La vila de Muro és festa, indústria i tradició. Els seus carrers són testimoni de la celebració de la batalla entre les tropes de la creu i l'exèrcit de la mitja lluna, de fires d'ambient medieval i d'un teixit musical capdavanter, a través de la seua banda de música o de la colla de dolçaines i tabal La Xafigà. Però passejar pel seu entramat urbà, és descobrir un dels nuclis amb força presència de monuments emmarcats en el període academicista i neoclàssic. Aquesta etapa artística, de fet, va suposar l'empenta del poble cap a la modernitat, una renovació d'una part dels seus elements més simbòlics.
La construcció de l'Església de Sant Joan Baptista i l'Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, la renovació dels llavadors del Canyaret i de l'Ermita, la dessecació d'una part important del riuet del Batà i de la bassa del Canyaret amb la plantació de xops, i l'edificació dels nous cementeris fora dels nuclis urbans foren algunes actuacions d'aquella època d'ebullició cultural del segle XIX. L'influx artístic del període també es mostrarà en les noves tipologies constructives d'edificis com ara la Casa Alonso, la Casa "del Metge" de la Costereta de Sant Roc o la Casa Bono. Serà quan els arquitectes projectaran les noves façanes a manera d'elements configuradors de la trama urbana, elements moltes vegades repetits que confereixen unitat als carrers.
Tanmateix, el neoclàssic assolirà la seua màxima esplendor a la vila de Muro amb les pintures murals de Miguel Parra, considerades pels estudiosos un dels conjunts pictòrics més desconeguts i alhora més importants d'aquest període artístic a les comarques centrals per la seua tècnica pictòrica i cromatisme. Tot un conjunt d'element que, fins al moment, no han estat massa coneguts i que el consistori, en col·laboració amb la Universitat de València, la Fundació Alhambra, el Centre Interdisciplinari d'Estudis Locals de Muro, Campaners del Comtat o Gaia Restauració de Patrimoni, pretén donar a conèixer al llarg de les Jornades Europees de Patrimoni, les quals se celebraran del 13 al 17 de novembre a la vila murera.
«L'objectiu és donar a conèixer el patrimoni que tenim el poble de Muro, que és molt desconegut, així com fer pedagogia perquè es conega i es valore», explica Sergi Silvestre, regidor de Patrimoni i Memòria Democràtica. Arran de les rutes del patrimoni posades en marxa, la intenció és, segons subratlla, «recuperar la informació que s'ha transmès de pares a fills i d'avis a nets, com puga ser pel que fa al Canyaret». «De vegades, no hi ha documentació escrita, però sí que hi ha de caràcter oral, producte dels coneixements populars que passen de generació en generació», completa.
El propòsit d'aquestes jornades, a més, és difondre la importància d'aquest patrimoni a les noves generacions, al conjunt dels murers i les mureres. «És una oportunitat per actualitzar els relats de cara a la gestió del patrimoni cultural de Muro. Si preguntem a la gent que entén com a patrimoni de Muro, ens dirà, segurament, l'ermita i quatre coses més. I la idea d'aquestes jornades, és buscar relats que posicionen Muro dintre d'unes etapes artístiques que han estat molt oblidades, com ho han estat l'academicisme i el neoclassicisme», indica Josep Valero, tècnic extern de patrimoni.
«Aquestes jornades permeten a mitjà termini bastir una xarxa de col·laboracions europees, que, de nou, posicionen Muro com a capital d'un moviment que partint de l'academicisme explore el patrimoni cultural que es fa sobretot a les àrees no urbanes, enteses aquestes últimes com a les grans ciutats», ressalta. I expressa: «Muro compta amb joies com ara les pintures de Miguel Parra, ubicades a l'església i considerades de les més importants del País Valencià dintre del període neoclàssic». «Són unes desconegudes!», incideix.
La visió que es promou de la riquesa cultural de Muro és des del seu conjunt, des de la col·lectivitat dels elements. «Quan parlem de patrimoni cultural, ho entenem en el concepte més holístic possible. Muro canvia completament amb l'academicisme, i gràcies als nous pressupòsits marcats per les reials acadèmies de València i de Madrid, la població transforma la seua fisonomia urbana. Trobem que es crea un cementiri, dissequen les llacunes de fangar del Batà i del Canyaret, i les façanes busquen l'horitzontalitat i no la verticalitat heretada de l'edat mitjana», apunta.
L'academicisme i el neoclassicisme també deixa la seua petjada, segons remarca Silvestre, «en les construccions vinculades a l'aigua i a la higiene, com puguen els safareigs i les fonts». «La font de Sant Roc és un exemple d'infraestructura hidràulica que passa d'estar pegada a la paret, en un espai secundari, a situar-se en un indret principal, enmig d'una placeta», precisa. «Més enllà del tòpic que Muro no té res, hi ha la realitat d'un patrimoni cultural i arquitectònic desconegut, i que és molt important. Simplement, no havia estat valorat perquè els estudis no s'havien centrat en aquests períodes, els quals han estat menys investigats», argumenta.
«Estem parlant d'un període de transició, on és mescla, d'una banda, els últims moviments del barroc, amb l'entrada del romanticisme, d'una altra, creixen els greuges contra els gremis artesans perquè no els deixen desenvolupar les seues voluntats artístiques», desgrana Valero. «El segle XIX és el gran oblidat, aquell en el qual menys s'ha aprofundit perquè està farcit de canvis i d'agitacions, i, per tant, és molt complex», remata Silvestre. Amb aquestes jornades, però, les joies patrimonials de Muro eixiran definitivament de la seua injusta invisibilitat.
DIMECRES, 13 DE NOVEMBRE
20.00 h. A l’Ermita de la Mare de Déu. Inauguració de les
Jornades Europees de Patrimoni 2024. A continuació, concert a càrrec de músics de l'Escola del Comtat.
DIJOUS, 14 DE NOVEMBRE
18.30 h. A l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista.
Presentació de la restauració de la pintura mural del presbiteri
de Miguel Parra. A càrrec de Susana Díez, directora tècnica dels
tallers de restauració de Gaia Restauración i José Luis Pascual i
Lorena Morillas, professors del curs i caps d’obra del projecte.
19.30 h. A l’Església Parroquial. Espectacle-Performance de
Dansa i Lírica “Renaixement-Neoclàssic-XXI” a càrrec de la
ballarina i coreògrafa, Júlia Cambra i del tenor, Joel Williams.DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE
19.00 h. A la Biblioteca Pública Municipal, Conferència
‘Consideracions entre l’Academicisme i el Neoclàssic: la
importància de Miguel Parra a Muro’ a càrrec d’Ester Alba,
professora titular d’Història de l’Art i Vicerectora de Cultura i
Societat de la Universitat de València.DISSABTE, 16 DE NOVEMBRE
11.00 h. Ruta patrimonial participativa ‘L’Academicisme a Muro:
transformació urbana i fites historicoartístiques’ guiada per
Josep Valero, gestor de patrimoni cultural i director tècnic de les
jornades amb la col·laboració dels Campaners del Comtat. Punt
de trobada: Centre d’Exposicions i Arxiu ‘l’Arpella’.DIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE
12.30 h. A l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista. Concert
de Guitarra Clàssica amb motiu de la cloenda de les Jornades
Europees de Patrimoni 2024 a càrrec del solista internacional
Joe Ott. Concert patrocinat per Alhambra Guitarras i la
Fundación Alhambra Guitarras.