—Després d'aquesta entrevista marxa al soterrar de Miguel Burdeos, propietari de Deliplus i vicepresident de la CEV, un dels més de 200 morts provocats per la dana. Com es troba vostè?
—Crec que com estem tots, corpresos pel que ha passat aquests dies. Ho veus ací, a València: hi ha un ambient de pesar, de moral baixa, de pessimisme. Ara ens cal començar a reactivar-nos i posar-nos en marxa.
Més enllà d'aquest estat d'ànim, jo estic decebut per com ha funcionat tot. Jo no sé de qui són les responsabilitats, però cal que hi haja un abans i un després, d'una banda, pel que respecta al protocol d'emergència; i de l'altra, sobre com han de funcionar les administracions. Cal més connectivitat entre elles, que les administracions compartisquen dades i que no s'hagen de duplicar tràmits. Com és possible que s'estiguen demanant títols de propietat a gent afectada per la dana? És que els títols de propietat, probablement, estan a l'Albufera! Cal agilitat i sensibilitat, perquè hi ha gent que ha perdut comerços, cotxe i casa.
Un altre exemple, en el primer decret de dilluns passat es parla de 10.000 milions per a afectats per la dana en funció del domicili fiscal. I això a pesar que nosaltres ja els havíem avisat que no només havia afectat a empreses de la zona, sinó també a altres.
—Aquest punt s'ha modificat, però, perquè s'hi puguen acollir també els qui no tenen el domicili fiscal en la zona afectada...
—Sí, però manca sensibilitat. Insistim molt: falta agilitat i sensibilitat. Cal un abans i un després en els protocols d'actuació d'emergència i també un abans i un després en els protocols de connexió entre el ciutadà i l'empresari i les diferents administracions.
—Diu que ha de ser un punt d'inflexió en els protocols d'actuació d'emergència. Què creu que va fallar el dia 29 d'octubre?
—Jo no atribuiré responsabilitats individuals, però van fallar les administracions. Alguna cosa no es va fer bé quan ha mort molta gent que no hauria d'haver mort. Estic convençut que es podria haver minimitzat
"Les ajudes al teixit productiu són insuficients i no estan ben vehiculades"
l'impacte. Sabem que en aquest territori hi ha riuades i inundacions, per tant, hauríem d'estar preparats per a situacions com aquesta. Si s'haguera avisat com correspon, el nostre vicepresident no hauria anat a dinar a Xiva o se n'hauria anat abans a casa. I igual que ell, molts treballadors i ciutadans que han acabat morint. Les administracions han fallat tant com els protocols d'emergència. Ha fet mal de vore que les administracions es critiquen les unes a les altres. De vertitat que això no pot ser.
—Està enfadat?
—Estic molt decebut. Al marge de si s'hauria d'haver donat l'alarma; de si el President estava dinant o no estava dinant, estic decebut amb la resposta de la política. Han fallat els qui haurien d'estar al capdavant. No pot ser que estiguem embolicats en si es va enviar un sms o no es va enviar, quan la gent encara està retirant fang. No és el moment per a això.
Salvaria la política local. Ahir vaig estar a Riba-roja i Picanya i crec que els alcaldes i alcaldesses han donat tot el que han pogut, dins les seues limitacions. I també salvaria al Ministeri de Foment i a la Conselleria d'Infraestructures, perquè han treballat, colze a colze amb les contractes, per resoldre els problemes amb la màxima promptitud.
—Vostè va ser una de les persones que el fatídic 29 d'octubre es va reunir amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón. En algun moment es va comentar alguna cosa sobre el que ja, a aquella hora, estava passant a Utiel, on s'havia desbordat el Magre?
—Ho he dit ja en molts mitjans. La reunió era de pressupostos i vam parlar de pressupostos. Recordo que quan va vindre el president va fer un comentari -perquè venia d'una visita a un centre sanitari- sobre el fet que els historials mèdics entre diverses àrees de salut no estiguen disponibles perquè els sistemes informàtics no són compatibles. Això és el que jo recordo com a cosa extraordinària en relació amb el contingut de la reunió.
—ElDiario.es ha publicat que, en aquesta trobada, Mazón va criticar a la Universitat de València per haver suspès les classes. Fou així?
—Jo recordo el comentari sobre els historials clínics. Res més.
—Per què creu que es va especular amb la possibilitat que el comensal del 'misteriós' dinar de Carlos Mazón el 29 d'octubre era vostè?
—No ho sé. De sobte em vaig vore en el centre de la polèmica, però jo només puc dir que no vaig participar en aquell dinar.
