Com aturar Vox

Les claus menorquina i eivissenca

Eivissa i Menorca poden ser les circumscripcions electorals que impedeixin que a Balears es formi un Govern de dretes (PP, Ciutadans i Vox) després de les eleccions de maig.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

D’ençà de la irrupció de Vox a les eleccions andaluses del passat desembre, els partits amb representació al Parlament de les Balears fan càlculs sobre si la ultradreta podrà entrar o no a la cambra illenca a les pròximes eleccions autonòmiques, que se celebraran el dia 26 de maig, i sobretot si tindrà capacitat o no de determinar la futura majoria parlamentària. Els representants de tots els partits ara representants al Parlament estan convençuts —la majoria ho expressa en privat i alguns en públic— que els ultres entraran a la cambra. La incògnita és saber amb quants diputats. L’expert en demoscòpia consultat per aquest setmanari, Gonzalo Adán, dona per fet que Vox assolirà representació segurament amb dos diputats, els quals podrien ser insuficients per assegurar una majoria conservadora PP-Ciutadans-Vox. Si en efecte no hi pogués haver pacte dretà, Eivissa i Menorca haurien estat les claus que ho explicarien.


Val a dir que a les Balears, com és prou conegut, Vox té una marca pròpia que es diu Actúa —per cert, que li discuteix el nom la plataforma d’esquerres fundada per Baltasar Garzón i Gaspar Llamazares, que vol concórrer també a les eleccions illenques—, que és l’antic Círculo Balear, l’entitat que aixoplugava l’anticatalanisme social més fanàtic, convertit ara en partit polític. El seu líder és Jorge Campos i serà probablement el cap de llista per Mallorca al Parlament. El que no es coneix és si el nom electoral de la candidatura serà Actúa-Vox o a l’inrevés, o si finalment prevaldrà exclusivament la marca general.


Sigui amb un nom o l’altre, el neofeixisme illenc té al seu favor l’onada de protagonisme polític i mediàtic que ha assolit gràcies a l’espectacular resultat cultivat a Andalusia. En el PP estan preocupats perquè creuen que se’ls menjarà prou vots a les Illes. Ho reconeixia a aquest setmanari fa tres setmanes el candidat a batlle de Palma pel PP, Mateu Isern, quan, enmig d’un debat radiofònic a IB3, confessava que “pareix que tenen molta força, si hem de fer cas del que sentim pel carrer, però no sóc capaç de calibrar quanta serà exactament i què suposarà en el nombre escons que tindran” a les principals institucions.


En contra de Vox actua el sistema illenc de circumscripcions electorals, que matisa molt la força amb què pugui entrar al Parlament. Segons el líder ultra local, Jorge Campos, “aquí farem un resultat superior al d’Andalusia” degut, al seu entendre, “al fet que la gent està farta del catalanisme”, tal com assegurà en diverses entrevistes a mitjans locals després dels comicis andalusos. Malgrat els seus desitjos, la realitat està marcada per unes circumscripcions electorals tan petites que limiten o matisen fort ferm les esperances del neofeixisme a l’hora de sumar diputats.


Les circumscripcions es corresponen amb les quatre illes. A Mallorca es trien 33 diputats al Parlament. A Formentera, 1. A Menorca, 13. I a Eivissa, 12. A la més petita de les illes el resultat pareix cantat, i Gent per Formentera (GxF) es quedarà amb l’únic escó en joc, no debades fa quatre anys va recollir a l’illa el 60% dels vots en coalició amb els socialistes, cosa que li dona la seguretat quasi absoluta que el renovarà. Inclús se’l quedaria en cas que no fes l’aliança amb el PSIB-PSOE, perquè GxF és la formació majoritària, amb diferència, de l’esquerra formenterenca i tot indica que també guanyaria les eleccions de maig a la dreta si anés tot sol. Per Mallorca podria entrar Vox al Parlament, però el fet que ja hi hagi sis partits amb representació (PP, PSOE, Podem, Més, PI i Ciutadans) fa que les expectatives realistes del ultres respecte al nombre d’escons que puguin obtenir siguin molt més moderades del que assegura el seu líder. I a Menorca i Eivissa, el fet que s’hi trien tan pocs diputats per enviar a la Cambra balear fa molt difícil, per no dir impossible, que Vox hi obtingui representació. Aquestes dues illes podrien ser les barreres que fessin avortar la possibilitat que la ultradreta forcés una majoria parlamentària dretana.

Eivissa i Menorca


Com que són tan pocs diputats els que es trien per Menorca (13) i per Eivissa (12), el nombre de partits que tenen capacitat d’obtenir representació és més limitat que a Mallorca. El 2015 varen sumar diputats per Eivissa tres formacions (PP, PSOE i Podem), i quatre (PP, PSOE, Més i Podem) foren les que sumaren per Menorca.


