Quica Sena ha mort a València a l’edat de 72 anys. Durant més de 30 anys fou el nexe entre la redacció i els subscriptors d’EL TEMPS. Sempre discreta, molt tímida, va formar part del nucli iniciàtic que va fer possible el setmanari a través de les quotes participatives que van permetre disposar d’una base econòmica prou sòlida per posar-lo en marxa. Abans havia treballat a Valencia Semanal, també en el departament administratiu.
Núria Cadenes la descrivia així en el seu reportatge retrospectiu sobre el 25è aniversari d’EL TEMPS: “Amb les seves ulleres i el gest sempre suau, Quica Sena s’ho escolta i somriu per sota el nas. Treballa a la secció administrativa del setmanari, ininterrompudament, des del bell començament. Des d’aquell abans que dèiem. Perquè encara no era i ja demanava feina, la revista. Li calien, d’entrada, subscriptors. I això és el que es van posar a fer. A fer promoció, vendre il·lusió, implicar un bon grapat de milers de persones per a dur endavant un setmanari. Depèn de tu, explicitava l’eslògan amb què es presentava el projecte per pobles i ciutats. Encara no se sabia qui hi escriuria ni ben bé quina forma prendria ni res. Només que seria íntegrament en llengua catalana, que tindria vocació europea, que el seu àmbit referencial serien els Països Catalans, que l’editava Eliseu Climent”.
Germana d’Ernest Sena, qui fou director general de l’Institut Català de Finances (ICF) en temps de Jordi Pujol, Quica va destacar sempre pel seu tarannà tranquil. “Una gran amant del país, la cultura i la seua llengua”, en paraules d’Eliseu Climent, editor del setmanari. Sena va treballar-hi ininterrompudament des de 1983, quan recollia les primeres participacions amb Begonya Pardo, i 2015, quan va decidir prejubilar-se.
La vetlla té lloc al tanatori de Tarongers des de les 16 hores de dissabte i el soterrar es durà a terme al cementeri municipal a les 12:30 h de diumenge.