP com a resultat d’un enfrontament per qüestions de política lingüística. Segons la visió ultra que ha fet pública la portaveu del grup parlamentari, Manuela Cañadas, els dos partits estan ara davant d’una oportunitat de futur de convertir en realitat legislativa l’errada del PP del dimarts de la setmana passada, quan votà equivocadament a favor d’una esmena ultra que eliminava el català com a llengua vehicular de l’ensenyament i de l’administració pública. El PP ha dit que emetrà un decret per rectificar: «no canviarem res, el català seguirà essent llengua vehicular», diu el portaveu del partit conservador, Sebastià Sagreras. Però des de Vox volen consolidar el canvi. Segons Cañadas si el PP no rectifica la seva actitud i no accepta modificar les lleis educatives perquè el català deixi de ser llengua vehicular i que el 50% de les matèries s’imparteixin en castellà el seu grup votarà en contra dels comptes en el Parlament -votació prevista per la setmana abans de le festes d’hivern- i, en conseqüència, el Govern es veurà obligat a prorrogar-los.
En el PP no entenien res de l’actitud ultra. Almenys en primera instància. El seu portaveu, Sagreras, s’afanyava en insistir en que calia negociar per arribar a un acord. Missió impossible.
Els conservadors feia dies que ja s'ensumaven qualque cosa. El dimarts dia 3 de desembre Prohens i Cañadas -durant la sessió de control parlamentari al Govern- tingueren un intercanvi agre de retrets per la qüestió lingüística. Quedava clar que els ultres tenien ganes de brega, de no arribar a un acord, d’obrir una guerra total amb el PP. Què estava passant?
Es va saber el dia següent, dimecres. Gairebé al mateix temps que Cañadas intentava convèncer els periodistes que «si no hi ha Pressupostos» serà «perquè el PP no vol negociar» les seves obsesions anticatalanistes, Ignacio Garriga, un dels sotscaps del moviment espanyol d’extrema dreta, confessava el que passava: que la direcció central havien ordenat a les seves delegacions a les comunitats on hi ha governs del PP que no negociïn els comptes de 2025 si Alberto Núñez Feiijó «no rectifica la política immigratòria» perquè, al seu entendre, «s’està acostant» a la «del PSOE».
No és res de nou. Els ultres ja intentaren obrir la guerra total amb el PP per aquesta qüestió el juliol, com es recordarà. Va ser just després que Vox abandonés la internacional ultra de Giorgia Meloni per entrar en la dirigida per Marine Le Pen i Viktor Orbán. Aleshores no acabaren d’obrir les hostilitats contra els de Feijóo. Ara sembla que sí. O almenys és el que pareix, si bé és cert que ja ho pareixia l’estiu passat.