Mig segle és molt de temps. I, tanmateix, Pepa Llidó recorda com si fos ahir les setmanes tràgiques de la tardor de 1974. La incertesa de no saber on estava el seu germà i la funesta convicció que, en aquell Xile comandat per Augusto Pinochet, la seua era una figura incòmoda. “A pesar dels anys, hi penso tot sovint”, explica Pepa Llidó en referir-se al seu germà, Antoni. Al seu germà, rector per vocació, militant d’esquerres per convicció, se li va perdre la vista l’1 d’octubre de 1974, quan agents de la DINA (Dirección de Inteligencia Nacional) el van interceptar quan caminava pels carrers de Santiago de Xile. La família mai no en va tornar a saber res més i Antoni —Toño, com el coneixien molts al seu país d’adopció— va passar a engrossir la llista de desapareguts de la dictadura xilena.
Han passat cinquanta anys d’aquesta data i uns pocs anys menys des que la família i els amics van haver d’acceptar que Antoni havia estat assassinat. Això no significa, però, que la seua figura haja estat oblidada. Al contrari. El record de la seua convicció per la justícia social i el seu compromís polític és viu i ben viu. Ho està al mateix Xile, on la seua figura és objecte de reconeixement públic. I també a Xàbia, el poble on va nàixer, l’any 1936. Enguany, i amb motiu del cinquantè aniversari del seu assassinat, l’Ajuntament de la localitat ha declarat el 2024 com l’Any Antoni Llidó i s’hi han programat tot d’activitats per honrar la seua memòria i difondre el seu llegat, una herència bastida de compromís cívic i lluita contra les desigualtats.
“Antoni va ser un exemple de coherència en la seua vocació social i religiosa. Sempre va lluitar per la llibertat i la justícia social i ho feu d’una forma insubornable. El seu compromís social no s’explica sense el seu compromís religiós i el seu compromís religiós no s’explica sense el seu compromís social”, explica la seua germana, la qual, junt amb la seua parella, el mestre Ferran Zurriaga, i un grup d’amics van batallar durant dècades perquè es fera justícia en el cas del seu germà. El cas de Llidó fou, de fet, un dels que desencadenà la detenció de Pinochet, l’octubre de 1998.
Un homenatge polièdric
“Llidó sempre va anar a contracorrent, des de bon començament. Quan primerament fou destinat com a rector a Quatretondeta i Balones, s’esverà en veure que els xiquets abandonaven els estudis. Ell s’hi revoltà i s’ocupà,
Pepa Llidó: "Antoni va ser un exemple de coherència en la seua vocació social i religiosa. Sempre va lluitar per la llibertat i la justícia social"
amb els seus mitjans i involucrant joves estudiants universitaris, perquè aquells xiquets pogueren tindre una educació com corresponia. Fou una revolució en aquells pobles”, rememora Toni Espinós, en referència a un dels episodis iniciàtics en la carrera cívica i pastoral del rector.
Espinós és vicepresident de CIRNE, la fundació que, des del 2003, custodia tota la documentació al voltant de la figura de Llidó, que prèviament havia estat arxivada per l’Associació Cultural Antoni Llidó. Això és, la seua biblioteca personal, però també les notícies i la cartelleria que es van generar al voltant del seu cas i tota la documentació i els escrits judicials que generà el seu cas. També les nombroses cartes que Antoni enviava a la família, unes missives que esdevenen una mena de catecisme ideològic d’un personatge insubornablement d’esquerres.
Part de tot aquest material es pot visitar ara en l’exposició “Antoni Llidó, mestre i sacerdot”, que es pot visitar a la seu que el CIRNE té a Xàbia i que romandrà oberta fins al 25 de gener. “És important que tot aquest material estiga a disposició de la gent i, especialment, a disposició de les generacions més joves, perquè els valors que defensa Antoni són plenament vigents”, sosté Toni Espinós.
Del còmic al pòdcast
No és l’única iniciativa amb què els promotors d’aquest Any Antoni Llidó volen predicar el seu exemple. En tots els instituts de secundària de Xàbia s’ha repartit un còmic sobre la seua figura. Una obra de 24 pàgines on es condensa la seua biografia. L’encarregat de donar vida a aquesta iniciativa ha estat el dissenyador i ninotaire Jesús Huguet Enguita, que atresora una llarga experiència en aquesta matèria. De les seues mans han sorgit còmics de personatges rellevants promocionats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com ara sobre V. A. Estellés, Teodor Llorent o Enric Valor.
“A la majoria Antoni Llidó ens sona com a víctima de la repressió, però va ser molt més que això. El que he volgut fer, a través del còmic, ha sigut celebrar la seua vida, perquè és un personatge absolutament extraordinari, més encara en el context que va viure”, explica Huguet Enguita, el qual no s’està de destacar el potent valor testimonial que tenen les cartes que enviava des de Xile.
