D’entrada des de Matriotes volem manifestar tot el nostre suport a la periodista Mar Bermúdez, que va denunciar el director del mitjà Principal, Saül Gordillo, ara ja condemnat a un any de presó per agressió sexual. Així mateix, també volem mostrar el nostre rebuig i indignació davant l’article del director d’El Punt Avui, Joan Vall Clara, publicat en aquest mateix diari el dimecres 27 de novembre. Vall Clara referma el compromís de seguir mantenint en plantilla Gordillo al·legant que no li vol retirar “el dret al treball i a guanyar-se la vida en dignitat”. Tenint en compte aquestes declaracions, exposem els següents punts:
En primer lloc, quan un superior agredeix sexualment una treballadora, a qui se li ha violat el dret al treball i a guanyar-se la vida amb dignitat és a la persona agredida. Si aquest agressor segueix en plantilla, en aquell o cap altre mitjà, sense que es prenguin mesures per evitar que torni a agredir i sense reparar el dany causat a la persona agredida, s’incompleix el dret al treball i a guanyar-se la vida de les dones que treballen amb ell. A més, tenir un espai en un mitjà de comunicació és tenir un altaveu públic que permet acumular poder, influència i capital social. És a dir, és un privilegi que cap agressor no ha de tenir i que no ha de ser confós amb el dret a guanyar-se la vida dignament. La declaració de Vall Clara és enganyosa i confon oportunament distincions elementals entre drets, deures i privilegis.
En segon lloc, les agressions sexuals a les periodistes i la complicitat amb els agressors són una vulneració del dret a la informació de la ciutadania. Una periodista que no pot treballar en condicions és una periodista que no pot fer bé la feina. Gordillo ha rebut suport per part de Vall Clara i d’altres periodistes d’El Punt Avui –com Tura Soler– amb articles d’opinió on es qüestiona el relat de la denunciant recorrent a mites comuns de la cultura de violació. Això constitueix un acte de desinformació que infringeix l’obligació dels periodistes de presentar una informació veraç, honesta i rigorosa que sigui crítica amb el poder, incloent-hi el poder masclista. Atenent a la Llei 5/2008 del dret a les dones a erradicar la violència masclista, el descrèdit a la denunciant des d’un mitjà de comunicació es pot considerar una forma de violència masclista en l’àmbit de l’esfera pública.
En tercer lloc, tenint en compte els posicionaments obertament independentistes d’El Punt Avui, volem denunciar que emparar un agressor dins els cercles independentistes representa un atac al moviment independentista en el seu conjunt perquè condona la violència contra la meitat de la seva gent. El suport a Gordillo forma part del contínuum de violència que pateixen les dones independentistes a causa del seu gènere i opció política, i que abasta des de les tortures i agressions de la policia espanyola fins les agressions sexuals i l’assetjament viscuts en els partits polítics i entitats socials.
Saül Gordillo ha estat un dels periodistes més poderosos de Catalunya. Allò que li ha permès agredir sexualment una altra periodista ha estat, precisament, la seva doble posició de privilegi: la laboral i la de gènere. Evitar que treballi als mitjans no és negar-li el pa, és retirar-li els privilegis que li han permès agredir amb la complicitat dels seus iguals. Les agressions sexuals, com altres formes de violència masclista, són delictes polítics. Tenen una justificació ideològica –el masclisme– i compten amb el suport d’una societat catalana que fins ara les ha tolerat i ha protegit qui les comet. La seva finalitat és exercir el domini dels homes sobre les dones. Cal que les mesures per erradicar la violència masclista s’enfoquin a reparar les víctimes, evitar que els agressors tornin a agredir i aconseguir que l’entorn no permeti cap més agressió.
És per això que exigim les accions següents:
- L’acomiadament de Gordillo de El Punt Avui. En cas de no fer-ho, que les administracions públiques retallin el finançament que atorguen a El Punt Avui. Cap administració pública pot ser connivent amb res que hagi vulnerat i vulneri els drets humans. Compartim així, doncs, les demandes d’onze universitats catalanes, el Col·legi de Periodistes i el Consell de la Informació de Catalunya, de no concedir finançament públic a entitats que violen el codi deontològic de la professió periodística, que inclou el compromís a no fomentar la discriminació, els prejudicis o l’odi. Així mateix, instem als subscriptors i lectors del diari a fer boicot al mitjà fins que no es prenguin les mesures necessàries.
- La retirada del Premi de Periodisme no Sexista que l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya li va atorgar a Tura Soler el passat 21 de novembre.
- L’establiment, a tots els mitjans catalans, de protocols de prevenció contra les violències masclistes i plans d’igualtat, a fi de prevenir, detectar i abordar les violències que puguin patir les treballadores dels mitjans i a rehabilitarles.
Efectivament, Joan Vall Clara l’encerta quan diu que el seu deure és evitar tot tipus d’abusos. És per això mateix que, per estricta derivació lògica, ètica i també —ara sí— judicial, no pot concedir, consentir i consolidar que l’agressor segueixi ocupant els espais de poder que li van permetre d’agredir. Fer-ho és, senzillament, protegir el seu privilegi a sortir-se amb la seva impunement. Cal entendre la justícia a la llum del privilegi i, sobretot, en tant que radicalment distinta de la infinita compassió que el patriarcat reserva als homes. És obvi que Saül Gordillo té, com tots els éssers humans, el dret a treballar. Allò que no té és el dret a fer-ho en circumstàncies molt semblants a aquelles de les quals es va aprofitar per agredir. Plantejar-ho altrament no és només fal·laç, sinó pervers, injust i, sobretot, insultant per la víctima i per totes les dones que s’hauran de veure obligades a treballar amb ell.
Contra agressors i còmplices: Màtria o Barbàrie!
* Col·lectiu Matriotes està integrat per Júlia Ojeda, Anna Punsoda, Marta Roqueta, Laia Arnau, Pit-roig Vinyals, Montserrat Dameson, Anna Ortín, Núria Alcaraz, Pilar Carracelas, Anna Pagès, Natàlia Càmara, Emma Zafón, Zahia Guidoum i Aina Vidal.