—Vostè és empresari. A més, des de ja fa quasi una dècada és president de la Confederació Empresarial Valenciana. Sap de la importància que tenen els lideratges, especialment en moments crítics. Carlos Mazón va cometre un error no estant present en la reunió del CECOPI des de bon començament?
—Sobre això, cal fer una altra reflexió. No diré si és un error o no és un error. Jo soc president d'aquesta organització i empresari logístic. Sé de logística, però sé una mica menys sobre indústria o innovació. Ara bé, tinc gent al voltant que són professionals i que em guien en aquesta matèria.
"Hi ha polítics que venen ací a fer-se la foto i a llançar missatges demagògics"
Això serveix igualment per a l'administració. Hi ha llocs que requereixen polítics i n'hi ha que requereixen tècnics, molt per damunt dels polítics. La política ha de deixar de ser tan demagògica i ideològica i ha d'imperar més el sentit de la professionalitat. En aquest país això no impera.
Un altre cas: després de la dana ens va telefonar la ministra de Treball per dir-nos que es volia reunir amb nosaltres el dilluns següent. Li vam dir que per descomptat i li vam demanar que també participaren de la reunió el ministeri d'Hisenda i d'Inclusió Social. Però el dilluns es va maniobrar des de Madrid perquè l'única present en la reunió fora la vicepresidenta i ministra de Treball. No pot ser que funcione així el govern d'Espanya.
No pot ser que la gent vinga ací a fer-se la foto i a llançar missatges demagògics com ara que hi ha empresaris que estan obligant els seus treballadors a acudir als seus llocs de feina. Això ho ha dit la ministra Yolanda Díaz. I ho ha dit a pesar que des de bon començament nosaltres, junt amb els sindicats, havíem llançat un missatge molt clar i contundent sobre que el principal era la seguretat i que si una persona no podia desplaçar-se al seu lloc de feina, no ho fera. Ho hem dit i ho hem repetit.
—La vicepresidenta ha dit públicament que havia telefonat a empreses que estaven obligant els seus treballadors a anar a treballar...
—Aleshores, per què ha eixit l'agrupació d'inspectors laborals per demanar que els deixen treballar i que volen independència i transparència? Jo no dic que puntualment puga existir algun cas en què s'ha donat aquesta circumstància, però em sembla demagògic que la vicepresidenta carregue contra l'empresariat d'aquesta manera. Ens sobra això i ens falta més unitat, com la que han mostrat molts treballadors amb les seues empreses i viceversa. Aquesta mateixa unitat jo l'esperava de la política d'un signe polític i de l'altre.
—No sé si va participar, però segur que ha vist les imatges de la manifestació del passat dissabte. Segons subdelegació del govern 130.000 persones van eixir al carrer. El blanc de les crítiques fou Carlos Mazón. Quina lectura fa d'aquesta mobilització tan massiva?
—És lògic que tanta gent isquera al carrer. Com també el fet que en Paiporta passara el que va passar, perquè els nervis estan a flor de pell. Hi ha un clima de tensió perquè la política no ha estat a l'altura. Siga com siga, que 130.000 persones isquen al carrer és significatiu. Nosaltres, en la manifestació pel finançament vam aconseguir traure al carrer 15.000 persones.
—En què ha contribuït la CEV a la gestió de la crisi?
—Des del primer moment hem estat en contacte amb l'administració. Tant l'autonòmica com la local. Demà tenim la visita del ministre d'Indústria i hem estat amb el ministre d'Economia, d'Inclusió...
Perquè encara hi ha una altra situació. Mentre es decidia si havia de vindre o no l'exèrcit, agricultors que havien perdut les collites, han ajudat a netejar els carrers.
La resposta de les empreses ha esta aclaparadora, tant en donatius en espècie com econòmics. Com a CEV, hem tractat de canalitzar totes aquestes ajudes per fer-les arribar allà on es necessitaven. Hem posat en contacte els oferiments amb les necessitats reals que ens traslladaven des de l'administració.
—Estem assistint a una manguerada d'ajudes, tant per a les persones afectades com per a les empreses. El govern espanyol va aprovar un primer reial decret llei de 10.600 milions d'euros, als quals cal sumar un segon reial decret llei per 3.765 milions. Tenen per objectiu, ha dit Pedro Sánchez "ampliar i reforçar l'escut social" I "ajudar el teixit productiu, per garantir una ràpida recuperació". D'una altra banda, també la Generalitat ha anunciat mesures: 6.800 milions per a parcs empresarials i polígons industrials. Quin balanç fa de les mesures?