El psicòleg social Gonzalo Adán, especialista en estudis i enquestes electorals, director de l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES), que és l’empresa sociomètrica que des de fa prou anys s’encarrega d’elaborar les enquestes electorals a Balears que es publiquen en el diari Última Hora —i que també té una altra empresa, Sociométrica, que fa les d’àmbit estatal per a elespañol.com—, explica a aquest setmanari que en demoscòpia electoral se sol anomenar com a “partits ‘eficaços’ aquells que superen el 10% dels vots i que, per tant, tenen assegurada prou representació en escons, com és el cas de Vox a Andalusia, on va obtenir l’11% i 12 diputats”. El mateix passarà el mes de maig “a d’altres regions”, assegura; però, en canvi, “no ocorrerà igual a Balears” perquè a les Illes “la presència de partits autòctons com el PI i els dos Més (per Mallorca i Menorca) complica força el repartiment d’escons” i, al mateix temps, “el fet que a les circumscripcions de Menorca i d’Eivissa hi hagi en joc tan pocs escons fa que sigui molt més car en vots obtenir-hi un diputat, per tant hi disminueix ‘l’eficàcia’ dels partits; i, a més, el fet que hi hagi, respectivament, quatre i tres partits amb representació, fa que la probabilitat que altres formacions hi puguin entrar sigui molt baixa”.


Per tant, amb relació a Vox, Adán considera que la probabilitat que obtingui diputats menorquins o eivissencs és gairebé nul·la. “En aquest precís moment, quan parlem tu i jo [per dimecres 16 de gener] et puc dir que tinc la certesa que si les eleccions fossin demà o d’aquí a unes setmanes, Vox no obtindria representació al Parlament ni per Menorca ni per Eivissa a pesar que hi faria, en cada una d’aquestes dues circumscripcions insulars, al voltant del 7% dels vots”. És a dir, es quedaria amb claredat per sobre del tall, del mínim per entrar en el repartiment d’escons —que és el 5% dels vots—, però el fet “que ja hi hagi tants de partits amb representació i que siguin tan pocs els escons a repartir el deixaria sense diputats” a les dues illes, assegura el director de l’IBES. És un fenomen que ja passà el 2015: a Eivissa el PI va obtenir el 5,7% dels vots i a pesar de superar clarament el tall es quedà sense escó. “És molt probable, per no dir segur, que tornarà a passar enguany amb alguna candidatura”, assevera Adán.


Com tots els que fan enquestes, Gonzalo Adán vol deixar clar que “el que t’estic dient val per ara mateix, com si les eleccions haguessin de ser demà o d’aquí a unes setmanes, però tot és tan voluble que d’aquí als comicis, encara a quatre mesos, el panorama pot haver canviat”. Insisteix molt en aquest fet: “Vivim temps de molta volatilitat, des de 2015 estam en una mena de muntanyes russes demoscòpiques on tot es mou a velocitat de vertigen i canvia molt aviat, pensa que només fa dos mesos que els resultats andalusos han fet canviar totes les previsions que fins aleshores s’havien fet. Així que no donem per segur que les coses que ara valen seran les que valdran el mes de maig”.


Tot i les reserves que expressa, s’atreveix a donar quasi per fet que el partit ultra no obtindrà representació per Menorca ni per Eivissa perquè “la combinació entre l’escàs nombre d’escons en joc i el nombre de partits que ja tenen representació per cada illa deixarà, com t’he dit, el mínim per obtenir escó molt alt”, un mínim que serà superior als vots que farà Vox a cadascuna de les dues circumscripcions insulars.

El paper de Vox


Per a aquest psicòleg social —que també és professor de Psicologia de la Universitat de les Illes Balears—, tot i que Vox no obtingui representació per Menorca ni per Eivissa, “és molt probable” que sí que n’assoleixi “per Mallorca”. Com que tindrà “al voltant dels 7% dels vots a cada circumscripció, o una mica més i tot, això li donarà gairebé la seguretat de tenir dos diputats” per l’illa més gran. Cal recordar que Ciutadans va recollir el 2015 el 7,3% dels sufragis a Mallorca —l’única circumscripció on es presentà, perquè no va fer candidatura menorquina ni eivissenca— i va sumar dos diputats a la cambra balear. És la referència que permet entendre que amb una mica més de set punts percentuals els ultres podrien obtenir un parell d’escons mallorquins.


Aleshores la qüestió rellevant seria determinar quina importància tindrien aquests dos diputats: servirien per a sumar 30 (majoria absoluta) amb els escons que haguessin obtingut el PP i Ciutadans? Més que rellevant seria la clau de tot plegat. Si sumessin els tres partits, és segur que pactarien. Si, per contra, Vox no tingués la capacitat de determinar la futura majoria de Govern a les Illes, llavors el més probable seria el pacte entre el PI i l’esquerra. Els representants de les tres formacions progressistes (PSOE, Podem i Més) consideren com a segur que sense que el trio de dretes sumi 30 escons, el regionalisme, el PI, pactarà —d’una manera o d’una altra— amb ells i que així Francina Armengol podrà mantenir la presidència quatre anys més.


Gonzalo Adán no vol entrar a fer aquest tipus de valoracions polítiques, simplement analitza que “si em demanes quines probabilitats hi ha, avui com avui, que Vox o el PI tinguin la clau de tot, et puc dir que són del 50% per cadascun, perquè els escenaris que faig de distribució més probable d’escons en el Parlament després de les pròximes eleccions em surt que a la meitat dels casos Vox tindria la capacitat de sumar majoria absoluta amb PP i Ciutadans”, mentre que a l’altra meitat “evidentment seria el PI la clau”.


Així que, en resum, si la ultradreta no determina un futur Govern balear conservador serà en bona part perquè Menorca i Eivissa ho hauran evitat gràcies al fet que Vox no haurà assolit representació al Parlament per cap de les dues illes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.