El desastre patit pel País Valencià ha fet reaccionar la classe política balear, respecte a un fenomen extrem per l’estil. Així, el Govern de Marga Prohens, del PP, va presentar a l’oposició una proposta per negociar la prohibició total de construir en zones de risc d’inundació, al contrari del que pretenia fer amb un anunciat decret de mesures urbanístiques. L’esquerra, però, considera que la proposta que ha fet el Governés «ineficaç i insuficient» i planteja mesures a l’hora de negociar la prohibició de construir en les àrees potencialment perilloses.
Tot naix de l’anunci de Prohens de presentar un futur decret -que negocia amb Vox- de normes urbanístiques -de «simplificació administrativa», en terminologia oficial- que inclouria un canvi a les àrees de possible inundació en cas de torrentades. Fins ara s’hi prohibia construir excepte determinades infraestructures d'equipaments. El Govern pretenia ampliar la possibilitat d’edificar amb la previsió de fer-hi cases, amb certes limitacions. L’esquerra i l’ecologisme consideraren que era el retorn a l’urbanisme sense fre «típic del PP» i, sobretot, que suposava un risc potencial massa greu per als futurs habitants.
A Mallorca encara coeja el drama de les inundacions per la torrentada d’octubre de 2018 a Sant Llorenç, amb 13 morts. Però els polítics no es posen d’acord sobre què caldria fer amb aquestes àrees potencialment inundables en cas de fortes pluges. L’esquerra demana que no s’hi pugui construir i el PP diu que sí, però, com s’ha dit, amb matisos. Això, pel que fa a noves construccions. Ara bé, de les que ja existeixen no se’n diu res. Mentrestant, els científics clamen que s’ha fer quelcom perquè se sap que en cas de fortes pluges s’inundaran altra vegada. Allò de Sant Llorenç no va ser un cas únic. Entre d’altres torrentades, una amb dues víctimes mortals es va esdevenir el setembre 1989 a la zona de Portocolom: dos ofegats als baixos d’un hotel. Aleshores l’esquerra -a l’oposició- així com els ecologistes del GOB demanaren que es fessin actuacions per impedir que tornàs passar quelcom així. Qui era en aquell moment conseller d’Obres Públiques, Jerónimo Sáiz, del PP, digué que no es poden fer infraestructures per preveure inundacions que provoquen pluges que de mitjana només passen un pic cada 500 anys.
Ara Prohens ha proposat que l’ampliació de la possibilitat de construir en zones de potencial inundació vagi acompanyada del requisit de mesures de seguretat obligatòries -en la construcció- que anirien a càrrec del propietari. L’oposició s’hi mostra radicalment en contra.
Davant la proposta formulada pel Govern les formacions d’esquerra adverteixen que no acceptaran cap rebaixa en la prohibició per construir en zones d’inundacions. En un comunicat conjunt els partits progressistes exigiren a la presidenta que «aposti per una ne gociació real que permeti assolir l’objectiu de protegir a la ciutadania davant possibles situacions de perill, després de les tragèdies de València i Sant Llorenç».
Tant el PSOE com Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem volen que no es pugui classificar com a nou sòl urbanitzable cap zona d’inundació a les Illes, que es prohibeixi tot tipus de noves construccions i que no es pugui convertir en residències els comerços de baixos dels edificis en zones de perill; igualment proposen eliminar la possibilitat que fins ara existia de fer equipaments a aquests tipus de terrenys, així com proscriure tota actuació en els edificis que hi existeixen i que estan fora d’ordenació.