LA DANA A XARXES

Cabrafotuda: “Amb la DANA s’ha passat de la informació al morbo”

Fran Tudela, més conegut com a @cabrafotuda, (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1996) és creador de continguts a xarxes. Amb 155.000 seguidors a Instagram i un perfil amb vídeos sobre territori, llengua i política, és potser l’influencer catalanoparlant més popular del País Valencià. Després que la DANA deixés un panorama insòlit al centre del País Valencià, Tudela s’acostà a peu de carrer per a parlar sobre la desgràcia i demanar responsabilitats polítiques. Els vídeos, virals, sumen deu milions de visualitzacions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot i que el comunicador @cabrafotuda, Fran Tudela, és de la Vila Joiosa (Marina Baixa), viu a València, al barri de Patraix, a tocar de la zona afectada per la DANA. Malgrat ser al costat del curs actual del Túria, Patraix queda a la llera nord, que va quedar més protegida després del Pla Sud posterior a la riuada del 57. Tudela explica que, el dia 0, va quedar-se a casa seguint els consells d’una companya que seguia els avisos de l'AEMET. 

“A les 9 del matí ja circulaven imatges de riuades enormes i de pobles de la Rivera, de Tous, que estaven inundats. Però aquests vídeos només s’havien fet virals a la zona, a València tothom feia vida normal”, explica. I a mesura que es va anar acostant la vesprada, com tothom, Tudela va començar a rebre imatges d’amics i coneguts narrant la catàstrofe des de la seva perspectiva.

Tinc una amiga que va passar tota la nit sobre d’un camió, a la carretera d’entrada a València. El cotxe se li va enfonsar sencer i va haver d’escalar a sobre d’un camió, i l’ajuda no arribava, no arribava… I m’enviava fotos de cotxes i camions surant a l’aigua, que jo no donava crèdit. Crec que ningú havia vist mai això”, relata.

El creador de continguts va seguir de prop l’actualitat del desastre natural i de la gestió política de la situació. “Tenia claríssim que volia posar el meu altaveu a xarxes al servei de tot això”. Quaranta-vuit hores després, tal com va ser possible començar a arribar a algunes zones afectades, va decidir sortir de València per gravar el primer clip. “Vaig agafar la carretereta de l’Albufera i vaig tardar tres hores per arribar a Alzira, quan normalment es tarda quaranta minuts”, recorda.

Des d’Algemesí, va rodar un primer vídeo crític amb la gestió i la cobertura de la situació. “No vaig dubtar mai de fer-lo des d’una perspectiva política, perquè és evident que això és una negligència política i de què ens governen uns inútils”, explica Tudela. Va decidir fer d’Algemesí el seu escenari perquè sentia que els pobles de la Rivera Alta eren ignorats pels mitjans. “Els mitjans generalistes s’han centrat en els pobles del voltant de València, però n’hi ha 69 que han quedat afectats per la Dana. Hi ha moltes persones que volen sentir-se representades, rebre ajudes.”

Als vídeos, critiques la cobertura que els mitjans han fet de la situació. Fa referència al fet que dimecres 30 molts mitjans estatals van dedicar la portada a Begoña Gómez, quan la DANA ja s’havia endut un centenar de vides.

Els mitjans venen quan creuen que en poden treure alguna cosa. Parlaven de Begoña perquè València no els interessava. I quan tot això va agafar una magnitud prou grossa, van passar a l’altra punta. Ara s’ha passat de la informació a la pornografia del morbo, a treure misèria en lloc d’apuntar els culpables. Tot això gira entorn de l'organització que ha fet el PP. No vam rebre ajudes fins cinc dies després, el mateix president estava en altres actes el dia de la catàstrofe perquè no considerava tan important el que estava passant, perquè som una zona turística i era pont i no els anava bé donar aquesta imatge. 

Em sembla que els mitjans més grans ho estan cobrint des de la morbositat. O, sense anar més lluny, Iker Jiménez s’embrutava de fang per fer el seu vídeo. 

Què en penses de l’allau de contingut a xarxes, per part de mitjans, creadors i usuaris anònims?

Se’ns n’ha anat de les mans. Igual que amb la pantanada del 82 el problema major va ser la manca d’informació, ara ha passat el contrari. Tenim una sobre informació a un nivell molt greu. És tan fàcil com que qualsevol faci un tuit per llençar una fake news. Tots tenim al nostre abast un altaveu per a dir qualsevol cosa, i els continguts agafen tendències morboses.