Quico Miralles: "Hem volgut anar més enllà del Llidó màrtir. Ell va tindre un compromís ferm i conscient, i un pensament polític molt sòlid"
El seu objectiu en aquest còmic promogut pel mateix Ajuntament de Xàbia ha sigut fer accessible per al jovent la seua figura i també els convulsos anys i les circumstàncies en què va desenvolupar la seua tasca. “Si d’alguna cosa m’ha servit aquest encàrrec, a banda d’aprofundir en la figura d’Antoni, ha sigut per constatar les enormes diferències a l’hora d’abordar la memòria històrica a Xile i a Espanya. Allà pots trobar memorials institucionals, un web on es detallen les tortures i els torturadors, les detencions... Això és, a hores d’ara, impensable a Espanya”, reflexiona Huguet Enguita.
L’aniversari també es celebrarà a través dels nous llenguatges comunicatius. Aquest dijous, a València, es presenta Canviar la vida: 50 anys sense Llidó, un pòdcast d’Aixa Media, la productora del pòdcast conversacional Greuges Pendents, d’Andrea Kruithof, Quico Miralles i Juan Cardona. També es presenta a Xàbia, el dia 13 de desembre. El pòdcast, que estarà disponible a les plataformes de distribució principals a partir del 29 de novembre, consta de cinc capítols d’àudio on s’abordaran diferents aspectes: una introducció; un capítol sobre la seua etapa com a capellà al Comtat; la seua estada a Xile i la seua desaparició l’octubre de 1974, i el seu llegat polític.
En ell es dona veu a una quinzena de persones que van conèixer Antoni de prop, des de la seua germana Pepa a l’advocat Joan Garcés, dels companys de lluita a Xile, com ara Jorge Romero, als alumnes a qui feia classes a la comarca del Comtat. Aquesta iniciativa, que disposa del finançament del Ministeri de Cultura, es completarà amb un curt documental amb entrevistes en àudio més centrat en la seua desaparició i el procés judicial que va emprendre la família —que va suposar quasi quatre dècades de litigis.
Canviar la vida: 50 anys sense Llidó, segons explica Quico Miralles, persegueix “anar més enllà de la figura del màrtir, que potser és la que més s’ha explotat. Llidó va tindre un compromís ferm i conscient, i un pensament polític molt sòlid, tal com es descobreix a les cartes. Va militar en formacions d’esquerra amb plena consciència del que feia i de les conseqüències que, en aquell context, podia tenir”. “En un moment de tanta pretesa despolitització com l’actual —remata Miralles— era una perspectiva que volíem recalcar”.
Els actes d'homenatge continuaran en els pròxims dies. El 5 de desembre, a Xàbia, tindrà lloc una taula rodona en la qual participaran persones que el van conèixer en la seua primera etapa com a rector a la seua terra.
El rector roig
Antoni Llidó va nàixer a Xàbia l’any 1936 en una família humil. Després d’estudiar magisteri va decidir ingressar en el seminari per convertir-se en rector. Ja en la seua primera destinació, a Balones i Quatretondeta, a la comarca del Comtat, va mostrar la seua rebel·lia davant les injustícies. Fou per iniciativa i empeny seu que, durant quatre anys, xiquets i xiquetes del municipi van poder adquirir la instrucció educativa necessària per millorar les seues condicions de vida. Era meitat de la dècada dels seixanta i en Antoni havien arrelat les idees promogudes pel Concili Vaticà II en favor d’una església més social.
Aquell tarannà subversiu, tanmateix, no era compartit per la jerarquia catòlica. L’any 1967 fou traslladat a l’Hospital Naval de Ferrol com a capellà castrense, on la seua activitat i els seus plantejaments continuaren sent molestos per als seus superiors i per al règim.
Fou en aquell context que fou enviat a Xile, dins el marc de col·laboració i intercanvi de les esglésies de tots dos països. Enormement impactat per la misèria de Quillota, la ciutat on fou enviat, va accentuar encara més el perfil social. El seu no era, però, un plantejament caritatiu, sinó de denúncia de les desigualtats. Paral·lelament a aquesta tasca, Llidó anà trenant el seu compromís polític. Com a dirigent del Moviment d’Esquerra Revolucionària i membre de Cristians pel Socialisme, va donar un suport decidit i conscient al govern de Salvador Allende. L’1 d’octubre de 1974, un any després del colp d’estat de Pinochet, Llidó va desaparèixer. La lluita de la seua família i amics perquè es fera justícia fou incansable. Un exemple, també, de determinació davant l’adversitat.