—Cal mirar-ho amb precaució, perquè d'aquests quasi 15.000 milions, 5.000 són en avals. Per tant, no són ajudes directes, sinó que són diners que s'han de tornar. 3.700 milions són del Consorci de Compensació d'Assegurances, que procedeix del sobrecost que paguem cada espanyol en les nostres primes. En conseqüència, són diners de tots els espanyols, no ixen dels pressupostos generals de l'Estat.
A banda, hi ha ajudes que estem analitzant, però que estan molt concentrades en la població. Hi ha tres tipus de receptors d'ajudes: el ciutadà, el comerç, que és molt potent en la zona, i empreses de mida diversa. Les logístiques han vist com la seua part més baixa s'ha llançat a perdre, però poden tirar endavant amb tot el que no s'ha vist afectat. En canvi, les empreses industrials han vist com tota la seua maquinària s'ha llançat a perdre. No és el mateix reposar existències que maquinària. Per tant, a les empreses industrials els costarà recuperar-se.
Ho vaig dir el primer dia i ho mantinc encara ara: crec que no som conscients de la magnitud de la tragèdia que ha sobrevingut. Per descomptat, que per davant estan les vides humanes, però hi ha una afectació econòmica que encara no podem quantificar. Són 68 municipis que representen prop d'un terç de la província i aquesta és el 5% del PIB espanyol.
—Però, aleshores, considera que les ajudes que s'estan habilitant són insuficients?
—Crec que són insuficients i, sobretot, crec que no estan ben vehiculades. Hi ha molta tipologia d'empreses i em temo que a no tot el món li encaixe el tipus d'ajudes habilitades.
"Crec que encara ara no som conscients de la magnitud de la tragèdia"
D'una altra banda, crec que és un bon moment per reflexionar sobre les infraestructures de què disposem i la manera com ens assentem en el territori. Pel by-pass passen 100.000 vehicles diaris. És la connexió d'Àfrica amb Europa. No pot ser que no existisca un segon cinturó de connexió, com sí que tenen altres capitals.
No pot ser tampoc que hi haja tres milions d'espanyols que visquen en zones inundables. No podem deixar de viure on vivim, però cal minimitzar l'impacte. Calen inversions hídriques, canalitzacions. No pot ser que es donen alternativament i de forma recurrent, problemes de sequia i d'inundacions. Hem de fer un planejament urbanístic que tinga en compte aquesta idiosincràsia perquè, el que ha passat ara, pot tornar a passar, en cinc, deu o vint anys. Cal minimitzar els impactes amb inversions hídriques.
—Temen que es perda teixit productiu?
—Sí, se'n perdrà. Quinze dies després de la dana, hi ha un ambient dens, de pessimisme. Si tu preguntes avui a la gent si vol continuar, et diuen que no, que ja van superar la covid i que ara no vol tornar al mateix, que ja no té ganes ni ànim.
Potser d'ací a un mes ja la resposta serà una altra, perquè, al capdavall, la gent el que vol és tindre un futur. La gent no vol viure de l'Estat.
—Marca un punt d'inflexió el 29 d'octubre?
—Si no marca un punt d'inflexió és que el món s'acaba.
Demà hi ha una esperada compareixença de Carlos Mazón a les Corts Valencianes. Què espera d'aquesta compareixença?
"Europa ha de plantejar-se si vol continuar sent vegetariana en un món de carnívors"
—... No sé, no espero molt de la compareixença... S'ha demostrat que tot això de les comissions no serveix per a res. Per a això estan els jutjats. Jo el que espero, de forma més genèrica, és que les administracions treballen colze a colze i tots en la mateixa direcció. O eixim junts o no ens n'eixim.
—Cal una remodelació del govern per enfocar-lo cap a la reconstrucció?
—Jo no soc el president de la Generalitat i, per tant, no em correspon dir-ho.
—Mentre ací estàvem ocupats en la dana, Donald Trump ha guanyat les eleccions dels Estats Units. Com creu que repercutirà això en una economia com la valenciana, amb molta vocació exportadora?
—Crec que ens afectarà perquè s'imposaran aranzels a productes com la ceràmica, el calcer... Més que preocupar-me Trump o la Xina, em preocupa Europa i les seues visions. Em preocupa que, com a Europa, no siguem capaços de pronunciar-nos amb una sola veu. Respecte d'açò, m'agradaria recuperar un plantejament que va fer un ministre alemany: Europa ha de plantejar-se si vol continuar sent vegetariana en un món de carnívors.
—Salvador Navarro què opina sobre això?
—Crec que Europa ha de plantejar-se si vol continuar sent vegetariana.