Va passar amb el centre comercial del Bonaire, que es va dir que seria un cementiri amagat, i després no hi havia ningú. Quan va sortir això hi havia gent que deia que no sabia qui creure i és que els entenc! A qui creus? Tothom està parlant i tenim tanta sobre informació que ens perdem.

Com compagines aquestes idees amb la teva feina, que és publicar contingut a xarxes?

És molt complicat. M’han recriminat molt que hauria de deixar de fer vídeos i agafar la pala per treure fang, però aquesta gent no sap què faig al meu temps lliure ni com estic ajudant. El que sí que no em sembla bé és el 'postureo' de posar la foto de la pala fer demostrar que estic ajudant. També vull dir que sembla que si no baixes als pobles afectats i penges la foto, no estàs ajudant, i hi ha moltes maneres d’ajudar més enllà de treure fang.

El que estic intentant és fer servir una plataforma de 150.000 persones, amb gent que no viu aquí, que són catalans, de les Balears, d’altres bandes, per retransmetre una informació veraç i útil. I per això faig vídeos. Però és difícil. 

Trobar l’equilibri?

Sí, perquè si no estàs brut és que no estàs treballant. Si estàs brut és que ho has fet expressament. És complicat perquè no soc periodista, el periodista de Televisió Espanyola pot estar impol·lut per fer el seu directe, però amb un influencer no està tan clar. De sobte sembla que ho facis per aconseguir seguidors… No sé quina és l’estratègia que he de seguir perquè la gent sàpiga que estem del mateix bàndol. Jo no em vull aprofitar de res, vull deixar les meves xarxes a l’ajuda i aportar allò que pugui. 

Però es fa complicat perquè estàs al punt de mira, i tothom està cabrejat, trist, i ho entenc. És una situació descontrolada.

Tothom fa el que pot.

Sí, i això m’anima. Els bombers, les UME i els voluntaris m’han donat les gràcies per la tasca. Perquè, per exemple, al principi hi havia massa voluntaris aglomerats, i jo vaig intentar compartir informació per a coordinar els voluntaris amb les associacions entre tots els pobles afectats. I va funcionar una mica.

Què en penses de la situació que es va generar amb la visita dels reis, Mazón i Sánchez?

Penso que s’han ajuntat tots els factors i que ha sigut la conya màxima que aquestes persones s'atrevissin a venir sense cap mena de vergonya. Entenc que a totes les catàstrofes les autoritats s’acosten per a mostrar-se propers, però tothom aquí ho veu com una situació partidista. Tant per part del PP com el PSOE. Que si el PP no vol declarar estat d’alarma perquè la gent pensi que el govern central no vol enviar ajuda, que si el govern de Madrid no vol que declarin l’alarma perquè la gent d’aquí vegin que el PP són els culpables realment. Estan aprofitant el bombo per fer campanya.

I els reis… Són un tema a part. S’ha especulat de si han contactat amb grups ultres perquè vinguessin des de Madrid. Al principi tothom deia que eren grups ultres, però també hi havia gent del poble vertaderament cabrejada. Diuen que és estrany perquè una visita dels reis en un context tan hostil amb poca seguretat… No sabem la veritat, no sabem si és una cosa pactada. Desconfiem dels mateixos mitjans. Perquè podem comprovar que els mitjans venen i diuen coses que no són certes del tot, com a Telecinco, per exemple. 

Hi ha una saturació.

Sí, al final arriba un punt que el poble està saturat i alhora cansat. La gent no ha tingut temps de plorar els morts, encara. Primer treure el fang de casa, després el que vingui. Han perdut cases, negocis, béns materials, éssers estimats, i no han tingut temps de plorar. La gent està desorientada. No sap on és. No tenen llum, menjar, depenen de les donacions… És una zona de guerra, que fa imaginar com es deu viure, en altres zones de guerra.

El PP està deixant a Mazón sol, políticament. Com imagines que evolucionarà el panorama polític?

De la gent del PP no me'n fio ni un pèl. Amb l’accident del metro de València del 2006, que va passar amb el PP al càrrec, van seguir al govern fins al 2015. I no va rodar ni un cap. Molta gent diu que no és moment de ràbia, sinó de centrar-nos a ajudar, però col·lectivament no tenim memòria. O aprofitem la ràbia per sortir al carrer a cridar el dia 9 o no m’imagino que canviï res. 

Com a molt imagino que Mazón podria ser el cap de turc i se’l carreguin i el canviïn. Però això no és perquè dimiteixi Mazón, sinó que és perquè caiga el govern, perquè aquest partit deixi d’estar al càrrec d’un poble que ha necessitat la seva ajuda i l’han abandonat. No és només Mazón, hi ha hagut una gestió pèssima per part d’un partit sencer.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.